Em dic Glòria Romero i fa 30 anys que treballo al Clínic. Vaig començar fent suplències d’administrativa mentre estudiava Empresarials per pagar-me la carrera. Un dia vam fer campana per portar el currículum a l’hospital sense gaire expectatives, però ben aviat em van trucar per fer suplències a Psiquiatria.
Actualment treballo al Servei de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial, dins de l’Institut Clínic d'Especialitats Mèdiques i Quirúrgiques (ICEMEQ). Sóc secretaria de servei i també gestiono la programació quirúrgica de la unitat. La meva feina és molt diversa: organitzo l’activitat assistencial diària, gestiona l’agenda del cap de servei, coordino les cobertures de vacances i llicències, administro la intranet del servei i participo en sessions clíniques i organitzatives. A més, planifico els circuits quirúrgics, comunico les dates de cirurgia als pacients, ho coordino amb el bloc quirúrgic i registrem dades al sistema SAP. La varietat de tasques i la possibilitat d’aprendre noves eines em motiven dia a dia.
Treballar al Clínic m’aporta molta satisfacció, especialment perquè puc ajudar persones en moments difícils i de vulnerabilitat, facilitant-los el procés i oferint-los una cara amable. Tot i no tractar directament les malalties, sé que la meva feina és essencial perquè tot funcioni bé. A nivell personal, aquesta feina m’ha donat estabilitat econòmica i un horari compatible amb la vida familiar i les meves aficions. També he creat amistats que han passat de ser companys de feina a formar part de la meva vida i convertir-se gairebé en família.
He participat en diverses activitats culturals i socials organitzades a l’hospital (Sant Jordi, portes obertes de Residents, el cinefòrum...), i recentment hem creat la Newsletter de l’ICEMEQ, un projecte que ens il·lusiona molt i que ha tingut molt bona acollida.
Tot i que vaig començar estudiant per ser auditora comptable i vaig provar altres feines, treballar al Clínic amb i per a les persones em va captivar i sempre he tornat perquè em fa sentir realitzada. Des d’un primer moment em vaig identificar amb el Clínic. Era molt reconfortant atendre al pacient amb una cara amable, amb unes paraules tranquil·litzadores, i rebre després la seva gratitud en forma de somriure. Vaig decidir que no volia treballar amb números, ni amb diners, volia treballar amb PERSONES.
Durant aquests anys, he viscut situacions emocionals i difícils que han enfortit les relacions amb els companys, convertint molts d’ells en grans i sinceres amistats que han ajudat a crear i enfortir un gran equip.
He crescut a l’hospital i amb ell, i per això m’encanta la idea de ser una ClinicLover.