Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Què és la Radioteràpia?

Temps de lectura: 10 min

L’oncologia radioteràpica   consisteix en l'ús de radiacions ionitzants d'alta energia que alteren la capacitat de divisió de les cèl·lules canceroses. Pot administrar-se amb intenció  curativa, complementària a altres tècniques o pal·liativa.  

En dosis altes, la radioteràpia destrueix les cèl·lules canceroses o fa lent el seu creixement, al danyar el seu ADN. Les cèl·lules canceroses amb L'ADN     danyat deixen de dividir-se o moren. Quan les cèl·lules danyades moren, es descomponen i el cos les rebutja.  

En el tractament de radioteràpia participa un equip de professionals de l'Oncologia Radioteràpica, de la Radiofísica hospitalària, tècnics especialistes en radioteràpia (TERT) i personal d'infermeria especialitzada.

Sis de cada deu persones amb càncer reben en algun moment de l'evolució de la seva malaltia algun tipus de radioteràpia.  

La radioteràpia pot ser necessària en aquests supòsits:  

  • Com a tractament curatiu contra el càncer. Pot fer-se de manera exclusiva o associat a algun radiosensibilizant per ser més eficaç per exemple amb tractaments de quimioteràpia, immunoteràpia o altres tractaments sistèmics. La finalitat és la curació i el control del tumor i intentar preservar els teixits/òrgans sans propers.  
  • Com a tractament complementari després de la cirurgia (s'anomena radioteràpia adjuvant) i també pot administrar-se sola o en associació amb tractaments sistèmics. La seva finalitat és disminuir el risc de reaparició de les cèl·lules canceroses que puguin persistir després del tractament inicial.  
  • Com a tractament abans de la cirurgia (radioteràpia neoadjuvant sola o en combinació). La seva finalitat és aconseguir un tractament quirúrgic més eficaç.  
  • Com a tractament pal·liatiu, per alleujar els símptomes o millorar la qualitat de vida dels pacients, disminuir la mida tumoral, controlar el dolor, evitar sagnats .

La radioteràpia ha avançat en els últims anys guanyant en eficàcia i en precisió. Això es deu als avenços tecnològics amb equips de nova generació que incorporen elements cada vegada més sofisticats que permeten que la irradiació s'adapti a la forma del tumor, se sincronitzi amb els moviments dels òrgans i aconsegueixi reduir els marges de seguretat fins a fer-los mínims i, per tant, reduir els efectes secundaris sobre els teixits sans.  

La radioteràpia es pot administrar:   

  • Radioteràpia externa. Es fa servir un aparell que emet i dirigeix els rajos d'alta energia des de fora del cos cap al tumor i s'anomena accelerador lineal de partícules. És la tècnica estàndard que s'aplica a totes les localitzacions tumorals.  

Existeixen diferents tècniques per realitzar aquests tipus de tractaments:  

