Un projecte elaborat conjuntament amb

Pronòstic del Mieloma Múltiple

Temps de lectura: 2 min

El pronòstic del mieloma múltiple depèn de l’estadificació en què es trobi en el moment del diagnòstic, de les dades citogenètiques (estudi dels cromosomes causades per un nombre o una estructura anòmala dels cromosomos), de les cèl·lules plasmàtiques, de les malalties relacionades i de la resposta al tractament.

Estadificació del Mieloma Múltiple

L’estadificació indica l’extensió del mieloma i de les seves possibles complicacions, el que ajuda a determinar l’evolució de la malaltia de cada pacient.

La classificació més clàssica és la de Durie i Salmon que classifica el mieloma en tres estadis.

Estadi I. Engloba els pacients amb hemoglobina major de 10 o normal, una sèrie òssia normal i una quantitat de proteïna monoclonal alta.
Estadi II. Engloba els pacients que no compleixen els criteris ni de l’Estadi I ni de l’Estadi III; és a dir, poden tenir lesions òssies, però no avançades.
Estadi III. Presenten a més anèmia, hipercalcèmia, lesions òssies avançades (lesions lítiques, fractures patològiques, …) i tenen la proteïna monoclonal més alta.

Cadascun d’aquests tres estadis es pot subclassificar en A o B, en funció de l’alteració de la funció renal.

El sistema de pronòstic més estès és el sistema de pronòstic internacional (ISS). Es prenen en consideració solament els nivells en sang de dues substàncies: beta-2-microglobulina (produïda per les cèl·lules malignes del mieloma) i l’albúmina (proteïna normal de la sang). Els pacients amb nivells normals d’albúmina i baixa producció de beta-2-microglobulina són classificats com a estadi I; nivells majors a 5,5 mg/dl d’aquesta substància són estadi III. Aquests resultats s’associen a un millor o pitjor pronòstic.

Altres factors pronòstics inclouen troballes genètiques en les cèl·lules plasmàtiques de la medul·la òssia i nivells d’altres substàncies en sang com el lactat deshidrogenasa (LDH).

Complicacions del Mieloma Múltiple

Agudes. Al contrari del que passa en molts tipus de càncer, el mieloma pot afectar a l’organisme de moltes maneres. És molt important recordar que no tots els pacients experimenten totes les complicacions. A més, existeixen tractaments efectius disponibles per a mitigar-los. Les complicacions són conseqüència de l’afecció dels diferents òrgans que es tradueixen en una disminució de les cèl·lules sanguínies, infeccions, insuficiència renal, fractures, elevació dels nivells de calci o compressió de la medul·la espinal.

Cròniques. Una de les complicacions cròniques, deguda a alguns tractaments, és la sensació d’adormiment en les parts distals de mans i peus (neuropatia perifèrica). En cas de patir aquesta simptomatologia es recomana comentar-la amb l’equip mèdic, perquè l’actuació precoç pot alleujar els símptomes i disminuir-ne la intensitat.

Segueix llegint Viure amb la malaltia

Un projecte elaborat conjuntament amb