El meu primer contacte amb el Clínic va ser l’any 2015, quan encara era estudiant d’Infermeria a una universitat de Portugal. Gràcies a una estada d’Erasmus a Barcelona, vaig fer pràctiques durant sis mesos a la unitat E103 del Clínic, on vaig poder conèixer de prop els seus recursos, els professionals i el model organitzatiu de l’hospital.
En acabar l’estada, vaig tornar a Portugal per finalitzar el grau i iniciar la meva trajectòria professional. No obstant això, sentia que no trobava allà una formació en pacient crític i urgències que complís amb les meves expectatives, ni tampoc un entorn que em permetés créixer en els quatre àmbits que sempre he considerat essencials: pràctica assistencial, recerca, docència i gestió/lideratge.
Aquell mateix vespre vaig enviar la meva candidatura al màster i també a l’hospital. L’endemà em van contactar per fer una entrevista, i en menys d’una setmana, vaig deixar enrere tota la meva vida a Portugal: feina, casa, família, ...tot! Vaig venir a Barcelona sense tenir res assegurat, amb l’únic objectiu de quedar-m’hi dos anys per fer el màster i després decidir. Ara ja fa gairebé 8 anys que soc aquí.
Sempre he tingut un perfil molt polivalent dins de l’hospital. Gran part de la meva trajectòria ha estat com a infermer a l’equip de complement, cosa que m’ha permès treballar en gairebé tots els instituts i unitats de l’hospital: hospitalització, cures intensives, urgències, equip de parades, equip de resposta ràpida, entre d’altres.
A banda de l’assistència, també imparteixo docència a equips multidisciplinaris i col·laboro en el desenvolupament de programes educatius a les tres seus de l’hospital.
Durant tres anys, també vaig ser coordinador general de la Direcció Infermera a les seus de Villarroel i Plató, i actualment continuo implicat en diversos projectes que combinen l’assistència, la gestió, la docència i la recerca.
Al llarg dels anys també he sigut mentor clínic. El que més em motiva és poder donar als nouvinguts el que jo no vaig poder tenir. En la fase inicial tractem de fer una trobada a mode acollida, en la qual es faci un reconeixement de l’hospital, i es presenti als companys, els diferents serveis... A més, fem seguiment de suport durant el primer mes.
També col·laboro en projectes d’innovació, i recentment he estat escollit com a vicesecretari i membre de la junta del Comitè de Delegats i Delegades de la Direcció d’Infermeria, des d’on treballem per representar i enfortir la veu dels professionals infermers. Tractem d’ajudar a dinamitzar necessitats i trobar solucions per millorar les condicions de la infermeria.
El que em va fer optar pel Clínic va ser la seva capacitat d’oferir un entorn on créixer professionalment en qualsevol de les dimensions que conformen una carrera sanitària. És un lloc que, si t’ho proposes, et dona les eines per construir una trajectòria plena, significativa i amb impacte real, no només per a tu, sinó també per als pacients, les seves famílies i altres professionals sanitaris.
Treballar al Clínic és un repte constant i, alhora, un privilegi. Amb molts companys i companyes acabem formant una mena de família, compartint experiències, aprenentatges i moments que van més enllà de la feina.
A més, al Clínic també hi vaig trobar la meva parella fa uns 5 o 6 anys. Ella era infermera de complement igual que jo i ens vam conèixer treballant junts als primers torns de crítics.
De fet, quan ella va arribar al Clínic, jo la vaig acompanyar en el procés d’incorporació… i a partir d’aquí va començar la nostra història.
El Clínic ens han permès fer conciliació familiar: tenim els mateixos torns, horaris i vacances.
