Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Diagnòstic de la Sordesa

Temps de lectura: 3 min

L'otorinolaringòleg realitza una història clínica, examina les orelles mitjançant l'otoscopi o el microscopi (netejant el cerumen, si cal) i realitza un estudi d'audició.

L'estudi de l'audició es realitza mitjançant proves subjectives i objectives que aporten dades en relació a si existeix o no una alteració auditiva, i en cas afirmatiu, de quin tipus és, de quin grau i quin tractament requereix.

Proves per diagnosticar la Sordesa

Proves subjectives

Estan condicionades per la col·laboració del pacient i l'experiència de l'examinador. Són les proves més realitzades per la quantitat i qualitat d'informació que faciliten.

Proves d'audició amb diapasó

Acumetria. Conjunt de proves i instruments d'exploració de l'audició que no utilitzen aparells electrònics per a la seva execució. Se serveix habitualment de diapasons. Les més utilitzades són:

  • Prova de Weber. És una prova ràpida d'audició que pot detectar la pèrdua d'audició de l'orella mitjana (hipoacúsia conductiva unilateral) i la pèrdua d'audició de l'orella interna (hipoacúsia neurosensorial unilateral). Es realitza col·locant el diapasó al front del pacient que ha de dir en quin costat escolta el so.
  • Prova de Rinne. Consisteix a comparar l'audició del pacient per via aèria i per via òssia. Per a això es fa vibrar el diapasó i es col·loca fermament a la mastoide del pacient (via òssia). A continuació, es col·loca l'extrem de les branques del diapasó a l'entrada del conducte auditiu extern (via aèria). De la comparació de les dues vies es pot detectar on es localitza la lesió que provoca la hipoacúsia.
Persona amb cascos per a una audiometria

Audiometria. Fa referència als sistemes d'exploració de l'audició en què es fan servir mitjans electrònics. L'instrument utilitzat és l'audiòmetre. És un aparell capaç d'emetre els sons necessaris per a l'estudi de l'audició.

  • Audiometria tonal. Permet quantificar el nivell d'agudesa auditiva del pacient i localitzar la lesió. Consisteix en detectar el llindar auditiu del pacient (a què intensitat comença a sentir-hi) en diferents freqüències (sons greus, aguts o mitjans) tant per via aèria (presentant el so a través del conducte auditiu extern amb un auricular) com per via òssia (presentant el so a través de la mastoide amb un vibrador). Cada un d'aquests llindars és registrat amb una sèrie de signes internacionalment admesos, donant lloc a un registre gràfic anomenat audiograma.
  • Logoaudiometria. Utilitza llistes de paraules bisil·làbiques en lloc de tons purs per avaluar la qualitat de l'audició residual.

Proves objectives

Persona amb elèctrodes al cap i un monitor que mostra l'activitat cerebral

No requereixen la col·laboració del pacient i poden ser realitzades des del naixement:

  • Otoemissions acústiques
  • Impedanciometria
  • Potencials Evocats Auditius de Tronc Cerebral
  • Potencials Evocats Auditius d'Estat Estable
Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Ignacio Berdejo Gago
Miguel Caballero Borrego

Publicat: 18 de maig de 2018
Actualitzat: 18 de maig de 2018

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.