Causes de la Sordesa

Causes congènites. Són les causes que s'esdevenen mentre s'està desenvolupant el nadó. La pèrdua d'audició pot ser per factors hereditaris o complicacions durant l'embaràs i el part. Aquestes poden causar la pèrdua d'audició al moment del naixement o poc després. Entre elles destaquen: 

• Rubèola materna, sífilis o altres infeccions de la mare durant l'embaràs. 
• Prematuritat i/o baix pes del nadó en néixer. 
• Falta d'oxigen en el moment del part.
• Ús inadequat de certs medicaments com aminoglucòsids, medicaments citotòxics (tractament del càncer), antipalúdics (tractament de la Malària) i diürètics. 
• Icterícia greu (per error hepàtic, vesícula biliar o del pàncrees del nadó) que pot lesionar el nervi auditiu. 

Causes adquirides. Poden provocar la pèrdua d'audició a qualsevol edat. Entre les més freqüents es troben les que afecten a: 

Oïda externa i mitjana 

• L'obstrucció del conducte auditiu produïda per cerumen o cossos estranys.
• La presència de líquid a l'orella mitjana per mal funcionament del drenatge cap al nas (otitis mitjana serosa). 
• Les infeccions o otitis agudes de repetició o l'otitis crònica de l'oïda que lesionen l'oïda externa i mitjana. 
• Alguns traumatismes, com ara la manipulació amb bastonets per netejar la cera de l'oïda. 

Oïda interna i vies nervioses

• Algunes malalties infeccioses com la meningitis, el xarampió i la parotiditis.
• L'ús d'alguns medicaments.
• Els traumatismes cranioencefàlics.
• L'exposició al soroll excessiu.
• L'envelliment, que provoca la degeneració de les cèl·lules sensorials.

Edat. Amb el pas del temps les estructures internes de l'oïda i del cervell es van degenerant. 

Exposició a soroll fort. Les cèl·lules de l'orella interna es poden fer malbé per l'exposició a un soroll fort en un curt període de temps (ex. el tret d'una escopeta o l'explosió de focs artificials) o per l'exposició perllongada a soroll (ex. fer un treball sorollós sense la protecció adequada o l'escolta contínua de música a un volum elevat).

Factors hereditaris. La configuració genètica pot fer que una persona sigui més susceptible al dany a l'oïda per sons forts o tingui un major deteriorament per l'edat.

Alguns medicaments. Determinats medicaments exerceixen sobre l'oïda un efecte nociu que pot ser transitori o definitiu. Aquests productes reben el nom d'ototòxics. Entre els més freqüents es troben alguns antibiòtics (com aminoglucòsids), medicaments per al tractament del càncer (quimioteràpia= o per la profilaxis i tractament de la Malària (quinina).

Alcohol i tabac. Aquestes substàncies també són considerades ototòxics. 

Algunes malalties. Algunes malalties infeccioses, com la meningitis o el xarampió, que causen febres altes, poden danyar les cèl·lules de la còclea.