Proves i diagnòstic del Mieloma Múltiple
El diagnòstic es realitza per mitjà d’una anàlisi de sang completa i una altra d’orina, en la que es detecta proteïna monoclonal (denominada banda monoclonal, paraproteïna o component monoclonal). També és imprescindible un estudi de la medul·la òssia, mitjançant una punció en l’estern o en els ossos ilíacs per a diagnosticar el mieloma múltiple.
Anàlisi de sang:
- Hemograma complet. Per a mesurar els nivells de glòbuls rojos, glòbuls blancs i plaquetes en la sang. Si hi ha massa cèl·lules de mieloma en la medul·la òssia, els nivells d’algunes d’aquestes cèl·lules sanguínies estan per sota dels valors normals. La troballa més comuna és un recompte baix de glòbuls rojos (anèmia).
- Bioquímica. Per a verificar els nivells de nitrogen d’urea en la sang (BUN) i els nivells de creatinina (Cr), albúmina, calci i altres electròlits.
- Dosificació de les immunoglobulines. Mostren la presència total d’immunoglobulina monoclonal del mieloma i la disminució de les immunoglobulines normals.
- Electroforesi per a proteïnes en sèrum i en orina recollida en 24 hores. Per a saber la quantitat de proteïnes que corresponen a la immunoglobulina anòmala del mieloma.
- Immunofixació (en sèrum i orina). Aporta informació sobre els diferents tipus de cadenes pesades i cadenes lleugeres i identifiquen quin és el tipus que té el pacient.
Aspiració de la medul·la òssia. Aquest procediment es realitza per a examinar la medul·la òssia. Requereix anestèsia local i consisteix en la punció de l’os pelvià o de l’estern per extraure una petita mostra de líquid de la medul·la òssia. Es pot sentir certa pressió durant el procediment, però, normalment, no presenta dolor. Els pacients poden tornar al seu domicili a las poques hores del procediment.
En algunes ocasions, es requereix una biòpsia de medul·la òssia, que es realitza en l’os pelvià, i que en aquest cas sí que s’extreu un fragment d'os de medul·la òssia per a la seva anàlisi.
Aspirat de medul·la òssia
L’estudi de medul·la òssia és molt important en el diagnòstic de la malaltia. La forma més freqüent de realitzar-lo és l’aspirat de medul·la per a obtenir una petita quantitat de sang de la medul·la òssia. Aquest procediment es realitza de forma ambulatòria, amb anestèsia local prèvia, no requereix dejuni previ i dura pocs minuts. La punció es realitza, habitualment, en l’estern o en l’os de la pelvis. Tot i que no presenta dolor, pot quedar un petit morat en la zona de la punció.
Amb la mostra que s’obté es poden realitzar varis tipus d’estudi. Un aspecte important és confirmar l’existència de cèl·lules plasmàtiques en la medul·la òssia. Altres estudis són; la citometria de fluix per veure la presència de molècules en la superfície de les cèl·lules i saber si aquestes són normals o malignes; i l’estudi citogenètic de les cèl·lules malignes per a veure si tenen alteracions en els cromosomes i com influeixen en el pronòstic de la malaltia.
En alguns pacients amb mieloma, es realitza també una biòpsia de medul·la òssia per a comptar de forma precisa les cèl·lules plasmàtiques. En aquest cas, s’obté un tros petit d’os pelvià.
Durant el seguiment, el seu metge pot sol·licitar repetir l’estudi de medul·la òssia per a confirmar l’evolució de la malaltia, possible remissió, recaiguda o progressió.
Radiografia dels ossos. El deteriorament dels ossos, causat per les cèl·lules del mieloma, pot detectar-se amb radiografies (seriada esquelètica). Se solen realitzar una sèrie de proves d’imatge que inclouen la majoria dels ossos més importants, el que s’anomena estudi radiogràfic dels ossos o de l’esquelet.
Tomografia computada (TC). És una prova que es realitza per obtenir imatges del cos des de distints angles i veure de forma detallada els diferents tipus de teixits.
Ressonància magnètica (RM). És una tècnica que utilitza un potent imant i ones de radiofreqüència per a visualitzar les estructures internes del cos amb detall. Davant la sospita de mieloma o d’altres complicacions, com la compressió de la medul·la espinal o fractures de les vèrtebres de la columna vertebral, aquest estudi pot ser molt útil.
Informació documentada per:
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 20 febrer de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