  • Radioteràpia Conformada Tridimensional (RTE-3D).  
  • Radioteràpia guiada per imatges (Image guided radiotherapy IGRT). L'objectiu és verificar cada dia el tractament del posicionament, controlar els canvis del volum tumoral i la seva relació amb els teixits sans. En els tumors de pròstata s’utilitzen marcadors fiducials (marcadors radioopacs que es col·loquen dins la pròstata per a la seva correcta valoració i localització).  
  • IMRT (Intensity Modulated Radiotherapy). Tècnica que, mitjançant la modulació del feix, permet una millor conformació de la dosi en els tumors i  disminuir la dosi en els teixits sans.   
  • VMAT (L' Arcoteràpia Volumètrica Modulada). És una evolució de la tècnica de Radioteràpia de Intensitat Modulada (IMRT) que permet major seguretat en el menor temps possible.  
  • SABR/SBRT (Stereotactic Ablative Radiotherapy). Tècnica que permet l’administració d’una elevada dosi de radioteràpia per sessió, en un petit nombre de fraccions (3-8), assolint un elevat índex de resposta local, equiparable a la cirurgia.   
  • RTEF (Stereotactic radiation therapy fractioned) és la SBRT intracranial. És una tècnica que permet l'administració d'una elevada dosi de radioteràpia per sessió, en un petit nombre de sessions. Es fa servir un sistema d'immobilització cranial molt precís, però no invasiu. S’ utilitza una màscara termoplàstica posterior i una anterior de visió oberta per mantenir fixada la posició del cap del pacient.  
  • Deep inspiration breath hold (DIBH). És una tècnica de radioteràpia en la qual els pacients respiren profundament durant el tractament i retenen aquesta respiració mentre s'administra la radiació. A l'inhalar profundament, els seus pulmons s'omplen d'aire i el seu cor s'allunya del seu pit. La DIBH pot ser útil en situacions en què es necessita radioteràpia a la regió del pit i es vol evitar la dosi de radiació al cor.  
  • Irradiació corporal (Irradiació corporal total(ICT) total en el tractament com a part de la preparació del pacient per al transplantament de moll d'os.  
  • Teràpia superficial. És un tipus de radioteràpia de baixa energia que penetra només una curta distancia sota la superfície de la pell. És altament eficaç, sense dolor i  no deixa marques ni cicatrius . Aplicable a tumors cutanis amb excel·lents resultats estètics.  
  • Braquiterapia. És un tipus de radioteràpia que consisteix en col·locar una font radioactiva dins del tumor o en les cavitats properes, a través d’aplicadors específics. El seu avantatge és que permet administrar dosis altes curatives a la zona a tractar amb una  important disminució de la dosi que arriba a òrgans sans veïns. Les principals indicacions són el càncer de cèrvix i d’endometri, mama i  pròstata, ja sigui associada a la radioteràpia externa o com a únic tractament.  
  • Irradiació Intraoperatòria (RIO). Es realitza mitjançant un accelerador lineal d'electrons mòbil, instal·lat en el propi quiròfan. Aquesta tècnica permet una aplicació precisa d'irradiació amb una mínima exposició als teixits sans els quals es desplacen i protegeixen durant el procés. L'avantatge potencial és la d'oferir un tractament exclusiu en el moment de la intervenció quirúrgica, sense necessitat d'irradiació externa, obviant els desplaçaments posteriors a l'hospital.  

Hi ha una sèrie de consells generals que poden ajudar en el tractament amb radioteràpia:  

  • Netejar-se cada dia la pell amb sabó pH neutre i/o olis.  

  • Beure més d'1,5 litre al dia.  

  • Aplicar-se crema hidratant (aconsellable sense alcohol ni perfum).  

  • Utilitzar desodorant neutre, sense parabens.   

  • Evitar les dutxes d’aigua calenta.  

  • Evitar el sol directe, utilitzar pantalla solar amb factor de protecció elevat.  

  • Afaitar-se preferiblement amb maquineta elèctrica, no amb fulla d’afaitar.  

En funció del lloc d'irradiació es donaran recomanacions específiques d'alimentació, hidratació, control deposicional, alimentació i cura i higiene dental i de la boca.  

El tractament amb radioteràpia sempre és individualitzat, és a dir, cada pacient té el seu tractament específic.  

Abans de començar amb el tractament pròpiament dit, cal planificar-lo amb l'objectiu de determinar una sèrie de paràmetres que variaran depenent del tipus de tumor, de la localització i de l'extensió, així com de les característiques de cada pacient.  

En primer lloc, cal determinar quina posició és la més adequada per dur a terme el tractament. Un cop definida, es realitza la immobilització del pacient mitjançant diferents materials (màscara termoplàstica, immobilitzador de tòrax ...) que permetrà reproduir aquesta posició tots els dies que duri el tractament.  

A continuació, amb el pacient immobilitzat, es realitza un TC de planificació (Tomografia computada o escàner)  que, en ocasions, requereix la injecció de contrast i que serveix a l'oncòleg radioteràpic per determinar i localitzar el volum a tractar i les estructures sanes que s'han de protegir de la radiació.   

