Noves teràpies per a la síndrome de l’intestí irritable (SII)

Entre els possibles mecanismes implicats en el SII hi ha la disbiosi intestinal, que significa que la microbiota —el conjunt de microorganismes que habiten a l’intestí— perd el seu equilibri habitual.

El trasplantament de microbiota fecal (TMF) consisteix a transferir la microbiota d’una persona sana, a partir d’una mostra de femtes processada de manera segura, a l’intestí d’una persona amb una malaltia concreta. La seva finalitat és restablir un equilibri microbià saludable.

Actualment, el TMF és un tractament ben establert només per a la infecció recurrent per Clostridioides difficile, en què ha demostrat ser altament eficaç.

En el SII, diversos estudis han explorat una possible millora dels símptomes després d’un TMF i alguns resultats apunten a possibles beneficis en determinats pacients. Tanmateix, l’evidència encara és molt variable i no concloent, per la qual cosa no es recomana com a tractament rutinari i el seu ús queda limitat a la recerca o a casos molt seleccionats.

L’estimulació transcutània del nervi vague (taVNS) és una tècnica no invasiva que ja s’utilitza en algunes malalties neurològiques i psiquiàtriques. Funciona mitjançant un petit dispositiu que aplica impulsos elèctrics suaus en una zona de l’orella (la conca auricular). Aquesta part de l’orella està connectada amb el nervi vague a través de diverses de les seves fibres, fet que permet estimular-lo des de l’exterior.

El nervi vague té un paper molt important en la comunicació entre l’intestí i el cervell perquè ajuda a regular moltes funcions de l’aparell digestiu. Per això, estimular-lo podria convertir-se en una estratègia útil en trastorns com el SII.

Els primers estudis indiquen que la taVNS podria millorar els símptomes en alguns pacients, especialment en aquells amb SII amb predomini de restrenyiment, i que podria influir positivament en la funció rectal i la microbiota. Tot i això, es tracta d’una línia de recerca en desenvolupament i, per ara, no forma part del tractament habitual.

Un altre factor que pot influir en el SII és una inflamació molt lleu i persistent a l’intestí. És el que es coneix com a inflamació de baix grau, un tipus d’inflamació que no provoca símptomes tan intensos com una infecció, però que pot alterar el funcionament normal de l’aparell digestiu. En aquesta reacció hi intervenen cèl·lules del sistema immunitari de l’intestí, entre elles els mastòcits.

Els mastòcits són cèl·lules que viuen al tracte digestiu i que, quan s’activen, alliberen substàncies com la histamina. Aquestes substàncies poden afectar el moviment de l’intestí, augmentar la sensibilitat interna i afavorir l’aparició de dolor abdominal. Si els mastòcits reaccionen més del que haurien, poden contribuir als símptomes del SII. També són les cèl·lules implicades en reaccions al·lèrgiques fortes, com l’anafilaxi.

Per aquest motiu, alguns estudis han explorat tractaments que busquen regular l’activitat dels mastòcits, especialment en el SII amb predomini de diarrea. Entre els que s’han investigat hi ha:

• Antihistamínics, que bloquegen els efectes de la histamina.
• Cromoglicat, que ajuda a fer que els mastòcits alliberin menys substàncies inflamatòries.

Tot i que els resultats inicials són esperançadors, aquests tractaments encara no formen part de l’abordatge habitual del SII i es continuen estudiant per conèixer millor la seva utilitat real.