Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Diagnòstic de l'Epilèpsia

Temps de lectura: 2 min

El diagnòstic d'epilèpsia és fonamentalment clínic, és a dir, es basa en les descripcions dels esdeveniments que fan la família i el pacient. És molt important, sobretot quan hi ha crisi amb pèrdua de coneixement, que el pacient acudeixi a la consulta acompanyat per testimonis presencials que donin informació precisa del que ha passat. En cas de pacients amb crisis repetides, es poden utilitzar eines com vídeos casolans per aportar a l'especialista més dades objectives sobre el que passa durant les crisis.

Proves per diagnosticar l'Epilèpsia

Les proves diagnòstiques complementen a una bona història clínica i poden donar suport al diagnòstic. Algunes d'elles són:

Electrodos en la cabeza, encefalograma

Electroencefalograma (EEG). És juntament amb les proves d'imatge, el test que s'utilitza amb més freqüència per diagnosticar l'epilèpsia. Consisteix a col·locar elèctrodes al cuir cabellut per registrar l'activitat elèctrica cerebral. Hi ha diversos tipus d'EEG (de rutina, en privació de son, durant tota la nit). És més útil si es realitza en les primeres hores després de la crisi i mentre el pacient dorm perquè augmenten les descàrregues epilèptiques.

Cabeza con electrodos y pantalla, encefalograma

Vídeo EEG. És un registre simultani de vídeo i d'EEG per intentar registrar les possibles crisis del pacient. Es pot fer de forma ambulatòria (el pacient acudeix a l'hospital i roman monitorat unes hores, de vegades durant diversos dies seguits) o en règim d'ingrés (el pacient ingressa durant 5-15 dies i se li rebaixa progressivament la medicació per facilitar el registre de crisi). L'anàlisi simultani de la imatge de vídeo i de l'activitat elèctrica cerebral permet afinar el diagnòstic d'epilèpsia i del lloc d'inici de crisi.

Aparell de Ressonància Magnètica Nuclear o RMN

Ressonància magnètica cerebral (RM). És la prova indicada per detectar si hi ha lesions cerebrals que puguin originar les crisis del pacient. S’ha de realitzar amb un protocol específic d'epilèpsia i ser interpretada per un radiòleg amb experiència.

Encefalograma con contraste

Tomografia per emisió de fotó únic (SPECT) ictal. Consisteix en la injecció d'un isòtop durant una crisi. L'isòtop es fixa a les neurones que estan descarregant i permet obtenir una imatge de la zona d'inici i propagació de les crisis. És una prova que es fa durant el vídeo EEG en règim d'ingrés.

Tomografia amb emissió de positrons o PET

Tomografia per emissió de positrons (PET). És una prova en què s'utilitza una petita quantitat de material radioactiu en dosis baixes que s'injecta en una vena i que ajuda a identificar zones de baix consum de glucosa, que es relacionen amb les zones d'inici de crisi.

 

Doctor con cuestionario

Estudi neuropsicològic. Revela funcions cognitives (per exemple memòria o llenguatge) que poden deteriorar-se en certs tipus d'epilèpsia. També permet predir possibles seqüeles després d'una cirurgia d'epilèpsia.

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Antonio Jesús Donaire Pedraza
Francisco Gil López
Maria del Mar Carreño Martínez

Publicat: 22 de maig de 2018
Actualitzat: 22 de maig de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.