En aquest procés es realitzen unes marques de referència a la pell (tatuatges) per poder reproduir les mateixes condicions durant el tractament. Els tatuatges es fan amb tinta (una punció superficial, no dolorosa), tenen forma de punt i són permanents, i ajuden al personal de radioteràpia a situar amb més precisió l’àrea a tractar.  

Amb totes les exploracions necessàries es prepara el tractament. Radiofísics i tècnics de dosimetria realitzen els càlculs necessaris per administrar la dosi correcta. Aquests càlculs són diferents per a cada pacient i depenen de molts factors.   

Un cop preparat i verificat el seu tractament, els tècnics  administren el tractament d'acord amb els immobilitzadors utilitzats en el TAC i a través dels punts de tatuatge.  

Un cop col·locat es realitza una imatge de verificació i es fan les correccions necessàries per reproduir el tractament planificat en el pacient diàriament.

La teràpia s'administra durant les sessions que es duen a terme de manera ambulatòria en un centre de tractament o centre hospitalari dins unes habitacions especials que es diuen "sales de radioteràpia" o "búnquers". Allà es troben les màquines de radioteràpia (acceleradors lineals) que posseeixen parets que proporcionen un aïllament perfecte per impedir que la radiació surti fora d'elles.

Durant el tractament de radioteràpia, el pacient està acompanyat/ada per el següent equip de professionals que l'ajudaran i atendran: 

  • Oncòleg radioterapeuta. Especialista mèdic que tracta diferents tumors amb radiació.  
  • Radiofísic. Especialista físic que s’encarrega  que l’equip que emet la radiació funcioni de manera adequada i s’assegura que s’administri la dosis correcta de radiació.  
  • Tècnic dosimetrista. És el personal sanitari que col·labora amb el radiofísic en planificar el tractament i el control de les màquines.  
  • Tècnic de radioteràpia. Treballa directament amb els aparells que emeten la radiació i l'ajuda a col·locar-se per rebre cada sessió i a fer el TC de simulació  
  • Infermer de radioteràpia. Durant el tractament acompanya al pacient i li dona la informació necessària. Així mateix li fa les cures i juntament amb l'oncòleg radioterapeuta tracten els efectes secundaris que puguin aparèixer. 

En cada sessió és necessari situar el pacient en la mateixa posició que durant la simulació, utilitzant els immobilitzadors i punts de tatuatge, després es realitza una verificació d'imatge de la posició del tractament (amb les modificacions oportunes si fos necessari). Un cop verificat, es realitza el tractament. Cada sessió dura només uns minuts, encara que pot ser variable depenent de la tècnica.  

És molt important que el pacient no es mogui durant tota la sessió, de manera que la radiació sempre vagi a la mateixa part del seu cos.  

El personal mèdic especialitzat no entra a la sala de tractaments mentre la màquina està en funcionament, però vigila a través d'una pantalla de televisió i, si és necessari, es pot comunicar amb el pacient a través d'un intèrfon.

Els tractaments tenen una durada variable, des d'una sola sessió fins a més de 30 sessions. En els tractaments més llargs (diverses setmanes), les sessions s'administren diàriament, de dilluns a divendres. En tractaments curts, el patró d'administració pot variar. Depèn del tipus de tractament i de la seva ubicació.  

Una persona que rep radiació externa no es queda amb material radioactiu i no ha de seguir precaucions especials de seguretat a casa.

El pacient ha de romandre quiet perquè la radiació vagi exactament al mateix lloc cada vegada. Rebrà radiació d'un a cinc minuts. Durant aquest temps, es pot respirar amb normalitat.  

És possible que vegi llums de colors que apunten a les marques de la pell. Aquests llums no fan mal i ajuden a la col·locació i posicionament durant el tractament.  

La màquina de radiació es pot aturar en qualsevol moment. La radiació no es pot sentir, veure ni olorar. 

