Diagnòstic i proves complementàries de la síndrome de l’intestí irritable (SII)
Les guies mèdiques actuals1 recomanen diagnosticar la síndrome de l’intestí irritable (SII) a partir dels símptomes que presenta la persona, seguint uns criteris ja establerts (els criteris de Roma), i evitar proves complementàries innecessàries. En la majoria dels casos, no cal fer molts estudis o exploracions complexes si els símptomes encaixen amb el patró típic del trastorn i no hi ha senyals d’alarma.
Tot i això, habitualment es completa l’estudi clínic amb:
Analítica de sang. Aquesta prova serveix per descartar anèmia i observar si hi ha valors que indiquin inflamació, així com malaltia celíaca.
Quan la diarrea és el símptoma predominant, es fan altres proves com:
Estudi de femtes. Amb aquesta prova es descarten infeccions gastrointestinals i es fa una determinació de calprotectina fecal. Aquest marcador ajuda a diferenciar el SII de malalties inflamatòries intestinals (MII), com la malaltia de Crohn o la colitis ulcerosa.
Colonoscòpia. Aquesta prova queda reservada per a les situacions següents:
- Antecedents familiars de MII o càncer colorectal.
- Inici dels símptomes a partir dels 50 anys.
- Pèrdua de pes involuntària.
- Presència de sang a les femtes.
- Anèmia.
- Diarrea nocturna.
- Calprotectina fecal elevada.
Referències
- Corsetti M, Shin A, Lacy BE, Cash BD, Simren M, Schmulson MJ, Hou X, Lembo A, BOWEL DISORDERS, Gastroenterology (2026), doi: https://doi.org/10.1053/ j.gastro.2026.02.003.
Informació documentada per:
Publicat: 25 setembre de 2026
Actualitzat: 25 setembre de 2026
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.