Símptomes de la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica
La MPOC no té un diagnòstic clínic específic, atès que els símptomes poden ser comuns a altres malalties pulmonars. Els símptomes més freqüents són:
Dificultat respiratòria (dispnea) a l'esforç, moltes vegades lentament progressiva. Aquest símptoma és el més rellevant, atès que la seva aparició en una persona fumadora fa sospitar de la presència de MPOC. A més, molts estudis semblen demostrar que l'augment progressiu de la dispnea a l'esforç es correlaciona amb altres factors que defineixen mal pronòstic.
Tos freqüent. La tos que es manifesta en els pacients amb MPOC és constant des de l'inici i empitjora lentament i progressivament al llarg dels anys.
L’expectoració diària durant més de 3 mesos en els darrers 2 anys defineix la bronquitis crònica. La presència d'expectoració crònica es pot associar a un risc augmentat d'episodis de descompensació.
Poden aparèixer sorolls respiratoris que en alguns casos semblen xiulets (tècnicament anomenats sibilàncies).
El diagnòstic de la MPOC únicament pot establir-se amb certesa si es realitzen proves de funció pulmonar.
Les exacerbacions
La MPOC és una malaltia heterogènia que pot presentar-se de diverses maneres i manifestar-se amb més o menys símptomes, amb ingressos hospitalaris o amb un deteriorament molt important de la funció pulmonar. Un element crític en l'evolució de la MPOC són les exacerbacions.
Les exacerbacions de la MPOC són episodis recurrents en els quals el pacient refereix un empitjorament sostingut dels símptomes respiratoris habituals, més enllà de la seva variació diària i que no responen al tractament ambulatori.
La descompensació es pot caracteritzar per un increment en el volum d'expectoració, canvis en el color de l'esput, augment de la sensació d'ofec (dispnea) o manifestacions generals, com febre o cansament (astènia).
Les exacerbacions són causades en més del 50% dels casos per infeccions bacterianes o víriques. En períodes estacionals, els virus respiratoris (rinovirus, grip i virus respiratori sincitial, entre d'altres) són la causa més comuna de descompensació. La majoria dels episodis d'agudització poden ser atesos adequadament en centres d'atenció primària i el quadre millora en pocs dies. No obstant això, algunes exacerbacions poden ser greus i requerir tractament i ingrés hospitalari. La freqüència en el nombre d'exacerbacions es relaciona significativament amb el pronòstic a llarg termini de la malaltia, així com amb una major mortalitat.
Informació documentada per:
Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.