Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Tipus de Cefalea

Temps de lectura: 9 min

Cefalees primàries

Les cefalees primàries es diagnostiquen en base als criteris recollits en la classificació de la Societat Internacional de Cefalees (International Headache Society). La més freqüent és la cefalea de tensió o tensional, però és la migranya la que motiva major nombre de consultes al neuròleg, segons dades publicades per l'Organització Mundial de la Salut. És possible que en alguns pacients coexisteixin diversos tipus de cefalees, que no compleixin tots els criteris diagnòstics, o bé que estigui emmascarant una cefalea secundària, pel que és convenient consultar al metge perquè realitzi el diagnòstic correcte i indiqui el tractament adequat, ja que no sol ser el mateix per a cada pacient.

Cefalea tensional, nuca i front destacats

Cefalea tensional. És la més freqüent. Està causada per tensió muscular, generalment del front i del clatell, i sol coincidir amb períodes d'estrès. Aquest tipus de cefalea es manifesta com una tensió o pressió constant, a manera de casc, en ambdós costats del cap amb predomini al front i al clatell. En molts casos, la palpació dels músculs afectats pot provocar dolor. La intensitat del dolor a les cefalees tensionals sol ser més lleu i són menys incapacitants si es compara amb la cefalea de la migranya o de les cefalees secundàries. El dolor acostuma a aparèixer durant el transcurs del dia i és més intens a les tardes, però pot cronificar-se i estar present tot el dia i durant diversos dies.

Mal de cap, mitja cara

Migranya o mal de cap. Es caracteritza per episodis repetits o recurrents de mal de cap. La intensitat és variable en els diferents episodis, però pot ser intensa. El dolor, generalment, s'inicia en un o altre costat del cap (hemicraneal) i s'estén a tot el cap, sol ser pulsativa, com si es notés el batec del cor, i pot anar acompanyada de nàusees i vòmits, i un malestar que empitjora amb la llum (fotofòbia), els sorolls (fonofòbia) o les olors (osmofòbia). El dolor empitjora amb l'activitat física i millora amb el repòs i pot ser desencadenada per períodes d'estrès, alteració del ritme de son (dormir menys o, fins i tot, més del que és habitual), la menstruació, els canvis climàtics, el dejuni o la fam o alguns aliments.

La migranya té un caràcter hereditari i és freqüent trobar antecedents familiars de migranya. Es distingeix entre migranya amb aura (20%), en què el mal de cap ve precedit per símptomes visuals, sensitius, llenguatge o motors. I migranya sense aura (80%). Un pacient amb migranya amb aura també pot tenir episodis de cefalea sense aura.

També es distingeix una forma crònica, és a dir pacients que pateixen de cefalea durant més de 15 dies al mes (pot ser migranya o de tensió), dels quals almenys 8 compleixen criteris de migranya. Un 2,5% de pacients a l'any passen de la forma episòdica a la crònica. Hi ha uns factors que predisposen a desenvolupar aquesta forma crònica de cefalea i que s'agrupen en:

  • factors no modificables com ser dona, tenir baix estatus econòmic, o antecedents de traumatismes al cap.
  • factors modificables com l'elevada freqüència de crisi, l'obesitat, l'abús de medicació analgèsica, l'estrès, l'ansietat, la depressió, l'abús de cafeïna, la presència d'altres síndromes doloroses com la fibromiàlgia.
Cefalea trigèmin

Cefalees trigemin-autonòmiques. Agrupen diverses situacions amb característiques clíniques comunes: dolor unilateral localitzat al territori innervat pel nervi trigemin i símptomes autonòmics cranials (llagrimeig, ull vermell, congestió o tamponament nasal, flux de líquid pel nas o rinorrea, sudoració facial). Són cefalees de curta durada, molt intenses i amb diversos episodis al dia.

El dolor i els símptomes autonòmics són deguts a l'activació del nervi trigemin i del sistema nerviós parasimpàtic a causa de l'activació patològica del reflex trigemin-facial al tronc cerebral. L'hipotàlem és la regió del cervell que actua com a generador que activa aquest reflex.

