Viure amb Esclerosi Múltiple

Alimentació. No s'ha demostrat, de manera científica, que una dieta especial sigui beneficiosa per a tractar o alentir la progressió de la malaltia.  Es recomana una dieta equilibrada i variada, rica en fruites i verdures, i evitar l'excés de greixos i sucres. No obstant, la deficiència de vitamina D pot incrementar el risc de desenvolupar la malaltia i, per això, és important assegurar la ingesta d’aliments que la contenen.

Hàbits tòxics. Els estudis suggereixen que fumar, així com l'exposició al fum, augmenta el risc de desenvolupar la malaltia i d'accelerar la seva progressió. Tanmateix, beure alcohol en excés, perjudica  la coordinació, l'equilibri i la parla, i pot empitjorar els símptomes existents. Tot i això no hi ha cap evidència que l'alcohol afecti el curs de la malaltia.

Exercici. L'exercici físic per si mateix no modifica el curs de la malaltia, però pot prevenir moltes complicacions que es deriven de la inactivitat i disminuir la fatiga. L'activitat física ajuda a regular els patrons del son, la gana i la funció intestinal i urinària, i té beneficis tant físics com psicològics. Ioga, natació, taitxí o qualsevol altre esport poden ser útils .

Vacunacions. Les vacunacions, per exemple contra la grip, són segures inclús per a aquells pacients que estan en tractament per la malaltia, però cal evitar aquelles vacunes que estan basades en virus inactivats. 

Vida laboral. És aconsellable no abandonar la feina tot i que, en ocasions, l'aparició de brots o les alteraciones de la malaltia impedeixen desenvolupar la feina amb normalitat.

Estrès. No hi ha evidència que l'estrès causi o empitjori la malaltia. Existeixen  tècniques per a controlar l'estrès que poden ser beneficioses, com el fet de mantenir-se actiu tant mental com físicament, organitzar el temps per a conservar energia, simplificar la vida establint prioritats, buscar temps per a diversions o hobbys, establir objectius i acceptar el que no es pot canviar.

Fertilitat. No es veu alterada de forma directa per la malaltia, encara que la disfunció sexual, tant de l'home com de la dona pot influir en la capacitat de reproducció. Així, a vegades, els símptomes neurològics poden afectar directament la seva resposta sexual: disminució de la libido, alteració de les sensacions genitals, disminució de la lubricació vaginal o problemes d'erecció. A més, hi ha d'altres símptomes que poden influir: fatiga, espasticitat, debilitat o problemes urològics. Per últim, els factors emocionals tenen un impacte sobre la sexualitat: canvis en la pròpia imatge,  disminució de l'autoestima,  sentir-se depenent… Tot això requereix  una avaluació i una actuació multidisciplinar.

Anticonceptius. No existeixen evidències que els anticonceptius orals actuïn com a desencadenants ni influeixin en l'aparició de brots o en l'evolució natural de la malaltia. Poden utilitzar-se amb les mateixes precaucions que en la resta de dones. És important saber que, les dones amb esclerosi múltiple que reben tractament de base per a la malaltia, han de seguir algun mètode contraceptiu i, en general, qualsevol pot ser vàlid.

Embaràs. És un factor protector perquè el nombre de brots disminueix durant l'embaràs, però el risc augmenta en els mesos posteriors al part. De tota manera, ni l'embaràs, el part, el postpart o la lactància materna, semblen influir de forma negativa sobre la discapacitat a llarg termini. Tampoc s'ha trobat cap relació entre esclerosi múltiple i freqüència d'avortament, prematuritat, mortalitat infantil i/o malformacions congènites, comparant amb la població general. Les dones amb esclerosi múltiple embarassades, tampoc tenen riscos afegits durant el part, i poden rebre anestèsia epidural sense major risc que en la població general. En tot cas, davant el desig gestacional és important realitzar una planificació individualitzada.