La radioteràpia no causa dolor quan es rep, però els efectes secundaris que poden tenir les persones a partir de la radioteràpia poden causar dolor i molèsties.  

La informació i el suport psicològic ajuden a entendre el procés i a millorar la qualitat de vida. És recomanable plantejar tots els dubtes a l'equip de professionals implicats en radioteràpia abans d'anar a internet o altres fonts d'informació que no s'adaptin a cada cas concret.

La radioteràpia és un tractament d'aplicació local. Això vol dir que la radioteràpia només afecta la part del cos a la qual es dirigeix.  

És un tractament que pot tenir efectes secundaris a curt termini però també efectes secundaris crònics, que es manifesten a llarg termini. Els efectes secundaris no sempre es produeixen, i la seva intensitat és diferent en cada persona. Depenen de la dosi administrada i especialment de la regió del cos que es tracta. Quan apareixen ho fan després de diverses sessions, no a l'inici del tractament. L'oncòleg i infermer de radiació informa en la primera consulta dels possibles efectes secundaris que es poden produir.  

Entre els efectes a curt termini (toxicitat aguda), que la majoria de vegades se solucionen a les poques setmanes o mesos de finalitzar el tractament, cal tenir en compte els següents:   

  • Cansament   
  • Reaccions de la pell de les àrees tractades similars a una cremada solar. Després de dues o tres setmanes apareix una coloració vermellosa (eritema), que desapareixerà en unes setmanes després de finalitzar el tractament.  
  • Caiguda de cabell. La pèrdua de cabell és temporal i es produeix únicament a la zona irradiada. S’inicia a les 2-3 setmanes i torna a créixer al cap de 3-6 mesos.   
  • Úlceres a la boca que poden provocar dolor a l’empassar i que milloren glopejant aigua de farigola. Aquestes mateixes úlceres poden aparèixer a l’esòfag produint dolor a l’empassar, o al budell ocasionant nàusees, vòmits, diarrea, inflamació a nivell del recte o sensació de ganes de d’anar de ventre.   
  • Lesions a l’aparell genitourinari (bufeta, uretra, vagina) o a l’aparell respiratori, provocant tos, expectoració o dificultat per respirar.  

Entre els efectes secundaris a llarg termini (toxicitat a llarg termini), que no són freqüents però no s’arriben a eliminar per complert, cal tenir en compte els següents:  

  • Sequedat. 
  • Fibrosi. 
  • Afectació del cor com pot ser pericarditis o cardiopatia isquèmica (dependrà de la dosi que rebi el cor i dels factors de risc vascular del propi pacient, essent un dels més importants el tabac). 
  • Afectació del sistema nerviós, amb manifestacions com somnolència o pèrdua de memòria. 
  • Afectació de l’aparell genitourinari com pot ser retenció o incontinència d’orina, sang a l’orina, sequedat vaginal, disminució de la libido o disfunció erèctil.  
  • Afectació de l’aparell digestiu com inflamació del recte o de l’anus, molèsties en anar de ventre o aparició de sang amb la femta.  
  • Afectació respiratòria: fibrosi pulmonar, que sol ser asimptomàtica o que només provoca tos seca i té un tractament específic.

Una dona embarassada pot rebre radioteràpia, però s'han de tenir en compte alguns aspectes importants. Les altes dosis de radiació poden perjudicar el nadó durant qualsevol moment de l'embaràs. Això pot causar avortaments no planificats, defectes de naixement, desenvolupament fetal lent o un major risc de càncer infantil. Per aquest motiu, els metges no utilitzen radioteràpia durant l'embaràs.  

L'administració de radioteràpia durant l'embaràs pot suposar un risc potencial per al fetus encara que no rebi directament el feix de radiació, ja que la radiació dispersa es produeix durant el tractament.

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Izaskun Valduvieco

Publicat: 14 de juliol de 2021
Actualitzat: 14 de juliol de 2021

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.