Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Pronòstic de l'Epilèpsia

Temps de lectura: 4 min

El risc d'experimentar noves crisis dependrà de si la primera crisi és provocada per una causa externa, és a dir, són crisis aguedes simptomàtiques, o si és deguda a una lesió estructural del cervell o a una epilèpsia de causa genètica. En el segon cas el risc de recurrència de les crisis és molt més gran. El risc sempre augmenta si l'electroencefalograma és anormal i mostra descàrregues epileptiformes o si es veu una lesió a les proves de neuroimatge.

Pel que fa al tractament mèdic, el 70% de les persones amb epilèpsia es controlen adequadament amb fàrmacs i en el 30% restant les crisis continuen tot i els fàrmacs. En aquests casos cal provar altres alternatives com la cirurgia o la neuroestimulació. Entre un 60 i un 80% dels malalts poden arribar a estar sense crisi durant 5 anys, amb fàrmacs o sense.

Existeixen alguns tipus d'epilèpsies que s'inicien a la infància i remeten de forma espontània en l'adolescència o en l'adult jove. També s'han descrit epilèpsies del lòbul frontal, temporal i parietal d'inici a  la infància o a l'edat adulta que poden remetre espontàniament.

Complicacions agudes de l'Epilèpsia

La complicació aguda més greu de l'epilèpsia és l'estatus epilèptic. Són crisis prolongades (més de 30 minuts) o crisis repetides sense recuperació de l'estat basal entre les crisis. Les manifestacions clíniques són molt variades, des de crisis generalitzades motores (estatus epilèptic generalitzat) fins a crisis focals amb alteració de consciència (estatuts no-convulsiu) o crisi focals sense alteració de consciència (estatut d'aures epilèptiques o estatus focal motor). La incidència d'estatus epilèptics varia entre 15 a 50 episodis per 100.000 persona a l'any. Són més freqüents a les edats extremes de la vida (nens i ancians).

Entre els factors precipitants més freqüents destaquen un mal compliment del tractament farmacològic, accidents cerebrovasculars, anòxia, alteracions metabòliques, tumors, infeccions o febre. L'estatus epilèptic, sobretot l'estatus epilèptic convulsiu generalitzat, és una complicació molt greu que pot posar en risc la vida del pacient. Per tant, s’ha de ser atès de manera urgent per personal especialitzat amb la finalitat de controlar la crisi el més aviat possible. La mortalitat associada als estatuts epilèptics varia entre un 4% i un 37%.

No és infreqüent que puguin quedar seqüeles després d’estatus epilèptics prolongats. El pronòstic després d'un estatus epilèptic dependrà sobretot de la seva causa, de l'edat del pacient i de la seva durada.

L'epilèpsia s'associa amb un risc de mortalitat lleugerament superior al de la població general. Les causes de mort relacionades directament amb l'epilèpsia són: la mort sobtada relacionada amb l'epilèpsia (SUDEP), un accident durant una crisi o un estatus epilèptic. En el cas del SUDEP, la mort es produeix generalment després d'una crisi generalitzada tònic-clònica a causa d'una arítmia cardíaca o a una aturada respiratòria. El SUDEP passa amb més freqüència en crisis que tenen lloc durant el son o si la persona no està supervisada en el moment de la crisi.

El risc de SUDEP és de l'1 per 1.000 persones a l'any, però el risc cau a un 0% si l'epilèpsia està en remissió i augmenta fins a l'1% en pacients amb crisis generalitzades tònic-clòniques freqüents. El risc de SUDEP disminueix si es millora el control de les crisis, si s'eviten els factors precipitants de les crisis o si el pacient és estimulat després de la crisi.

Complicacions cròniques de l'Epilèpsia

Les crisis produeixen alteracions transitòries de les xarxes neuronals cerebrals que ocasionen alteracions cognitives o sensitiu-motores transitòries just després de les crisis. No obstant això, l'epilèpsia pot també produir alteracions permanents d'aquestes xarxes neuronals que donen lloc a trastorns cognitius i del comportament de caràcter crònic. En la major part dels pacients amb epilèpsia, particularment aquells que es controlen bé amb la medicació antiepilèptica, els efectes cognitius crònics de l'epilèpsia seran molt lleus.

En la banda oposada, es troben els pacients que tindran trastorns cognitius més severs. En aquests casos, les alteracions cognitives poden ser molt focals; per exemple, els pacients amb epilèpsia del lòbul temporal secundària a una esclerosi de l'hipocamp, mostraran un dèficit selectiu de memòria visual o verbal. Les complicacions psiquiàtriques (sobretot l'ansietat i la depressió) són també freqüents, especialment, en epilèpsies greus. És important tractar aquestes alteracions per millorar la qualitat de vida del pacient.

També pot associar-se a complicacions cròniques el tractament antiepilèptic, sobretot els fàrmacs antics, produint problemes en la salut sexual, el metabolisme, la salut òssia i cardiovascular. 

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Antonio Jesús Donaire Pedraza
Francisco Gil López
Maria del Mar Carreño Martínez

Publicat: 22 de maig de 2018
Actualitzat: 22 de maig de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.