Preguntes freqüents sobre Depressió Postpart

La Depressió Postpart (DPP) és una de les complicacions perinatals més comuns. S’estima que una de cada 10 mares la desenvoluparà i aquesta xifra pot ser més elevada en països en vies de desenvolupament.

El Maternity Blues és un trastorn lleu i transitori que experimenten un 70-80% de les mares. Està  molt influït pels canvis hormonals sobtats i consisteix en  oscil·lacions  anímiques al llarg del dia, ganes de plorar, nerviosisme, irritabilitat i dificultats en concentrar-te. Aquests símptomes acostumen a ser més intensos el 4rt o 5è dia després del part i desapareixen de forma espontània desprès de dues setmanes. La DPP es caracteritza per la presència de símptomes depressius la major part del dia durant almenys dues setmanes. Un estudi recent demostra que en molts casos es pot requerir almenys un any per a la recuperació complerta.

Es desconeixen les causes exactes de la depressió postpart, però es considera que hi ha diferents vulnerabilitats que la poden precipitar. Les hipòtesis que intenten explicar l’aparició i manteniment de la DPP s’engloben dins del model general de vulnerabilitat enfront de l’estrés. Aquest model considera el part com a un estressor neurohormonal i immunològic, i la transició cap a la maternitat com un estressor psicosocial.

Els fàrmacs antidepressius es troben en la llet materna i arriben al lactant. Tanmateix, la majoria d’antidepressius són compatibles amb la lactància materna pel que, en general, no cal suspendre la lactància materna pel tractament farmacològic amb antidepressius. Les principals Guies Clíniques de Salut Mental Perinatal i Societats Científiques internacionals i espanyoles, no aconsellen suspendre l’ús d’antidepressius ni durant l’embaràs ni en l’alletament, i s’ha de realitzar una valoració individualitzada tenint en compte tots els aspectes. Cal valorar els riscs dels antidepressius i de la depressió no tractada i els beneficis de mantenir la lactància materna i de l’efecte dels antidepressius en la salut materna.

No. Els estudis mostren que una tercera part de les mares amb un episodi depressiu en el postpart presenten dificultats per iniciar i/o mantenir el vincle amb el seu nadó. Les mares poden experimentar ambivalència o falta de resposta emocional cap al nadó, sentir-se atrapades en la situació actual i arribar a no veure’s capaces de tenir cura del nadó.

Els principals factors de risc per a la depressió postpart són: la presència de símptomes d’ansietat i/o depressió al llarg de l’embaràs, els antecedents personals de trastorn depressiu i els antecedents de depressió postpart en familiars de primer grau (mare, germana). En cas de tenir aquests antecedents o de tenir clínica ansiosa - depressiva durant l’embaràs es recomana parlar-ho amb la llevadora.

En el moment actual el diagnòstic de la depressió postpart es realitza per professionals de la salut mental (psiquiatria i/o psicologia clínica) mitjançant una entrevista clínica. No existeixen proves biològiques o de neuroimatge per al diagnòstic. Tanmateix, cal realitzar una valoració mèdica global per descartar i tractar altres alteracions que puguin agreujar la simptomatologia (com alteracions tiroidees o anemia).

La depressió postpart té un impacte significatiu en la dona que la té; interfereix de forma negativa en el benestar, en la qualitat de vida i en el funcionament general com a mare, com a parella i com a  treballadora. La depressió també pot tenir un impacte en la vinculació amb el nadó i alguns estudis han relacionat la presència de símptomes depressius materns persistents amb psicopatologia en els infants a l’adolescència.

Ser mare no protegeix ni de la depressió ni dels pensaments de mort i/o de suïcidi. Quan es té una depressió en el postpart es pot arribar a pensar que no val la pena viure, es pot tenir por a fer-se mal una mateixa i fins i tot al nadó. Aquests pensaments poden ser un símptoma de la depressió postpart, pel que un bon tractament ajuda a fer-los desaparèixer i a trobar-se de nou bé.

Si creus que tens una depressió postpart consulta amb un professional de la salut (llevadores, pediatria, atenció primària) per realitzar una primera valoració i decidir quin és el tractament més adient en el teu cas.