Tractament de l'Epilèpsia

Prendre la medicació segons les indicacions del neuròleg i ser curós per no oblidar-se cap presa de mediació.

Dormir prou i mantenir un horari regular de son.

Evitar el consum d'alcohol.

No consumir drogues.

Reduir el nivell d'estrès.

Portar una alimentació variada i sana i realitzar exercici físic adequat.

Seguir les pautes respecte a activitats com conducció. En cas d'epilèpsia activa, està restringida, ja que pot suposar un risc per al pacient i per a altres persones.

La febre o la presa d'alguns medicaments poden desencadenar una crisis epilèptica. Abans de prendre altres fàrmacs convé comprovar que poden utilitzar-se en pacients amb epilèpsia i que no afecten els antiepilèptics que pren el pacient.

Alguns pacients noten una sensació abans de perdre el coneixement en una crisi. Aquesta sensació es diu aura. El pacient arriba a reconèixer les seves aures i ha de prendre precaucions per evitar lesions (per exemple seure).

Amb els fàrmacs antiepilèptics es pot obtenir una remissió a llarg termini en el 60-70% dels pacients, però alguns necessiten un tractament combinat.  

És probable que a l'inici el metge recepti un antiepilèptic amb una dosi relativament baixa i l’augmenti de manera gradual fins que les crisis estiguin ben controlades.

En cas de no aconseguir el control de les crisis amb el tractament antiepilèptic (normalment després d'haver provat almenys dos fàrmacs), l'epilèpsia pot ser considerada farmacoresistent i el pacient ha de ser referit a una Unitat especialitzada per valorar si pot ser candidat a altres tractaments com la cirurgia o neuroestimulació. En el cas que aquests no siguin aplicables, cal provar altres fàrmacs, ja que un percentatge de pacients pot beneficiar-se'n.

Transcorreguts entre dos i cinc anys sense crisi, es pot intentar una retirada controlada de la medicació sempre que no es consideri que el risc de recurrència és elevat i es prenguin les precaucions oportunes.

Els darrers anys s'han desenvolupat noves teràpies farmacològiques específiques per a algunes síndromes d'epilèpsia i alguns fàrmacs amb eficàcia elevada. Si les crisis epilèptiques no tenen un bon control, s'aconsella la valoració per part d’un expert per considerar alternatives terapèutiques.

Per saber si un pacient amb epilèpsia resistent és candidat a cirurgia, s'ha de fer una avaluació prequirúrgica complexa que requereix monitoratge amb videoelectroencefalograma, ressonància magnètica (RM) cerebral, avaluació neurològica, psiquiàtrica i neuropsicològica. En determinats casos es realitzen proves de neuroimatge funcional (PET, SPECT, etc.), ressonància funcional del llenguatge o estudi amb elèctrodes invasius. Es tracta de localitzar la posició del focus d'epilèpsia al cervell i valorar si els avantatges de la intervenció superen els possibles inconvenients. 

Per una banda, hi ha procediments curatius, generalment associats a l'extirpació de la zona cerebral on s'inicien les crisis. També hi ha procediments pal·liatius, com l'estimulació del nervi vague, que poden disminuir el nombre de crisis, però en general no les suprimeixen del tot, com l'estimulació del nervi vague. Els beneficis esperats i les possibles seqüeles s'han d'individualitzar i dependran del tipus de cirurgia i de les característiques del pacient i de l'epilèpsia. En els últims anys han aparegut noves tècniques quirúrgiques com la cirurgia amb làser guiada amb RM cerebral o la termocoagulació guiada amb SEEG. La radiocirurgia es pot utilitzar per tractar lesions amb ubicacions de difícil accés mitjançant cirurgia convencional, com hamartomes hipotalàmics.

En el cas dels fàrmacs antiepilèptics: 

• Efectes adversos relacionats amb el sistema nerviós central. Son els més comuns i varien en funció de la dosi: mareig, nàusees, inestabilitat, visió doble, cefalea, canvis de l'humor o de la conducta i alteracions cognitives. 
• Efectes adversos idiosincràtics o impredictibles, per exemple alteracions en les cèl·lules sanguínies, hepatitis i al·lèrgies. 
• Malformaciones fetales y retraso del desarrollo. Els fàrmacs ingerits per la mare durant l'embaràs poden produir malformacions fetals i retard del desenvolupament, de manera que la gestació ha de ser adequadament planificada triant els medicaments més segurs per a la mare i el nadó. 

Quant a la cirurgia de l'epilèpsia, hi ha algunes complicacions derivades del procediment quirúrgic com, per exemple, les infeccions de la ferida o del sistema nerviós central (meningitis, encefalitis), hemorràgia, ictus o fístula de líquid cefaloraquidi.

Altres complicacions dependran del tipus de cirurgia realitzada i de la localització de la zona operada. Aquests riscos s'han de discutir en profunditat amb el pacient i la seva família.