11 novembre de 2022
- Què és?
- Causes i factors de risc
- Símptomes
- Diagnòstic
- Tractament
- Evolució de la malaltia
- Viure amb la malaltia
- Investigació
- Preguntes freqüents
Què són les Varius?
Les varius són venes que es dilaten fent-se, per tant, visibles, en forma d'un trajecte blavós o marronós, i inclús palpables. Pot arribar a afectar 7 de cada 10 persones, principalment, dones i gent gran. Tot i que el factor hereditari juga un paper important, l’estil de vida també determina la seva aparició. Per prevenir-les és fonamental fer exercici, evitar el sedentarisme i l’obesitat.
Les Varius en primera persona
El tractament estrella per a la prevenció i tractament de les varius és l’ús de mitges de compressió. Està demostrat que és més eficaç inclús que el tractament farmacològic.
Al principi, lògicament, et dona molt respecte entrar a un quiròfan perquè sempre comporta un risc, però, veritablement, no te n’adones de res. I, després, et sents fenomenal, perquè aquestes inflors que teníem a les cames, aquests cansaments,... desapareixen.
Les varius són dilatacions permanents de les venes superficials, típicament a les cames, que es produeixen degut a la dificultat en l’acció de retorn de la sang des de les extremitats cap al cor.
La funció de les artèries és transportar la sang des del cor fins a la resta de teixits, i la de les venes és retornar la sang de la resta del cos fins al cor. Les varius s’originen per una debilitat a les vàlvules i parets venoses, unes estructures localitzades a l’interior de les venes que permeten que el flux de la sang sigui sempre en sentit ascendent (de les cames al cor). Si aquestes fallen, apareix l’anomenat reflux. És a dir, la sang, enlloc de pujar cap al cor, s’acumula dins les venes de les cames comportant la seva dilatació i aparició de les varius.
Classificació de les varius
Segons la seva grandària:
Telangiectàssies o aranyes vasculars. Són dilatacions de venes molt petites, superficials i visibles, situades dins mateix de la pell. Són tan petites que, normalment, no es veuen a simple vista, tot i que quan es dilaten es pot apreciar el seu recorregut amb una coloració rogenca i tan prima com un cabell. Generalment es troben aïllades, tot i que a vegades poden agrupar-se i formar estructures en forma de raïm. En la gran majoria dels casos, solen ser un problema exclusivament estètic. De vegades poden trencar-se i produir un hematoma espontani sense més importància.
Varius reticulars. Són dilatacions de venes subcutànies visibles de pocs mil·límetres. Encara que són una mica més grans que les telangiectàsies, no solen presentar un relleu important. La seva coloració és verdosa. Poden anar associades a molèsties ocasionals en forma de picor o sensació de cames cansades. Poden trencar-se, generant hematomes poc importants o petits sagnats si són més prominents.
Varius trunculars. Són dilatacions venoses patològiques, de major mida que les anteriors i que ja generen un relleu palpable a la pell. Generalment, van associades a una disfunció valvular del sistema venós superficial que provoca una sobrecàrrega en el retorn sanguini de les venes i que comporta el desenvolupament d’aquestes varius. Sovint produeixen molèsties (picor, dolor, inflor, sensació de cama cansada...). En algunes circumstàncies, poden produir complicacions en forma de flebitis, sagnats o alteracions cutànies com l’ennegriment (conegut com a dermatitis) o atròfia de la pell i, en el darrer grau, ulceració.
Segons la seva causa:
Congènites. Apareixen des del naixement.
Primàries o essencials. Apareixen després del naixement encara que sense causa coneguda.
Secundàries. Apareixen després del naixement, però arran d’una causa, típicament traumatismes o trombosis del sistema venós profund.
Segons la seva localització o anatomia. Dependents de la vena safena interna, vena safena anterior, vena safena externa, venes perforants de la cama o venes pèlviques amb origen abdominal.
Segons el mecanisme causal. Degudes a la disfunció del sistema venós per reflux o per obstrucció.
Existeix una classificació internacional anomenada CEAP (per les inicials dels termes en anglès Clinical, Etiology, Anatomy, Pathophysiology) que agrupa totes les característiques anteriorment descrites, permetent classificar i estandarditzar cada cas de varius de manera individual.
A quantes persones afecten les Varius?
Es considera que un 25% de la població adulta del món occidental ( 1 de cada 4 persones) tenen varius franques (tronculars), encara que si es tenen en compte les aranyes vasculars i les varius reticulars, el percentatge s’incrementa fins a valors propers al 70%.
Són més freqüents en el sexe femení, així com en les persones d’edat avançada. Altres circumstàncies poden incrementar la seva prevalença com el sobrepés, l’estil de vida o la professió, embarassos, tractaments hormonals, embarassos, tractaments hormonals, antecedents familiars, entre d’altres.
Informació documentada per:


Publicat: 19 juny de 2018
Actualitzat: 20 maig de 2025
Podcasts relacionats
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.