La sinusitis o rinosinusitis és una malaltia molt freqüent que consisteix en la inflamació dels sins paranasals. Aquestes cavitats es troben sota i sobre dels ulls i dins del nas i es comuniquen entre si i amb les fosses nasals. En condicions normals, estan plenes d'aire, però quan es produeix una inflamació de les mucoses, s'obstrueixen, s'acumula el moc i es produeix una infecció que cal tractar.
La Rinosinusitis en primera persona
El més important és la manutenció del tractament i ser molt estricte a l'hora de seguir la pauta terapèutica indicada pel metge. Si aconseguim que el pacient estigui estable i no es produeixin reaguditzacions, que són les més difícils de tractar, es pot controlar la malaltia i que el pacient tingui una bona qualitat de vida.
Primer que intenti fer el tractament que indiqui l'especialista però, després, si s'ha de sotmetre a intervenció, que ho faci. Perquè li canvia totalment com afronta la seva qualitat de vida.
La sinusitis o rinosinusitis es defineix com la inflamació simptomàtica dels sins paranasals i la cavitat nasal. Actualment el terme rinosinusitis ha substituït al terme sinusitis, ja que amb freqüència, en la majoria dels pacients, coexisteixen símptomes de rinitis i de sinusitis.
La rinosinusitis és una inflamació de les fosses nasals i dels sins paranasals caracteritzada pel bloqueig, l'obstrucció i/o la congestió nasal, sumat a secreció nasal o rinorrea que pot drenar per la part anterior o posterior del nas. A aquests símptomes es poden sumar la presència de dolor o sensació de pressió facial i pèrdua parcial (hipòsmia) o total (anòsmia) del sentit de l'olfacte.
En l'exploració física es poden detectar pòlips nasals i/o secreció mucopurulenta o obstrucció mucosa en l'orifici (meat) mitjà.
Classificació de la Rinosinusitis
Segons la durada es classifiquen en:
Agudes. Símptomes de menys de 12 setmanes d'evolució que desapareixen de forma completa. El seu origen pot ser:
- Víric o refredat comú. Símptomes de rinosinusitis que poden durar fins a 10-15 dies.
- Bacterià. Empitjoren els símptomes de rinosinusitis als 5 dies o persisteixen 10-15 dies.
Cròniques. Símptomes de més de 12 setmanes d'evolució, que no desapareixen i que poden empitjorar de forma transitòria (exacerbacions). Es divideixen en rinosinusitis crònica sense pòlips nasals o rinosinusitis crònica amb pòlips nasals.
Pòlips nasals
Els pòlips nasals són petites masses que es formen en el revestiment dels sins paranasals. Són degudes a un procés inflamatori de la mucosa, encara que la seva causa és desconeguda. Les inflamacions de repetició de la mucosa nasal degudes, per exemple, a rinitis o sinusitis, alteracions anatòmiques de les fosses nasals o dels sins paranasals, poden ser factors que afavoreixen l'aparició dels pòlips nasals. Els pòlips són benignes, però poden créixer fins arribar a obstruir de manera completa les fosses nasals. Provoquen símptomes molt molestos com incapacitat per respirar pel nas, pèrdua de l'olfacte i del gust, mals de cap i, fins i tot, deformitats nasals.
A quantes persones afecta la Rinosinusitis?
La rinosinusitis vírica aguda (refredat comú) és molt freqüent. Els adults pateixen de 2 a 5 a l'any. Els nens en edat escolar entre 7 i 10. El 0,5% -2% de les rinosinusitis víriques agudes se sobreinfecten amb bacteris.
A la rinosinusitis bacteriana hi ha un empitjorament de la clínica als 5 dies o una afectació persistent més enllà dels 10 dies. La seva incidència real és desconeguda. Es calcula que als Estats Units presenta rinosinusitis 1 de cada 7 adults, sent la cinquena causa de prescripció d'antibiòtics. La seva incidència a Europa central és del 10-15%. La rinosinusitis és un problema de salut important que representa una elevada càrrega econòmica a la societat.
La incidència de la rinosinusitis crònica amb o sense pòlips s'estima que se situa entre un 5% - 15,5% del total de la població d'Europa i dels Estats Units (basant-se en pacients amb clínica de rinosinusitis de més de 3 mesos d'evolució). No obstant això, la prevalença de rinosinusitis crònica diagnosticada per un especialista és només del 2%, pel que aquesta disparitat de dades fa sospitar que en general sovint se sobrediagnostica aquesta malaltia. No existeixen dades clares que demostrin una incidència diferent segons sexe. Altres estudis demostren que la prevalença augmenta amb l'edat, presentant una prevalença mitjana del 2,7% en pacients de 20 a 29 anys i del 6,6% de 50 a 59 anys. A partir dels 60 anys la prevalença s'estabilitza en el 4,7%.
Informació documentada per:
Publicat: 19 de setembre de 2018
Actualitzat: 19 de setembre de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.