Pronòstic de l'Esclerosi Múltiple

L'esclerosi múltiple es caracteritza per ser una malaltia heterogènia i imprevisible per això, a dia d'avui, no es disposa d'uns marcadors precisos que permetin predir l'evolució d'un pacient en concret.

Els estudis mostren que quan no es disposava d'una teràpia per a la malaltia, al cap de 10 anys, 8 de cada 10 pacients amb un primer episodi o síndrome clínica aïllada desenvolupaven la malaltia. Aquestes xifres han disminuït a la meitat des que es disposa d'un tractament.

Alguna cosa similar ha succeït en quant al pas de la forma remitent-recidivant a la forma secundària progressiva. Investigacions recents mostren que es tarda més en passar a aquesta forma evolutiva i que la freqüència és menor.

També hi ha pacients que presenten una evolució “benigna” que no implica discapacitat després de molts anys d'evolució, i d'altres amb una malaltia molt “agressiva” que deixa seqüeles importants en pocs anys.

En general, els estudis apunten que l'evolució durant els primers anys de la malaltia  (brots, gravetat i seqüeles) és important per al pronòstic a llarg termini. Per això, és essencial iniciar la teràpia en fases precoces de la malaltia, és a dir, en l'etapa més inflamatòria.

De fet, en els darrers anys hi ha hagut un canvi en l'esperança de vida, en línia amb el que ha succeït en la població general. La supervivència mitjana és ara gairebé 2,5 vegades superior a la que era a principis dels anys seixanta, tot i que encara és uns 6-7 anys inferior a la de la població general.