Símptomes de l'Esclerosi Múltiple

Alteració de l'agudesa visual. Inicialment sol aparèixer dolor ocular, especialment en moure l'ull, seguit de la pèrdua progressiva de visió i alteració dels colors (neuritis òptica per lesió del nervi òptic).

Visió doble (diplopia). Provoca que el pacient hagi de tapar-se un ull o que tingui la sensació que l'entorn es mou (oscil·lòpsia) a causa de l'afectació del tronc cerebral.

Trastorns sensitius. Formigueig o disminució de la sensibilitat en una o més extremitats, que es pot acompanyar d'una sensació d'opressió al tronc (en forma de banda o faixa), a causa d'una lesió a la medul·la espinal. En ocasions, és una sensació de descàrrega elèctrica a l'esquena i membres al flexionar el coll (síndrome de Lhermitte) produït per una lesió a nivell medul·lar, o descàrregues elèctriques doloroses localitzades en alguna part de la cara (neuràlgia del trigemin), per una lesió en el tronc cerebral.

Trastorns motors. Debilitat en una o més extremitats, de manera aïllada o associada a alteracions de la sensibilitat a les mateixes localitzacions, per afectació cerebral o medul·lar.

Atàxia. Dificultat per coordinar els moviments de les extremitats o inestabilitat de la marxa. En ocasions apareix sensació de vertigen i dificultat per articular les paraules.

Altres presentacions inicials, molt menys freqüents i que solen aparèixer de manera aïllada, són les alteracions dels esfínters o els problemes cognitius.

Trastorn de debilitat en ambdues cames (paraparèsia). Amb freqüència és una debilitat asimètrica i sol anar acompanyada d'alteracions sensitives. Amb el temps, apareix alteració d'esfínters (fonamentalment urinari).

Hemiparèsia. La debilitat afecta el braç i la cama del mateix costat, tot i que una de les dues extremitats acostuma a estar més afectada. També pot anar acompanyada d'alteracions sensitives.

Atàxia. Dificultat per coordinar els moviments de les extremitats o inestabilitat de la marxa. En ocasions, apareix sensació de vertigen i dificultat per articular les paraules.

Trastorn cognitiu progressiu. És una presentació molt menys freqüent, que consisteix en un deteriorament cognitiu en un període curt de temps (1-2 anys).

Afectació de varis sistemes funcionals neurològics. Tot i que durant l'evolució de la malaltia es poden veure afectats els diferents sistemes funcionals neurològics (motor, sensitiu, cerebel·lós, tronc de l'encèfal, visual, esfínters, sexual i mental), sols en els casos més evolucionats existeixen alteracions que impliquen una combinació de varis d'aquests sistemes funcionals.

Alteracions cognitives. Durant el curs de la malaltia, poden aparèixer dificultats per mantenir l'atenció o en les habilitats que impliquen planificació. En canvi, les alteracions de la memòria, del llenguatge i de la funció executiva relacionada amb l'ordenació temporal són poc freqüents.

Fatiga. De causa desconeguda, no està relacionada amb l'activitat inflamatòria de la malaltia. Les alteracions afectives com l'ansietat, depressió i els  problemes del son, incideixen de manera negativa en la fatiga.