Què és l'Esclerosi Múltiple?
L'esclerosi múltiple (EM) és una malaltia inflamatòria crònica que afecta el sistema nerviós central (SNC). Provoca inflamacions que causen petites lesions en determinades zones del cervell, anomenades plaques. En aquestes zones es produeix una pèrdua de mielina (desmielinització), que és la capa que recobreix i protegeix els nervis, i una preservació relativa de l'axó.
L'Esclerosi Múltiple en primera persona
Una persona amb esclerosi múltiple ha d'entendre que és molt important seguir el tractament encara que estigui totalment asimptomàtica, perquè l’objectiu d’aquests fàrmacs no és alleujar símptomes, sinó prevenir l’aparició d’episodis nous.
L’experiència i aquests anys d’investigació fan que la malaltia cada vegada sigui més coneguda, que hi hagi més medicaments i més tractaments per poder-la, si més no, no curar, de moment, però sí que tractar i intentar que els pacients puguem tenir una vida el més normal possible.
El terme "esclerosi" fa referència a l'enduriment del teixit que es produeix en aquestes plaques, mentre que "múltiple" indica tant la presència de diverses lesions distribuïdes pel sistema nerviós central com els múltiples episodis de disfunció neurològica que poden aparèixer al llarg de l'evolució de la malaltia.
Anatomia del sistema nerviós
De manera molt esquemàtica, el sistema nerviós es divideix en:
-
Sistema nerviós central (SNC), constituït pel cervell, el tronc de l'encèfal, el cerebel, la medul·la espinal i els nervis òptics.
-
Sistema nerviós perifèric (SNP), format per les arrels nervioses i els nervis un cop surten del tronc de l'encèfal i de la medul·la espinal.
L'element cel·lular principal del sistema nerviós és la neurona, que està constituïda per un cos cel·lular, una o diverses prolongacions curtes anomenades dendrites i una prolongació llarga, anomenada axó.
La mielina és l'embolcall o coberta dels axons, i els oligodendròcits són les cèl·lules que originen aquest embolcall. Els axons condueixen els impulsos nerviosos i la mielina actua com a aïllant, augmentant la velocitat de conducció de l'impuls nerviós.
La substància grisa és la zona del SNC constituïda principalment pels cossos de les neurones i les dendrites, mentre que la substància blanca està formada pels axons (la mielina és la que li confereix el color blanc).
Tipus d'Esclerosi Múltiple
L'esclerosi múltiple es caracteritza per l'aparició d'episodis o brots de disfunció neurològica que es mantenen constants durant 3-4 setmanes i que es recuperen de manera lenta al llarg del mes següent. Sempre ha de ser una manifestació que no coincideixi amb febre o qualsevol altre estat que alteri l'estat general.
Aquests brots no sempre passen de la mateixa manera o amb la mateixa intensitat, per la qual cosa poden evolucionar de forma diferent. En base a aquestes diferències es pot considerar l'existència de diferents subtipus de la malaltia.
Forma remetent-recurrent. És la forma més freqüent. 8 -9 de cada 10 pacients amb Esclerosi Múltiple presenten aquesta forma evolutiva. Es caracteritza per l'aparició d'episodis o brots de disfunció neurològica dels quals el pacient es recupera completament o parcialment (d'aquí el nom de remitent) i que es repeteixen cada cert temps (recurrent).
Forma progressiva secundària. Els pacients amb Esclerosi Múltiple remetent-recurrent, passats els primers 15-20 anys de l'inici de la malaltia, entren en fase d'empitjorament progressiu de la disfunció neurològica, sense que sigui conseqüència d'un brot, i es va acumulant discapacitat.
Forma progressiva primària. Afecta a un de cada 10 pacients i es caracteritza per l'aparició d'un deteriorament progressiu de la discapacitat des de l'inici, sense que es presentin brots durant la malaltia.
Forma progressiva–recurrent. És menys comuna. Es caracteritza per la progressió constant de la malaltia des del seu inici, amb la presència de brots, en alguns moments.
Els pacients que presenten un primer episodi o brot de la malaltia, es diu que pateixen una Síndrome Clínica Aïllada (SCA), la qual cosa vol dir que no té perquè ser un diagnòstic d'Esclerosi Múltiple.
A quantes persones afecta l'Esclerosi Múltiple?
Es calcula que en el món hi ha uns 2,5 milions de persones afectades. A Occident, és la malaltia neurològica crònica més freqüent en adults joves. La freqüència varia arreu del món i sembla estar influïda per una interacció complexa entre la situació geogràfica i els factors genètics. Així, es presenta amb major freqüència entre els 40º i 60º de latitud nord i sud.
A Europa, el nombre de casos en els països nòrdics i el Regne Unit es situa al voltant de 2 por cada 1.000 habitants, que és similar al d'Estats Units i Canadà. A Espanya, està al voltant d'1 per cada 1.000 habitants, el que significa que unes 47.000 persones estan afectades en el nostre medi. A Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud, la malaltia és més infreqüent.
L'esclerosi múltiple pot aparèixer a qualsevol edat, però és rar abans dels 10 anys, i després dels 60. La mitjana d'edat de presentació és als 30 anys, amb un pic principal entre els 21 i 25 anys, i un altre molt menor entre els 41 i 45 anys. Afecta amb més freqüència les dones que els homes, en una proporció d'entre 2 - 3 a 1. En edats més avançades (a partir dels 45 anys), aquesta proporció tendeix a igualar-se.
Informació documentada per:
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 20 febrer de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
