Preguntes freqüents sobre Rinosinusitis

Un gran percentatge de rinosinusitis agudes no requereixen antibiòtics atès que són ocasionades per virus. L'antibiòtic només estaria indicat en el cas de persistència dels símptomes després de 10 dies de tractament o en presència d'alguna complicació.

La rinosinusitis aguda (refredat comú) com a tal no és contagiosa, però, en estar produïda per un virus, el que realment es transmet és l’agent víric, que pot o no causar rinosinusitis en la persona de contacte.

No, en els casos de rinosinusitis aguda només s’ha de proporcionar tractament simptomàtic per al dolor i la congestió nasal.

No, l'antecedent d'una sola rinosinusitis aguda no augmenta el risc de tenir rinosinusitis crònica.

En el cas de la rinosinusitis crònica s'ha de realitzar un tractament de manteniment, però sempre s'optarà per la menor quantitat de tractament que aconsegueixi el control dels símptomes.

La cirurgia endoscòpica és endonasal, és a dir, es realitza a través dels orificis del nas i no deixa cicatrius externes.

La pèrdua de l’olfacte és la seqüela més freqüent de la rinosinusitis crònica amb pòlips nasals. Molts estudis han demostrat que tant el tractament mèdic/biològic com el quirúrgic milloren el sentit de l’olfacte.

Els símptomes es deuen majoritàriament a una obstrucció nasal causada per secrecions o pòlips nasals com a conseqüència de la pròpia inflamació de la malaltia.

Si els símptomes són unilaterals o si s'acompanyen de símptomes diferents als descrits hem de consultar a l'especialista per valorar una altra possible causa.

En la rinosinusitis aguda no solen ser necessàries altres proves. En canvi, en la rinosinusitis crònica s’ha de realitzar una exploració endonasal (endoscòpia) i, habitualment, un estudi per imatge.

Sempre que la rinosinusitis aguda no es resolgui amb el tractament mèdic establert o en cas de rinosinusitis crònica, s’ha de consultar un especialista.

Els corticoides intranasals són el tractament de base per a la rinosinusitis crònica. A causa de la seva baixa absorció sanguínia, la seva seguretat és molt alta per a l’ús crònic i fins i tot es poden utilitzar en nens petits.

A causa de la taxa alta d’efectes secundaris, la seva dosi i durada s’han de limitar a períodes curts (1-3 setmanes).

En general no, ja que les rinosinusitis agudes són víriques, i per tant, el tractament serà simptomàtic. L’antibiòtic només s’ha de prescriure en pacients amb sospita clara d’infecció bacteriana.