Tractament de la síndrome de l’intestí irritable (SII)
Actualment no existeix cap tractament que curi la síndrome de l’intestí irritable (SII). L’objectiu principal del tractament és alleujar els símptomes i millorar la qualitat de vida del pacient.
Les opcions terapèutiques inclouen canvis en l’alimentació, modificacions en l’estil de vida i tractaments farmacològics. L’elecció de cada mesura es fa de manera individual, tenint en compte la gravetat dels símptomes, l’impacte en la vida diària i les preferències del pacient.
La presa de decisions és compartida entre el professional sanitari i el pacient, ja que una bona comprensió del trastorn i unes expectatives realistes sobre el tractament afavoreixen millors resultats.
Tractament no farmacològic
Activitat física regular. L’exercici aeròbic d’intensitat moderada, com caminar a pas lleuger, trotar suaument, practicar ciclisme moderat, nedar o assistir a classes dirigides, pot millorar els símptomes gastrointestinals en pacients amb SII. A més d’afavorir el trànsit intestinal, l’exercici contribueix a reduir l’estrès i millorar el benestar general, factors que influeixen en la intensitat dels símptomes.
Alimentació. Els canvis en els hàbits alimentaris poden resultar beneficiosos. Es recomanen una sèrie de mesures per ajudar a millorar la simptomatologia:
- Menjar a poc a poc i mastegar bé els aliments.
- Evitar àpats abundants.
- Fraccionar la dieta en cinc o sis ingestes.
- Reduir el consum d’aliments ultraprocessats i edulcorants.
- Prioritzar mètodes de cocció baixos en greix.
- Moderar la ingesta d’alcohol i cafeïna.
La fibra soluble pot ajudar a millorar les molèsties gastrointestinals, tot i que en algunes persones pot produir un empitjorament transitori en iniciar el tractament.
Dieta baixa en FODMAPs
La dieta baixa en FODMAPs —acrònim d’Oligosacàrids, Disacàrids, Monosacàrids i Poliols Fermentables— és actualment l’estratègia dietètica amb més suport científic per alleujar els símptomes del SII.
Els hidrats de carboni de cadena curta inclosos en aquest grup s’absorbeixen pitjor a l’intestí prim i, quan arriben al còlon, són fermentats per la microbiota intestinal, fet que en persones susceptibles afavoreix l’aparició de símptomes digestius.
Aquests hidrats de carboni es troben en aliments quotidians com:
- Blat, ceba, all o espàrrecs (rics en determinats oligosacàrids).
- Llegums com llenties o cigrons (galactooligosacàrids).
- Llet i alguns lactis frescos (lactosa).
- Fruites com poma, pera o mango i mel (excés de fructosa).
- Edulcorants com sorbitol o mannitol, presents en alguns xiclets, caramels o fruites com prunes o préssecs (poliols).
El tractament dietètic consisteix a reduir de manera temporal els aliments rics en FODMAPs per disminuir els símptomes, sense prolongar-lo més de 8 setmanes, ja que una restricció mantinguda pot alterar l’equilibri de la microbiota. Aquesta alteració s’anomena disbiosi, i significa que els bacteris intestinals deixen d’estar en la proporció adequada, fet que pot influir en el benestar digestiu.
Per això, aquesta dieta s’ha de fer sempre sota la supervisió d’un professional especialitzat en nutrició, per evitar dèficits nutricionals i assegurar que el procés de reintroducció es faci de manera adequada.
Tractament farmacològic
El tractament farmacològic de la síndrome de l’intestí irritable (SII) se centra a alleujar els símptomes que predominen en cada persona i sempre ha de ser indicat i supervisat per un professional sanitari.
Quan el símptoma principal és la diarrea, els antidiarreics com la loperamida són fàrmacs segurs i eficaços per reduir la freqüència de les deposicions i millorar-ne la consistència.
Si el que predomina és el restrenyiment, els laxants osmòtics han demostrat augmentar el nombre de deposicions completes i facilitar l’evacuació.
Quan el símptoma que més afecta és el dolor abdominal, es poden utilitzar fàrmacs antiespasmòdics, que relaxen la musculatura de l’intestí. També es poden utilitzar preparats d’oli de menta, que han mostrat utilitat per reduir les molèsties.
En els casos en què les mesures dietètiques i els tractaments inicials no són suficients, es poden utilitzar fàrmacs de segona línia, com:
- Rifaximina, un antibiòtic no absorbible indicat en el SII amb predomini de diarrea.
- Linaclotida, indicada en el SII amb predomini de restrenyiment.
El SII forma part dels anomenats trastorns de la interacció intestí-cervell (TIIC), en què existeix una alteració en la manera com el sistema nerviós processa les sensacions procedents de l’aparell digestiu. Això pot fer que estímuls normals es percebin com a dolorosos. Per aquest motiu, en alguns casos es poden utilitzar neuromoduladors, medicaments que ajuden a regular aquesta comunicació alterada entre l’intestí i el cervell.
Entre aquests hi ha fàrmacs com l’amitriptilina, la fluoxetina, el citalopram o la duloxetina. En el context del SII s’utilitzen a dosis més baixes que en psiquiatria, i la seva finalitat és disminuir la sensibilitat al dolor abdominal i millorar els símptomes digestius, no tractar un trastorn mental.
Abordatge psicològic
De manera complementària, el tractament psicològic pot tenir un paper rellevant en determinats pacients. Teràpies com la teràpia cognitivoconductual, les tècniques de maneig de l’estrès i la hipnoteràpia han demostrat ser útils per alleujar tant els símptomes gastrointestinals com les comorbiditats psicològiques quan aquestes existeixen.
Informació documentada per:
Publicat: 25 setembre de 2026
Actualitzat: 25 setembre de 2026
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.