Es distingeixen tres situacions, la durada i freqüència dels atacs ajuden a distingir-les i així poder donar el tractament específic:

  • Cefalea en raïms (o Clúster). És la més freqüent del grup. Afecta a menys d'1 de 1.000 adults, sent tres vegades més freqüent en l'home que en la dona i sol iniciar-se cap als 30 anys d'edat. Es presenta en forma d'episodis molt intensos (entre 1 i 8 vegades, i de 15 a 180 minuts de durada cada episodi) cada dia o gairebé cada dia i també apareixen a la nit. El pacient es mostra inquiet, a diferència de l'atac de migranya que prefereix estar estirat i quiet. La durada dels períodes de brots de dolor oscil·la entre poques setmanes i diversos mesos, amb intervals lliures de cefalea, repetint-se anualment o cada pocs anys i, de vegades, es fa crònic amb brots seguits durant més d’1 any. Com desencadenants cal evitar l'estrès, el tabac, l'alcohol i les migdiades en els períodes de les crisis de dolor.
  • Cefalea hemicrània. Afecta 1 de 50.000 adults i és tres vegades més freqüent en la dona que en l'home i, habitualment, en l'edat adulta. Es presenta en forma d'episodis molt intensos i breus de 2-30 minuts de durada (en general menys de 15 minuts) més de 5 vegades al dia. La localització és sempre unilateral i respon al fàrmac antiinflamatori indometacina. Hi ha dues variants: la paroxística (20% dels pacients) amb períodes llargs lliure de crisi i la crònica (80%).
  • Cefalea neuralgiforme unilateral amb injecció conjuntival i llagrimeig (SUCNT). És una situació molt poc freqüent i la seva prevalença és desconeguda. És una mica més freqüent en els homes i sol aparèixer sobre els 50 anys. Es presenta en forma d'episodis d'intensitat moderada-severa molt breus, entre 5 segons i rarament minuts, de manera repetida fins a 200 vegades al dia. Poden aparèixer espontàniament o desencadenar-se al tocar-se la cara o el cuir cabellut, rentar-se les dents, esternudar, afaitar-se, etc.
Dona tossint

Cefalea tussígena. És aquella ocasionada per la tos o per una maniobra de Valsalva (augment de la pressió intratoràcica i secundàriament també intracranial en presentar un esternut, defecar, aixecar pesos, etc). Dura entre 1 segon i 30 minuts, persistint una molèstia posterior durant unes hores. Tot i que la majoria són primàries, és important realitzar una prova d'imatge com una tomografia computada (TC) cranial o una ressonància magnètica cerebral per descartar lesions intracranials que fan augmentar la pressió.

Augmentar exercici

Cefalea per esforç físic. És aquella ocasionada per la pràctica d'exercici molt intens. Sol ser de tipus pulsatiu i dura entre 5 minuts i 48 hores. Ocorre més freqüentment en llocs on fa molta calor o a una altitud elevada. Millora en aturar l'activitat. Tot i que la majoria són primàries, és important realitzar una prova d'imatge per descartar causes secundàries, les més freqüents són hemorràgia cerebral o hemorràgia subaracnoïdal.

sexualitat, sexe, masculí, femení

Cefalea associada a l'activitat sexual. És aquella desencadenada per l'activitat sexual. Pot ser preorgásmica o orgàsmica, aquesta última és més freqüent. El dolor es produeix als dos costats del cap, aconseguint el seu punt màxim quan arriba a l'orgasme i dura de minuts a hores. Igual que en la cefalea per esforç físic, cal realitzar una prova d'imatge per descartar lesions intracranials o vasculars cerebrals.

fred

Cefalea per crioestímul. És aquella desencadenada per alguna cosa molt freda, ja sigui perquè toca la part exterior del cap, perquè s'inhala o perquè s'ingereix, com succeeix amb els gelats. El dolor de la cefalea per crioestímul tendeix a ser punxant, unilateral i de curta durada.

