Tractament de la Rinosinusitis

Irrigació nasal amb sèrum salí fisiològic i solució salina hipertònica. Per alleujar els símptomes en arrossegar la mucositat retinguda, tant en rinosinusitis aguda com crònica.

La cirurgia nasosinusal està indicada per a aquells pacients amb rinosinusitis crònica que, malgrat seguir un tractament mèdic adequat, no aconsegueixen un bon control dels símptomes. Actualment, la cirurgia es realitza amb anestèsia general i per via endoscòpica, és a dir, a través d’un endoscopi amb càmera i llum a la punta que permet treballar dins del nas sense haver de fer incisions externes.

La cirurgia nasosinusal és personalitzada en cada cas i s’ajusta a l’extensió de la malaltia. S’obren els sins que estan obstruïts per mucositat i/o pòlips nasals, que, si és necessari, es ressequen.

Irrigació nasal. Sequedat nasal i irritació. Altres efectes col·laterals que s'observen amb poca freqüència són nàusees secundàries al buidatge, cremor, tos, marejos i llagrimeig.

Corticoides nasals. Principalment, sequedat i irritació nasal, i microepistaxis, sobretot quan no s’utilitza una tècnica adequada.

Corticoides orals. Els corticoides per via oral d'ús prolongat tenen efecte sobre el metabolisme del pacient com augment de pes, osteoporosi, retard del creixement, atròfia cutània, diabetis, hipertensió arterial, cataractes ... pel que s'ha d'administrar la quantitat mínima durant el menor període de temps possible.

Antibiòtics. Entre els efectes col·laterals més freqüents dels antibiòtics hi ha els marejos, la diarrea i, en el cas de les dones, les infeccions vaginals per fongs. Algunes reaccions poden ser més greus i, segons l’antibiòtic, poden afectar les funcions hepàtica i renal. Els antibiòtics també poden provocar reaccions al·lèrgiques, que en la majoria dels casos són lleus i consisteixen en l’aparició d’enrogiment i picor. A nivell poblacional, una altra conseqüència important del tractament és l’aparició de resistències per l’ús excessiu i/o inadequat dels antibiòtics. Les resistències als antibiòtics constitueixen un problema de salut pública molt important, i cada vegada hi ha més consens en el fet que l’ús d’aquests fàrmacs és el principal factor que genera la pressió selectiva responsable d’aquestes resistències.

Descongestionants nasals. L'efecte advers més freqüent relacionat amb l'administració tòpica de descongestionants nasals és la reaparició de la congestió nasal (rebot) en aquells pacients que els han fet servir durant períodes prolongats (més d'una setmana) o que han abusat d'ells. Aquest efecte té lloc entre els cinc i set dies des de l’ús de la medicació.

Complicacions quirúrgiques. Els factors responsables de les complicacions són la variabilitat de l'anatomia d'aquesta regió, la proximitat de l'encèfal i de l'òrbita.