Causes de la Rinosinusitis

Virus. La rinosinustis vírica aguda pot estar causada per més de 200 virus diferents. Entre ells els més freqüents són els rinovirus (25-80%), seguits dels coronavirus (10-20%), el virus influença – grip (10-15%) i l’adenovirus (5%). En un 20-30% dels casos no s'arriba a detectar cap virus. La proporció pot variar segons l'època de l'any, el grup de població analitzat o el mètode de detecció. La proporció sol ser més alta a la tardor i a l’hivern.

Bacteris. Quan els símptomes empitjoren als 5 dies o persisteixen més enllà de 10 dies es parla de Per poder diagnosticar la rinosinusitis com a bacteriana, cal la presència i durada dels símptomes, a més d’almenys 3 dels 5 factors següents: febre >38 °C, empitjorament de la malaltia, afectació unilateral, dolor facial intens i alteració de l’analítica sanguínia.. Segons el Consens Europeu sobre Rinosinusitis i Pòlips nasals (EPOS 2012) les espècies bacterianes que s'aïllen amb més freqüència són l’Streptococcus pneumoniae, Haemophilus influenzae i Moraxella catarrhalis. En un percentatge menor també s'aïllen altres espècies d'estreptococs, anaerobis i Staphilococcus aureus.

Alteració del transport mucociliar de forma crònica. Es caracteritza per tos, rinitis i sinusitis crònica degut a la funció anormal dels cilis de les vies respiratòries. Es manifesta en malalties com la discinèsia ciliar primària o la síndrome de Kartagener.

Alteració en les característiques del moc com ocorre en la fibrosi quística. En aquesta malaltia es produeix un moc més viscós que és difícil de transportar.

Asma. Està molt relacionada amb la rinosinusitis crònica. De fet el tractament de la rinosinusitis sol millorar el control de l'asma.

Malaltia respiratòria exacerbada per antiinflamatoris no esteroïdals (EREA). És un trastorn del metabolisme d'aquests medicaments que pot desencadenar una inflamació crònica de la via aèria baixa i alta (sins paranasals). 

Trastorns en el sistema immunitari. Com el VIH o una immunodeficiència variable comuna.

Rinitis al·lèrgica o una altra atòpia que afecta els sins paranasals. La rinitis al·lèrgica ocasiona edema a la mucosa nasal que pot bloquejar en part l'orifici de drenatge dels sins paranasals.

Factors ambientals. Com l'exposició regular a contaminants com el fum del tabac.

Reflux gastroesofàgic (RGE). Els estudis han trobat que el RGE afecta, de manera global, un 52,4% de les persones que pateixen rinosinusitis. Tot i que sembla que el RGE és més freqüent en els casos de rinosinusitis amb pitjor control, manquen estudis que confirmin aquest fet i que determinin si hi ha una millora després d’un tractament antireflux.

Variacions anatòmiques. Desviació septal, alteració de l'apòfisi unciforme o la petxina bullosa.

Genètica. No sembla que hi hagi un únic gen o grup de gens implicats que expliquin la causalitat, l’evolució o la resposta al tractament de la rinosinusitis. Algunes mutacions en els receptors TAS2R semblen estar-hi implicades.