11 novembre de 2022
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Tractament de les varius
Temps de lectura: 6 min
L’objectiu principal del tractament de les varius és millorar la simptomatologia i la qualitat de vida del pacient. Altres objectius a considerar són la disminució del risc de complicacions locals (ulceracions, flebitis o sagnats), així com tractar l’obvi component estètic.
Tractament no farmacològic
Les principals recomanacions terapèutiques quant a la prevenció i el tractament de la insuficiència venosa i les varius són:
Exercici físic. És una activitat fonamental en la prevenció i tractament de la malaltia varicosa degut a que ajuda a combatre causes com el sobrepès i el sedentarisme i, sobretot, perquè amb cada passa, la contracció muscular de les cames bombeja sang cap al cor combatent la tendència a acumular-se a les venes de les extremitats. No és necessari realitzar una activitat física intensa. Caminar a pas lleuger uns 10-15 minuts de manera regular és més que suficient.
Repòs amb les cames elevades. Combat el cúmul de líquid produït per l’efecte de la gravetat. Durant el dia, és suficient amb descansar a estones (2-3 vegades) amb les cames aixecades. Durant la nit, pot ser útil aixecar els peus del llit uns 10 cm. No es recomana en pacients que tenen insuficiència cardíaca o patologia arterial perifèrica.
Fred. La seva eficàcia es deu al seu efecte antiinflamatori i vasoconstrictor que provoca l'estretament dels vasos sanguinis, el que evita que s’acumuli sang amb tanta facilitat. Són molt recomanables les dutxes amb aigua freda sobre les cames, així com evitar els ambients calorosos i l’exposició solar perllongada.
Mitges compressives. Està clarament demostrada la seva eficàcia en la prevenció i tractament de la insuficiència venosa i les varius, fins i tot superior a la de qualsevol tractament farmacològic. La seva utilitat es basa en la força de compressió, de tipus circular i gradual, que és més gran al peu i al turmell que a la resta de la cama, generant un efecte de buidatge o drenatge de l’extremitat, afavorint el retorn de la sang dels peus cap al cor. Es recomana posar-se les mitges compressives estant estirat, en un sofà o al llit.
Hidratació cutània amb cremes hidratants. Aquestes ajuden a preservar la integritat de la pell, evitant l’aparició de picors secundàries a les varius, i prevenen la formació d’úlceres gràcies a la capacitat elàstica que proporcionen a la pell en cas que la cama s’infli.
Altres tractaments, com la fisioteràpia, els massatges de drenatge (ascendents des de els turmells cap a l’engonal) i la pressoterapia, també poden ser d’utilitat.
Tractament farmacològic
Existeixen nombrosos productes per tractar la insuficiència venosa i les varius coneguts com a flebotònics. La gran majoria són derivats d’extractes vegetals com els flavonoides, els rutosids, l’extracte de castanyer d’indies, de fulles de la vinya, el Ruscus o el Ginko biloba.
A pesar de l’existència de tants productes i de tantes famílies diferents, la seva eficàcia en la malaltia varicosa és discreta i amb gran variabilitat individual, ja que hi ha pacients que noten un gran efecte com millora de la pesadesa, de la sensació d’inflor o de cames cansades, mentre d’altres no perceben pràcticament res.
És important remarcar que la seva eficàcia sobre les pròpies varius i l’evolució de la malaltia es pràcticament nul·la. Per tant, la seva prescripció es fa en aquells casos simptomàtics i en períodes de temps de 2-3 mesos revalorant llavors la necessitat de continuar el tractament en funció de la milloria obtinguda. L’administració preventiva en varius asimptomàtiques no està indicada.
Tractament quirúrgic
El tractament quirúrgic de les varius té dos parts o objectius. D’una banda, corregir el problema que causa les varius (majoritàriament el reflux per disfunció de les vàlvules venoses), i d’altra banda, eliminar les venes visibles que han quedat dilatades.
Per tal de corregir la causa s’utilitzen dues tècniques:
- La fleboextracció o stripping. Elimina de manera total la part del sistema venós superficial disfuncionant on s’originen les varius.
- La cirurgia hemodinàmica o estrategia CHIVA. Es diferencia de la fleboextracció en què només desconnecta els punts concrets del sistema venós superficial on es produeix el reflux i preserva la majoria del sistema venós superficial.
No hi ha evidència científica suficient per demostrar que una tècnica sigui clarament millor que l’altre, encara que de manera genèrica l‘estratègia CHIVA és menys agressiva que la fleboextracció. Tant una com l’altre, solen requerir una incisió d’uns 5-6 cm, normalment, a l’engonal (en cas de varius depenents de vena safena interna), o bé darrere del genoll (en cas de dependre de la vena safena externa).
Un cop corregida la causa, es procedeix a extreure les varius pròpiament dites mitjançant petites incisions seguint el seu trajecte, tècnica coneguda com a flebectomia.
