Diagnòstic del Limfoma
Quan se sospita d’un limfoma, és imprescindible realitzar una biòpsia d'un dels ganglis que han augmentat de mida. Atès que dóna el mateix un gangli que un altre, se sol triar el més accessible. Amb la qual cosa si un pacient té inflamats els ganglis del coll i l'abdomen, s’escollirà el del coll perquè la cirurgia és més senzilla i la recuperació més ràpida.
No obstant això, si només si hi ha afectació dels ganglis de l'abdomen o del tòrax, no quedarà més remei que emprar tècniques quirúrgiques més complexes, com la mediastinoscòpia (procediment quirúrgic que es realitza per examinar el mediastí, que és l'espai que es troba darrere de l'estèrnum al centre del tòrax i separa els dos pulmons) o laparoscòpia (exploració o examen de la cavitat abdominal mitjançant la introducció d'un laparoscopi a través d'una petita incisió).
La cirurgia en el limfoma
La cirurgia només serveix per tenir una mostra i poder confirmar el diagnòstic amb el microscopi. Per això, el cirurgià no intentarà extirpar "tots els ganglis que pugui", com sí faria en altres tipus de càncer, com el càncer de mama, de laringe, ... N'hi haurà prou amb que s'extirpi un únic gangli.
En alguns casos, la malaltia no apareix en un gangli limfàtic i, llavors, el diagnòstic pot arribar a ser més difícil. De vegades, es localitza a la melsa (que també és un òrgan limfàtic), en l'aparell digestiu (estómac, intestí, on també hi ha teixit limfàtic), les amígdales o, fins i tot, a l'interior dels ossos (medul·la òssia).
Estudi del grau d'extensió
Un cop confirmat el diagnòstic del limfoma, s'ha de conèixer el seu grau d'extensió. Per això s'utilitzen dues proves:
Tomografia per emissió de positrons (PET-TAC) o Tomografia Axial Computada (TAC). Són proves radiològiques que serveixen per investigar la localització i mida de tots els ganglis limfàtics del cos, així com la resta d'òrgans (cor, pulmons, fetge, ronyons, etc.).
Biòpsia de medul·la òssia. Aquesta prova es realitza perquè és molt freqüent que els limfomes s'estenguin cap a l'interior dels ossos.
Biopsia de mèdul·la
La biòpsia de medul·la òssia es realitza amb freqüència en els pacients diagnosticats de limfoma per saber si la malaltia s'ha estès als ossos, ja que és important a l'hora de decidir el tractament.
La prova consisteix en extreure un petit cilindre de l'os de la pelvis (l'os del maluc). Aquest cilindre es pot extreure de la part posterior de l'os, però també és freqüent que s'extregui de la part anterior.
És important avisar, en cas de prendre medicaments, com l'aspirina, antiagregants plaquetaris (clopidogrel) o anticoagulants (Sintrom®). També, si es tenen antecedents d'al·lèrgia a anestèsics.
Grau d'extensió de la malaltia
Amb el resultat d'aquestes proves (PET-TAC o TC, i biòpsia de medul·la òssia), es pot determinar el grau d'extensió de la malaltia. Per a això s'utilitza el sistema d'Ann Arbor.
Estadi I. Només hi ha un gangli limfàtic afecte, una única localització de la malaltia.
Estadi II. Hi ha més d'un gangli afecte i se situen prop els uns dels altres (o bé tots per sobre del diafragma, o bé tots per sota del diafragma, que és el múscul que separa el tòrax de l'abdomen).
Estadi III. Hi ha més d'un gangli afecte per diferents zones del cos (a banda i banda del diafragma).
Estadi IV. La malaltia afecta de manera difusa a regions que no són ganglis limfàtics ni tampoc la melsa (medul·la òssia, fetge, pulmons, pleures, ronyons).
Aquests estadis, a la vegada es divideixen en A o B, segons si el pacient té o no símptomes relacionats amb el limfoma (febre, suors, pèrdua de pes,...).
Informació documentada per:
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 20 febrer de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
