Tractament de l'Esclerosi Múltiple

Fàrmacs Autoinjectables

• L'interferó beta. Va ser el primer fàrmac aprovat. És una substància que es produeix de manera natural i té propietats antiinflamatòries. Hi ha quatre preparats d'interferó disponibles, que difereixen entre si en la dosi i la via d'administració (tres són subcutanis i un és intramuscular).
  • Interferó beta-1a: Una injecció subcutània tres vegades per setmana, en dies no consecutius. Per exemple: dl.–dc.–dv., dt.–dj.–ds. o dt.–dj.–dg. És necessari iniciar el tractament amb una escalada de la dosi. Assegureu-vos que el vostre autoinjector estigui programat per fer-ho.
  • Interferó beta-1b: Una injecció subcutània cada 48 hores. Una setmana serà: dl.–dc.–dv.–dg., i la següent: dt.–dj.–ds. És necessari iniciar el tractament amb una escalada de la dosi. La primera setmana s'administra el 25% de la dosi total; la segona, el 50%; la tercera, el 75%; i la quarta, la dosi completa.
  • Peginterferó beta-1a: Una injecció subcutània cada dues setmanes. És necessari iniciar el tractament amb una escalada de la dosi.
  • Interferó beta-1a intramuscular: Una injecció intramuscular un cop per setmana (sempre el mateix dia de la setmana).
• L'acetat de glatiràmer. És una barreja de polipèptids curts, l'acció dels quals es basa a desviar la resposta immunitària cap a una resposta antiinflamatòria, i s'administra per via subcutània. S'administra una injecció subcutània tres vegades per setmana, en dies no consecutius. Per exemple: dl.–dc.–dv., dt.–dj.–ds. o dt.–dj.–dg.

Tant l'interferó beta com l'acetat de glatiràmer, estan indicats per a tractar pacients amb una Síndrome Clínica Aïllada (SCA) i amb formes remitents-recidivants, perquè redueixen el nombre de brots i l'activitat observada en la ressonància magnètica. Ambdós fàrmacs, tenen un perfil de seguretat molt alt. 

• Ofatumumab. És un anticòs monoclonal dirigit específicament contra els limfòcits B, provocant-ne la destrucció. Està indicat per al tractament de pacients adults amb formes recurrents d'esclerosi múltiple i amb malaltia activa. Ha demostrat ser superior a la teriflunomida (un fàrmac oral) en la seva capacitat per reduir la taxa anualitzada de brots i el nombre de lesions. Els efectes adversos més freqüents són les reaccions relacionades amb la primera injecció: febre, cefalea, artràlgies, rinitis, etc. A llarg termini, pot afavorir l'aparició d'infeccions.

Més informació sobre fàrmacs

Fàrmacs Orals

• Teriflunomida. Inhibeix un enzim implicat en la proliferació dels limfòcits T i B autoreactius i, amb això, en disminueix el pas al sistema nerviós central (SNC). El fàrmac està indicat en les formes remitent-recurrents i té una eficàcia similar a la dels interferons d'alta dosi

  • Recomanacions:

    • Prendre 1 comprimit al dia, amb o sense aliments.
    • Si ha oblidat prendre una dosi, prengui-la tan aviat com sigui possible. Si han transcorregut més de 12 hores, esperi fins a la següent presa i no dobli mai la dosi.
• Fumarat de dimetil i fumarat de diroximel. Mitjançant la inhibició d'un factor, redueixen l'alliberament de substàncies inflamatòries i activen un altre factor que exerceix un efecte antioxidant. Aquests fàrmacs tenen la mateixa indicació que l'anterior i redueixen l'activitat de la malaltia tant des del punt de vista clínic com radiològic.
  • Fumarat de dimetil. Prendre 1 càpsula cada 12 hores, seguint la pauta d'escalada de dosi següent: 1a i 2a setmana, 120 mg cada 12 hores; 3a setmana, 120 mg al matí i 240 mg al vespre; a partir de la 4a setmana, 240 mg cada 12 hores.
  • Fumarat de diroximel. Començar prenent 1 càpsula a l'esmorzar i una altra al sopar, seguint la pauta d'escalada de dosi següent: 1a setmana, 1 càpsula de 231 mg a l'esmorzar i al sopar; a partir de la 2a setmana, 2 càpsules de 231 mg a l'esmorzar i al sopar.
• Fingolimod, ozanimod i ponesimod. Actuen sobre un receptor i provoquen el «segrest» dels limfòcits autoreactius als òrgans limfoides, sense afectar els limfòcits de memòria efectora. Aquests fàrmacs només estan indicats per a les formes remitent-recurrents. En tots tres casos, s'ha de prendre 1 comprimit al dia, amb o sense aliments, preferentment al matí.
  • Fingolimod. En un estudi que va comparar el fingolimod amb un interferó de baixa dosi, el fingolimod va demostrar una eficàcia doble.
    • Caldrà repetir la monitorització del ritme cardíac a l'hospital si s'interromp el tractament: durant 1 dia o més en les primeres 2 setmanes; durant més de 7 dies entre la 3a i la 4a setmana; durant més de 2 setmanes després d'1 mes de tractament.

