Preguntes freqüents sobre la síndrome de l’intestí irritable (SII)

El SII no s’associa a un augment del risc de càncer ni a una mortalitat més elevada. Es tracta d’un trastorn benigne, tot i que pot tenir impacte en la qualitat de vida de les persones que el tenen.

Quan els símptomes són persistents o especialment intensos, és recomanable consultar un professional d’atenció primària o un especialista, ja que existeixen diferents opcions terapèutiques que poden ajudar a millorar el control dels símptomes.

Sí. Tant l’activitat física com l’alimentació poden influir en la intensitat i la freqüència dels símptomes del SII. La pràctica regular d’exercici físic moderat, com caminar a pas lleuger, nedar o anar amb bicicleta, pot ajudar a millorar el trànsit intestinal, reduir l’estrès i afavorir el benestar general, fet que en molts casos contribueix a alleujar els símptomes digestius.

Pel que fa a l’alimentació, certs canvis en els hàbits dietètics poden resultar beneficiosos. Evitar àpats abundants, fraccionar la dieta en diverses ingestes al dia, reduir el consum d’aliments ultraprocessats, alcohol, cafeïna o alguns edulcorants pot ajudar a millorar els símptomes. A més, una dieta baixa en FODMAPs pot ser útil per reduir la inflor, els gasos o les alteracions del ritme intestinal. Idealment, aquest tipus de dieta s’ha de fer sota la supervisió d’un professional de la nutrició i de manera transitòria.

Sí. L’estrès i les emocions poden influir en els símptomes del SII a causa de l’estreta relació que existeix entre el cervell i el sistema digestiu. Aquesta relació es coneix com a eix intestí-cervell, una xarxa de comunicació bidireccional mitjançant la qual el cervell i l’intestí s’influeixen mútuament.

En el SII s’ha observat que aquesta comunicació pot funcionar de manera alterada. D’una banda, els símptomes digestius —com el dolor abdominal o les alteracions del ritme intestinal— poden augmentar l’ansietat, l’estrès o el malestar emocional. De l’altra, factors psicològics —com l’estrès o l’ansietat— poden intensificar els símptomes digestius. A més, quan els símptomes són persistents, poden afectar la qualitat de vida, el rendiment laboral i el benestar general, fet que al seu torn pot augmentar l’estrès i crear un cercle en què els símptomes digestius i el malestar emocional es reforcen mútuament.

Per aquest motiu, en alguns pacients pot ser útil abordar tant els símptomes digestius com els factors emocionals associats. En determinats casos, estratègies com el maneig de l’estrès o el suport psicològic poden contribuir a millorar els símptomes del SII i el benestar general.

Abans de retirar el gluten de la dieta és important descartar la malaltia celíaca. Aquesta malaltia pot produir símptomes similars als del SII, però el seu diagnòstic i tractament són diferents.

En alguns pacients amb SII, la retirada del gluten pot millorar els símptomes. Tanmateix, la millora no es deu al gluten en si, sinó a altres components presents en aliments que en contenen. Per exemple, el blat, un dels principals aliments amb gluten, també és ric en fructans, un tipus de carbohidrat que forma part dels FODMAPs i que pot afavorir l’aparició de símptomes digestius en persones susceptibles.

No. En general, no es recomana estudiar el SIBO de manera rutinària en tots els pacients amb SII. La realització d’aquestes proves se sol reservar per a pacients que presenten factors de risc que augmenten la probabilitat de desenvolupar SIBO. Entre aquests s’inclouen antecedents de cirurgies gastrointestinals, radioteràpia abdominal o malalties que afecten l’intestí prim i la seva motilitat, com algunes malalties autoimmunes (per exemple, l’esclerosi sistèmica) o la diabetis. Per això, la indicació d’aquestes proves s’ha de valorar de manera individual pel professional sanitari, tenint en compte els símptomes i els antecedents de cada pacient.

No necessàriament. El tractament farmacològic del SII se sol utilitzar per controlar els símptomes durant períodes concrets. Com que el SII sol tenir un curs fluctuant, amb períodes de millora i d’altres d’empitjorament, molts pacients només necessiten tractament en determinats moments.

En altres casos, els medicaments es poden utilitzar de manera intermitent o ajustar-se segons l’evolució dels símptomes.

En alguns pacients amb SII, els professionals sanitaris poden prescriure determinats fàrmacs coneguts com a neuromoduladors, entre els quals hi ha alguns medicaments que també s’utilitzen com a antidepressius.

Aquests fàrmacs no s’utilitzen en el SII per tractar una depressió o ansietat, sinó perquè actuen sobre les vies nervioses que regulen la comunicació entre l’intestí i el cervell. En el SII existeix una sensibilitat més gran del sistema digestiu, fet que fa que estímuls normals es puguin percebre com a dolor o molèstia abdominal.

A dosis més baixes que les utilitzades en psiquiatria, aquests medicaments poden ajudar a reduir la sensibilitat al dolor intestinal, millorar alguns símptomes digestius i afavorir el benestar general. Per això, formen part de les opcions terapèutiques utilitzades en determinats pacients amb SII.