Persona acabat de llevar amb mal de cap

Cefalea hípnica. És aquella que apareix només durant el son, fent que el pacient es desperti. Afecta normalment persones de més de 50 anys i tendeix a ser persistent, entre 30-180 minuts. És inespecífica encara que comparteix algunes característiques amb la migranya, com la sensació de nàusea. És important descartar una causa secundària quan és d'aparició recent.

Cara amb les zones de la mandibula i el front marcades

Neuràlgia del trigemin. Es defineix per atacs de dolor facial en un costat de la cara, i afecta una o més de les tres branques del nervi trigemin sense irradiació a altres zones. Es caracteritza per un dolor agut, punxant o elèctric, amb inici i fi inesperat. Dura segons i sol desencadenar-se per estímuls externs en "zones gallet" com afaitar-se, rentar-se la cara, mocar-se, parlar o mastegar.

En la majoria de casos la causa és desconeguda i afecta més a dones majors de 40 anys. El 5-10% està causat per malalties com tumors, anomalies de la base del crani, infart cerebral, malformacions arteriovenoses, esclerosi múltiple, etc. Per al seu diagnòstic cal fer una ressonància magnètica cerebral amb reconstrucció en 3 dimensions.

Cefalees secundàries

Persona amb el cap embenat, traumatisme

Per traumatisme. Cops al crani o a les cervicals, com els produïts per accidents de trànsit, poden provocar cefalees passatgeres o cròniques (si duren més de tres mesos des del traumatisme). No només els cops poden provocar cefalees per traumatisme, sinó que altres causes, com explosions poden provocar l'entrada de fragments de cossos estranys dins del cap. En general, aquestes cefalees apareixen conjuntament amb altres símptomes causats pel mateix traumatisme com poden ser problemes de concentració o memòria, marejos i fatiga. En la fase inicial d'un traumatisme important s'ha de descartar una hemorràgia subdural o epidural que pot causar la mort del pacient si no s'intervé quirúrgicament a temps.

infart cerebral

Per patologia vascular cerebral. Aquest tipus de mal de cap és conseqüència de l'oclusió d'una artèria cerebral (ictus isquèmic), o el trencament d'una artèria cerebral (hemorràgia cerebral), o d'un aneurisma (hemorràgia subaracnoidal) o malformació arteriovenosa cerebral o la trombosi de sins venosos cerebrals. La cefalea que sol ser intensa s'associa a altres símptomes neurològics.

Drogas

Per consum o abstinència de substàncies. El consum abusiu o la inhalació de substàncies com l'alcohol, la cocaïna, el monòxid de carboni o l'òxid nítric també pot provocar i agreujar mals de cap. Així mateix, la supressió de substàncies que es consumeixen de forma habitual, com pot succeir amb l'alcohol i les drogues, és una altra de les causes de cefalea.

sinusitis

Per infecció. La sinusitis, meningitis i encefalitis bacterianes o víriques o els cúmuls de pus al cervell (abscessos cerebrals) cursa amb cefalea, però gairebé sempre s'acompanya de febre.

Depressió

Per ansietat o depressió. Quan no es compleixen els criteris de les cefalees anteriorment descrites, s'han descartat altres cefalees secundàries i hi ha patologia psiquiàtrica, en ocasions, es pot atribuir a ansietat o depressió si hi ha una relació temporal identificable entre els dos fenòmens.

Aumento de presión dentro del cráneo, dolor de cabeza, crecimiento tumor cerebral

Per augment de la pressió intracranial idiopàtica o per tumor cerebral. El mal de cap se sol acompanyar de vòmits bruscos, en escopetada, i el dolor empitjora quan el pacient es tomba (en decúbit).

 

Dolor clatell

Per hipotensió del líquid cefaloraquidi cerebral. El mal de cap típicament apareix quan la persona es posa dempeus (en bipedestació) i comença per la part del clatell, després s'estén a tot el cap, de vegades amb brunzit d'oïdes, i desapareix en aquest cas als pocs minuts de tombar-s'hi. Es deu a la pèrdua de líquid cefaloraquidi després d'una punció lumbar o una anestèsia peridural o un traumatisme cranial.

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Neus Fabregat i Fabra
Víctor Obach Baurier

Publicat: 16 de maig de 2018
Actualitzat: 16 de maig de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.