Em dic Núria Ruiz i la meva relació amb el Clínic va començar als 18 anys, quan feia pràctiques d’infermeria.
Vaig treballar com a infermera mentre cursava el grau d’enginyeria biomèdica, combinant les dues coses, fins i tot fent torns de nit com a infermera. Més endavant, vaig començar a fer pràctiques a la Direcció d’Infraestructures i fa anys que hi treballo com a enginyera d’infraestructures. Actualment, soc la responsable de compres i equipament de l’hospital, dins de l’àrea d’equipament i tecnologia.
Podria dir que em conec tots els racons del Clínic, podria passejar-m'hi amb els ulls tancats. El fet d’haver estat aquí des de molt jove i haver crescut professionalment m’ha donat un paper molt visible dins l’hospital, cosa que aporta un valor afegit a la meva feina. De fet, molts dels meus caps i exprofessors encara em demanen ajuda. He hagut de lluitar molt per guanyar-me el lloc i demostrar que hi soc perquè valc, i ho he aconseguit.
Avui en dia, formo part de diverses comissions importants, com el Clínic Verd, Diversitat, Campus Clínic Solidari i la Comissió d’Història, entre d’altres. Aquestes comissions tenen un impacte significatiu i beneficien la societat, cosa que és clau perquè l’hospital estigui realment integrat en el seu entorn. La progressió no és només del Clínic, sinó de la societat en conjunt, i em sento orgullosa de contribuir-hi.
Vaig triar el Clínic per la seva reputació com a hospital pioner i innovador, així com per l’alta complexitat dels pacients que atén, cosa que per a mi com a professional és molt important. A més a més, també m’anava molt bé la seva ubicació, al mig de Barcelona.
M’agrada molt la meva feina, perquè continuo creixent professionalment i em sento com a casa. Treballar aquí m’aporta confiança, tranquil·litat i oportunitats de desenvolupament. També valoro molt l’ambient amb els companys, que és molt positiu i respectuós. Vinc a treballar contenta i sense mals rotllos, i això és essencial per a mi.
A més, els meus amics més pròxims també són professionals del Clínic. Compartim moltes hores i anys junts, hem viscut moments importants com bodes i naixements. Són com una segona família, i això és fonamental per a la meva permanència a l’hospital.
En l'àmbit assistencial, tinc molts amics i, dins del departament d’infraestructures, som una família. Compartim esmorzars i dinars, i coneixem la vida dels companys en profunditat. La nostra feina és molt exigent i sovint ingrata, ja que resolem problemes urgents i “apaguem focs” a l’hospital sota molta pressió. Sense un bon ambient, això podria ser un infern, però gràcies al suport i l’ambient positiu, podem tirar endavant.