Em dic Andrea Combalia, soc dermatòloga i porto venint al Clínic més de mitja vida. Vaig estudiar medicina aquí, entre els anys 2007 i 2013, i des dels 18 que travesso diàriament la porta principal de l’hospital. Després del MIR, vaig començar la residència al servei de Dermatologia l’any 2014, i un cop finalitzada, vaig accedir a una beca que combinava assistència i recerca durant tres anys. Actualment soc metgessa adjunta al mateix servei, on continuo desenvolupant la meva carrera professional.
Dins de Dermatologia, coordino les consultes monogràfiques de Linfoma Cutani i Tricologia. A Linfoma Cutani, atenem pacients amb tumors cutanis complexos, molts dels quals es valoren conjuntament amb Hematologia. Es tracta de casos que requereixen una visió multidisciplinària, i per això treballem estretament amb equips d’Anatomia Patològica, Hematopatologia i Oncologia Radioteràpica. A Tricologia, em centro sobretot en l’atenció de pacients amb alopècies autoimmunes, especialment l’alopècia areata en les seves formes moderades i greus, que avui en dia podem abordar amb teràpies dirigides gràcies als avenços en el coneixement de les malalties immunomediades.
El que em va fer decantar pel Clínic va ser la qualitat excepcional dels professionals i els mitjans dels quals disposa l’hospital per oferir una atenció de primer nivell. Ho vaig tenir clar des del principi, i mai m’he penedit d’aquesta elecció.
Treballar al Clínic m’aporta l’oportunitat d’aprendre contínuament, d’introduir nous tractaments per millorar la vida dels pacients, i de formar part d’un equip amb una gran capacitat humana i tècnica. El treball col·laboratiu és un valor essencial que forma part del dia a dia aquí, i una de les coses que més valoro.
Abans he dit que entro al Clínic des dels 18 anys, però la veritat és que la meva relació amb l’hospital comença encara abans. El meu pare també treballa al Clínic com a traumatòleg. De petita, recordo perfectament com la meva mare i jo el veníem a veure durant les seves guàrdies, especialment els caps de setmana. Vivíem molt a prop, i l’hospital sempre ha estat part del meu entorn quotidià. Conec els passadissos com si fossin casa meva, i avui em fa il·lusió trobar-me amb el meu pare els dimecres al matí, quan coincidim al vestíbul de consultes externes, cadascú amb la seva agenda i els seus pacients.