Tractament de la Pneumònia

El tractament antibiòtic s'ha d'iniciar el més aviat possible. En la seva elecció es tenen en compte factors com la gravetat de la pneumònia, la causa més probable (sobre la base de les dades clíniques, epidemiològics i radiològics) i les resistències als antibiòtics dels microorganismes més freqüents a la nostra àrea (un microorganisme és resistent a un antibiòtic quan aquest no aconsegueix eliminar-lo, perquè el microorganisme pot sobreviure a aquest efecte de l'antibiòtic). En cas de detectar el microorganisme que ha causat la pneumònia, cal revisar i ajustar el tractament antibiòtic.

L'objectiu del tractament antibiòtic és eliminar el bacteri causant de la infecció o impedir la seva multiplicació. Per a evitar l'aparició de resistència als antibiòtics és important complir el tractament antibiòtic sencer. Si s'interromp el tractament antibiòtic de forma prematura, es corre el risc que el bacteri causant de la pneumònia torni a créixer i es multipliqui i que produeixi així, una infecció encara més greu.

En general, per al tractament antibiòtic, s'identifiquen tres situacions:

• Tractament ambulatori lleu  (Pneumònia adquirida a la comunitat (NAC)). Aquest grup de pacients, en general, són tractats amb antibiòtics del tipus fluoroquinolona (moxifloxacina o levofloxacina), betalactàmic (del grup de les penicil·lines) o macròlid (azitromicina o claritromicina). macròlid.
• Tractament a l'hospital. Si el  tractament és per via oral: moxifloxacina o levofloxacina en monoterapia, o amoxicil·lina més àcid clavulànic (del grup de les penicil·lines) i un macròlid. Si el tractament és endovenós, seria: cefalosporina (cefriaxona) o amoxicil·lina més àcid clavulànic, associats a un macròlid o levofloxacina en monoteràpia.
• Tractament a l'UCI (NAC severa). El tractament pautat és una cefalosporina (cefriaxona o ceftarolina) associada a levofloxacina o a un macròlid.

L'inici precoç del tractament antibiòtic en el pacient amb Pneumònia Adquirida a la Comunitat (NAC) és molt important. S'ha d'administrar abans que passin 4 hores des del diagnòstic, ja que s'ha demostrat una reducció en la morbimortalitat i també en l'estada hospitalària.

Els pacients adults amb NAC es divideixen en diferents grups, en funció de si existeix major o menor risc de tenir una evolució complicada, és a dir, dels pronòstics de gravetat.

Per a això s'utilitzen escales de severitat. La més utilitzada és el Pneumonia Severity Index (PSI). Aquesta avalua 20 variables i divideix als pacients en 5 grups. Cada grup de pacients amb NAC té una etiologia més o menys diferenciada i, per tant, un tractament diferent.