Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Abans del trasplantament

Temps de lectura: 6 min

La persona candidata a trasplantament renal es visita amb l’equip mèdic de trasplantament: nefròleg, uròleg i anestesista. En el cas del donant viu, també es realitza una visita psicològica i una altra amb el professional mèdic de coordinació de trasplantament.  

Una vegada confirmada la viabilitat del donant i el receptor, i haver passat per la sessió multidisciplinària i el comitè d’ètica, el donant va al jutjat per al seu consentiment final. Posteriorment, es programa la cirurgia de forma electiva.  

Els candidats a trasplantament de donant mort, després d’obtenir l’aprovació del professional mèdic i quirúrgic, són inclosos en una llista d’espera, en funció del grup sanguini.  

El dia del trasplantament

Si es tracta d’un trasplantament de donant viu, tant el pacient com el donant ingressen el dia abans de la cirurgia en sales d’hospitalització diferents. Tant el donant com el receptor entren al quiròfan de forma simultània i es realitza la intervenció en quiròfans contigus.  

En el cas del trasplantament de donant mort, el receptor candidat a rebre el ronyó rep una trucada per part del professional mèdic de guàrdia i ha d’acudir a l’hospital en el menor temps possible per poder realitzar la prova de compatibilitat (cross match) i procedir llavors a la intervenció.  

El trasplantament de ronyó

Durant la cirurgia, el cirurgià col·loca el nou ronyó a la part inferior de l’abdomen (generalment al costat dret), a través d’una incisió en forma de pal de golf. Llavors, connecta l’artèria i la vena del ronyó als vasos ilíacs, artèria (vasos que porten la sang oxigenada) i vena (sang que ve de les cames i va al cor) del receptor. Posteriorment, es realitza la connexió de l’urèter (conducte que porta l’orina) a la bufeta urinària.  

Amb freqüència, el ronyó produeix orina de forma immediata, però, a vegades, pot necessitar algunes setmanes per començar a funcionar i, fins i tot, pot ser que es necessitin algunes sessions de diàlisi. Aquesta condició es denomina retard de la funció de l’empelt.  

Actualment, es pot realitzar el trasplantament renal assistit per robot. En aquest cas, és necessària la col·locació de petits tubs de plàstic (trocars) a través de la paret abdominal. L’òrgan s’introdueix per una petita incisió al baix ventre. Les sutures vasculars i la reimplantació es realitzen dins del cos del receptor, per la qual cosa s’obtenen els mateixos resultats funcionals i es redueixen les incisions i altres problemes de salut a conseqüència de la cirurgia.  

Després del trasplantament

Una vegada finalitzada la intervenció, el receptor és traslladat a la sala de reanimació o a la unitat de cures intensives durant unes hores o dies. Posteriorment, passa a la sala d’hospitalització convencional. L’ingrés sol ser d’una setmana, encara que a vegades, i en funció del tipus de donant i receptor, l’ingrés es pot allargar. El receptor surt de quiròfan amb una sonda i un drenatge que s’extreuen al cap de pocs dies.  

A les 24-48 hores del trasplantament es realitza una ecografia renal i una gammagrafia per valorar la viabilitat de l’òrgan. Així mateix, es realitzen analítiques diàries per al monitoratge de la funció renal i ajustos de la medicació.  

Postoperatori

En el postoperatori immediat es poden produir les següents complicacions: 

Bacteris de la microbiota intestinal en una placa de Petri

Infecció. Després del trasplantament, les defenses del pacient estan molt baixes i existeix un major risc de tenir alguna infecció. Les més freqüents són les de la ferida quirúrgica i les infeccions d’orina. A mesura que s’estabilitza el ronyó, aquest risc és cada vegada menor. 

Riñón con una gota de sangre. Hemorragia

Hemorràgia. De vegades, es produeix una pèrdua de sang a causa de la cirurgia. Si prèviament ja existia una anèmia és possible que el pacient requereixi alguna transfusió durant la intervenció o en els dies posteriors. Generalment, es resol per si sol, però, a vegades, requereix revisió quirúrgica.  

Coloración oscura de la orina, coluria

Hematúria. A vegades, pot haver-hi una lleu pèrdua de sang a través de l’orina deguda a la recent unió quirúrgica de l’urèter del donant amb la bufeta. En general, es resol de forma espontània amb rentats a través de la sonda. 

Fístula urinaria. La orina sale a través del uréter o de la vejiga

Fístula urinària. És poc freqüent. Significa que l’orina surt a través de l’urèter o la bufeta. Segons la importància de la fuga es col·loca una sonda urinària o un catèter a l’urèter durant unes setmanes per deixar en repòs la bufeta i que tanqui de forma espontània. En alguns casos, cal operar per reparar la fuga.  

Riñón con un drenaje productivo para que salga el líquido

Drenatge productiu. A vegades, després del trasplantament pot sortit gran quantitat de líquid pel drenatge. Es tracta de líquid limfàtic procedent d’uns petits vasos que estan al voltant dels vasos sanguinis i que queden oberts després de la cirurgia.  

Aquest excés de líquid generalment s'autoregula i és suficient amb deixar més dies el drenatge. Si el drenatge es retira massa ràpid, pot formar-se una limfocele (quist que conté limfa, un líquid transparent i poc espès que circula a través del sistema limfàtic). Si es forma una limfocele, es pot necessitar tractament quirúrgic per resoldre-ho. 

Dos riñones con un rayo. Rechazo

Rebuig. El rebuig es presenta quan el sistema immunitari, un mecanisme natural de l’organisme dissenyat contra les infeccions, s’activa. El sistema immunològic reconeix el nou ronyó com alguna cosa estranya al seu organisme i intenta destruir-lo. Per aquest motiu, és necessari prendre el tractament immunosupressor.  

Alta hospitalària

Després del trasplantament el pacient segueix uns controls a l’hospital amb el seu nefròleg. Aquestes visites, al principi, són més freqüents (una vegada per setmana durant el primer mes) i, de forma progressiva, es van espaiant segons l’evolució del trasplantament.  

A les visites es realitzen una sèrie de controls com la presa de pressió arterial (PA), la freqüència cardíaca (FC) i el pes. També es revisa la ferida quirúrgica. És convenient prendre’s la pressió arterial al domicili per tenir uns valors de referència, ja que els nervis el dia de la visita poden alterar els resultats. El dia de la visita cal portar els valors obtinguts durant les diferents preses i també es repassa el tractament i es revisen les anàlisis (efectuades el dia anterior o el mateix dia a primera hora).  

La visita és un bon moment per preguntar dubtes relacionats amb el trasplantament. També poden indicar-se proves complementàries, com ecografies, per tenir més informació sobre el ronyó. A la vegada, l’equip d’infermeria pot resoldre qualsevol dubte sobre el control de la ferida si no està completament cicatritzada o encara es porten grapes.  

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Fritz Diekmann
Mireia Musquera Felip

Publicat: 19 de abril de 2021
Actualitzat: 19 de abril de 2021

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.