  • Ozanimod. El tractament comença amb un comprimit de 0,23 mg durant els primers quatre dies, i dels dies 5 al 7 la dosi es duplica (0,46 mg). A partir del dia 8, la dosi es manté en 0,92 mg. Ha demostrat una eficàcia superior a la de la teriflunomida.

    • Cal reprendre el tractament seguint la mateixa pauta d'increment progressiu de la dosi que a l'inici: si el tractament s'interromp durant 1 dia o més en els primers 14 dies; si s'interromp durant més de 7 dies consecutius entre els dies 15 i 28 de tractament; si s'interromp durant més de 14 dies consecutius després del dia 28 de tractament.

  • Ponesimod. El tractament comença amb un comprimit de 2 mg per via oral un cop al dia el dia 1, i la dosi s'incrementa gradualment. Ha demostrat una eficàcia superior a la de l'interferó beta-1a.

    • Si oblida prendre menys de 4 dosis consecutives de Ponvory®, haurà de reprendre el tractament amb la primera dosi oblidada.

    • Si oblida prendre Ponvory® durant 4 o més dies consecutius, no ha de reprendre el tractament sense consultar el seu metge, ja que caldrà reiniciar-lo amb un nou envàs d'inici de tractament de 14 dies, i és possible que el metge hagi de fer-li un altre ECG.

• ​​​​​​​Cladribina. És un profàrmac, anàleg del nucleòsid desoxiadenosina. El mecanisme pel qual exerceix els seus efectes terapèutics en l'esclerosi múltiple no està completament aclarit. Es creu que el seu efecte predominant sobre els limfòcits B i T interromp la cascada de processos immunitaris centrals en l'EM. Està indicada en l'EM remitent-recurrent molt activa.

Més informació sobre fàrmacs

Natalizumab, és un anticòs dirigit contra una integrina que al bloquejar-la dificulta el pas dels limfòcits autorreactius al Sistema Nerviós Central. La seva administració és mensual per via intravenosa. La seva eficàcia és molt alta per reduir els brots, l'activitat per ressonància i l'increment de la discapacitat. En general és ben tolerat i, només en 1-3 casos per cada 100 pacients pot tenir una reacció d'hipersensibilitat.

El alemtuzumab, és un anticòs dirigit contra una proteïna present en la superfície dels limfòcits i monòcits. La seva administració (5 dies consecutius per via intravenosa) produeix la destrucció temporal dels limfòcits T i B, que recuperen de forma progressiva. El tractament es repeteix 1 any després durant 3 dies. L'eficàcia és molt alta, comparada amb un interferó d'alta dosi, i pot persistir durant anys després d'un únic curs de medicació. És molt freqüent la reacció relacionada amb la infusió durant els dies que s'administra a l'hospital.

Ocrelizumab. És un anticòs dirigit contra una proteïna situada a la superfície d'alguns limfòcits. És el primer medicament que s'utilitza tant per a les formes remitent-recurrents com per a les formes primàries progressives. S'administra per via intravenosa cada sis mesos. En l'assaig clínic per a les formes remitent-recurrents, va mostrar una eficàcia superior a la d'un interferó d'alta dosi en paràmetres de brots, progressió i activitat a la ressonància magnètica; en l'assaig de les formes primàries progressives va reduir la progressió de manera modesta, però estadísticament significativa, en comparació amb placebo. Està indicat, per tant, per a dues formes de la malaltia: EM remitent-recurrent i EM primària progressiva.

Ublituximab. És un nou anticòs monoclonal que actua contra una proteïna situada a la superfície d'alguns limfòcits, igual que l'ocrelizumab i l'ofatumumab. Està indicat per a les formes remitent-recurrents de la malaltia. S'administra per via intravenosa cada sis mesos. Ofereix l'avantatge que la seva infusió és de durada més curta que la de l'ocrelizumab.