Ambdós procediments (correcció de la causa i extracció de les varius) se solen fer en la mateixa intervenció quirúrgica. Es realitza la majoria de vegades amb anestèsia local, amb o sense sedació. En alguna ocasió, de manera molt puntual, pot requerir una anestèsia locoregional (intradural). Generalment, no requereix ingrés i el mateix dia de la intervenció el pacient pot marxar caminant cap a casa (via cirurgia major ambulatòria o CMA).
Complicacions del tractament
Les complicacions més importants del tractament són:
- Infecció de la ferida quirúrgica. En general, és poc freqüent encara que augmenta la seva prevalença quan hi ha ferides a l’engonal i, especialment, en els pacients amb sobrepès. Pot requerir tractament antibiòtic en pastilles o, inclús, algun petit drenatge en la pròpia consulta. Rares vegades sol ser greu.
- Hematomes o sagnats. És freqüent l’aparició de petits sagnats o petits hematomes al voltant de les ferides que solen desaparèixer espontàniament en poques setmanes. Poques vegades requereixen revisió quirúrgica.
- Complicacions estètiques. Com la hiperpigmentació de les ferides, l’aparició de noves aranyes vasculars, o bé cicatrius queloides (cicatrius engruixides). Encara que òbviament te relació amb la tècnica quirúrgica, la seva aparició està molt condicionada per la predisposició individual de cadascú.
- Varicoflebitis. Són petits coàguls en venes superficials que poden ser dolorosos, però no solen ser greus. La gran majoria milloren en uns pocs dies amb tractament antiinflamatori.
- Trombosi venosa profunda. És força infreqüent ( inferior al 5% dels casos). Sol ser recomanable una mobilització precoç i progressiva des del postoperatori immediat per reduir el risc de la seva aparició. Requereix tractament anticoagulant durant un temps.
- Trastorns de la sensibilitat. Generalment adormiment o sensibilitat alterada d’una zona cutània. Acostuma a aparèixer als pocs dies de la cirurgia i sol desaparèixer de manera espontània en setmanes. Rares vegades són permanents.
- Reaparició de les varius (recidiva varicosa). Encara que la seva prevalença varia en funció del tipus inicial de varius, la tècnica quirúrgica usada i les característiques del pacient (sobrepès, sedentarisme...), de manera general es pot xifrar entorn d’un 35-65% dels pacients operats en un termini de 2-11 anys. Es produeix donat a que el cos entén la cirugia com una agressió que vol reparar, o perquè la causa de les varius no s’elimina amb la cirurgia.
Noves teràpies
Radiofreqüència. Es realitza mitjançant un catèter que s’introdueix dins de la vena disfuncional i genera calor intens (120 °C) durant vint segons. Això indueix la coagulació i posterior cicatrització de la vena, aconseguint el tancament del punt disfuncional.
Laser endovenós. La seva funció és similar a la de la radiofreqüència, i en aquest cas utilitza l’energia d’una fibra làser per coagular la vena que no funciona, emprant la calor com a font per al tancament de la vena.
Escleroteràpia amb escuma. Indueix la coagulació de la vena mitjançant la utilització d’un producte químic (esclerosant). La barreja del producte amb un gas (normalment aire ambient) permet generar escuma
Ablació mecànico-química. Aquesta tècnica combina, de manera simultània, l’efecte químic de l’esclerosant amb l’acció mecànica d’un catèter intravenós. Aquesta tècnica genera una inflamació, coagulació de la vena i posterior cicatrització i desaparició d’aquesta.
Embolització de varius pèlviques. Rarament cal tractar les varius d’origen pèlvic o intraabdominal. Només aquells casos amb simptomatologia important justifiquen el seu abordatge quirúrgic. En aquests casos, cal una bona planificació. Solen tractar-se mitjançant una embolització (s’introdueix un líquid especial en forma d’“escuma” conjuntament amb uns dispositius anomenats coils), aconseguint una inflamació i el tancament de la vena malalta. Aquesta tècnica requereix un abordatge quirúrgic endovascular, localitzant l’origen del problema mitjançant un catèter. Sol ser un tractament més agressiu que la cirurgia de varius a les cames, per la qual cosa requereix una major observació. Pot presentar més complicacions, tot i que aquestes no són freqüents. Per això, només es realitza en casos seleccionats.
Segellat amb cianoacrilat. És una tècnica innovadora que genera una inflamació i tancament de la vena malalta mitjançant l’alliberament controlat d’una substància anomenada cianoacrilat. És semblant a un adhesiu, especialment dissenyat per al tractament de les varius, que n’aconsegueix el tancament.
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Esther Armans Moreno
Infermera
Servei de Cirurgia Cardiovascular
Xavier Yugueros
Cirurgià vascular
Servei d'Angiologia i Cirurgia Vascular
Publicat: 19 juny de 2018
Actualitzat: 20 maig de 2025
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
