Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Investigació sobre Cefalea

Temps de lectura: 4 min

Fàrmacs que actuen contra el CGRP o el seu receptor

Les sigles CGRP corresponen al pèptid relacionat amb el gen de la calcitonina. Se sap que és un dels responsables de l'activació del sistema trigemin-vascular, implicat en la gènesi de la cefalea. A través de l'acció sobre el seu receptor, és responsable de múltiples accions a nivell del sistema de dolor, les més importants: vasodilatació, alliberament de neurotransmissors (glutamat, substància P), generació d'òxid nítric, augment de l'excitabilitat neuronal, sensibilització perifèrica i central. A nivell experimental, s'ha demostrat que els nivells de CGRP en sang perifèrica augmenten durant la crisi de migranya i de cefalea en raïms i tornen a la normalitat quan cedeix; els pacients amb migranya crònica tenen els nivells de CGRP tres vegades més elevats que els controls sans i dues vegades més que els pacients amb migranya episòdica.

  • Gepantes. Apareixen el 2009 com a nova classe terapèutica i són el primer grup de fàrmacs que es desenvolupen contra el CGRP, sent estudiats com a tractament agut de la crisi de migranya. Actuen bloquejant el receptor del CGRP. Els primers a desenvolupar-se, el olcagepante i telcagepante, van demostrar eficàcia similar als triptans, però a diferència d'aquests, no presentaven efecte vasoconstrictor, de manera que podien ser un tractament apropiat per a pacients amb factors de risc cardiovascular i migranya. No obstant els assajos clínics, es van parar per l'aparició de toxicitat hepàtica. Actualment, hi ha en desenvolupament dues noves molècules sense aquest potencial efecte secundari, l’ubrogepante i el rimegepante.
  • Anticossos monoclonals contra el CGRP o el seu receptor. Apareixen el 2014 i constitueixen el grup farmacològic en què més s'ha avançat, ja que està previst que es pugui prescriure el primer d'ells probablement al llarg de 2019. Atès que són molècules de vida mitjana llarga, no tenen efecte analgèsic immediat, sinó que s'han investigat a nivell preventiu tant en migranya episòdica, migranya crònica i cefalea en raïms. Inclou quatre fàrmacs: erenumab, fremanezumab, eptinezumab, galcanezumab. Recentment s'han publicat dels dos primers assajos clínics fase III a la revista científica New England Journal of Medicine demostrant eficàcia clínica sostinguda enfront del placebo en la reducció del nombre de dies amb migranya al mes. També han demostrat millores significatives en l'impacte de la migranya en la discapacitat i la qualitat de vida en comparació amb el placebo. I tot això, sense efectes secundaris greus ni significativament superiors a placebo. Actualment, hi ha estudis d'extensió en procés per avaluar què passa si el tractament es perllonga durant 5 anys. Són fàrmacs d'inici d'acció ràpida, en aproximadament una setmana, i en això es diferencien dels altres preventius, l'eficàcia s'inicia entre dues i quatre setmanes. S'administren de manera subcutània (tres d'ells) o endovenosa (un d'ells), mensual o trimestral i són, en general, ben tolerats. No curen la malaltia i no són una vacuna, sinó que actuen a nivell preventiu reduint la freqüència i la intensitat de la cefalea. En general, han disminuït la migranya al mes entre 1 i 3 dies, tanmateix un 15-26% dels pacients es van quedar totalment lliures de dolor durant l'estudi. L'eficàcia dels anticossos és similar a altres productes existents al mercat. No obstant això, caldrà realitzar estudis directes de comparació per poder confirma-ho.

Lasmiditan. És un fàrmac que actua com a agonista del receptor de la serotonina i està sent investigat pel tractament agut de la migranya. És un fàrmac que està demostrant eficàcia i bona tolerabilitat, i podria ser una opció per als pacients amb migranya que tinguin contraindicats els triptans pel seu efecte vasoconstrictor. Els esdeveniments adversos més freqüents que es van presentar en assaig fase III van ser marejos, formigueig (parestèsies), somnolència, fatiga, nàusees i letargia.

Neuromodulació:

  • No invasiva. Les tècniques de neuromodulació no invasives utilitzen dispositius que s'apliquen en contacte amb la superfície cutània i podrien constituir una opció per als pacients que no poden tolerar efectes secundaris de medicaments orals. A l'actualitat l'evidència científica és insuficient i són necessaris més estudis que garanteixin l'eficàcia d'aquests dispositius que semblen segurs i relativament útils en la majoria dels assaigs disponibles fins ara.
  • Invasiva. La neuromodulació invasiva consisteix en la introducció de petits elèctrodes prop d'estructures diana més profundes (estimulador occipital i esfenopalatí) i es reserva per a pacients que no han obtingut eficàcia amb tractaments orals, toxina botulínica i neuromodulació no invasiva. Es realitza actualment en centres especialitzats d'hospitals terciaris, en pacients molt seleccionats i presenta nombrosos efectes secundaris (infeccions, migració de l'elèctrode, etc) de manera que no són procediments habituals.
Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Neus Fabregat i Fabra
Víctor Obach Baurier

Publicat: 16 de maig de 2018
Actualitzat: 16 de maig de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.