Una persona que passa diverses hores asseguda al seu treball o veient la televisió i no compleix amb les recomanacions mínimes d’activitat física es considera sedentària i físicament inactiva al mateix temps. Així mateix, és possible que una persona compleixi amb les recomanacions d’activitat física setmanal mentre roman durant llargs períodes en postures sedentàries com estar asseguda, tombada o reclinada estant desperta. En aquest cas, la persona pot ser considerada simultàniament sedentària i físicament activa.
Per exemple, algú podria dedicar set hores diàries a treballar davant l’ordinador i fer 30 minuts d’activitat física cinc dies a la setmana. No obstant això, en aquesta situació, l’activitat física per si mateixa no resultaria suficient per eliminar per complet els efectes negatius del sedentarisme a la salut.
Una exhaustiva metaanàlisi, que va incorporar a més de 44.000 homes i dones de mitjana edat i majores, va explorar la relació entre l’activitat física, el temps sedentari i el risc de mort prematura. Els resultats van assenyalar que la combinació d’activitat física i temps sedentari exerceix una influència significativa en el risc de mortalitat. Aquells amb baixa activitat física van presentar un risc més elevat de mort, i aquest risc va ser encara més elevat en aquells amb períodes de sedentarisme prolongats.
Tot i que l’associació entre el temps sedentari i el risc de mort es va veure atenuat en aquells amb nivells més alts d’activitat física, el risc no va desaparèixer per complet. Aquest estudi va concloure que, per reduir el risc, es podrien necessitar almenys entre 30 i 40 minuts diaris d’activitat física d’intensitat moderada a alta.
A més, els resultats van suggerir que nivells relativament baixos d’activitat física d’intensitat moderada a alta combinats amb un baix temps sedentari també poden reduir el risc de mort. Per tant, és fonamental no només complir amb les recomanacions d’activitat física, sinó també reduir el temps sedentari mitjançant l’adopció d’un estil de vida actiu.
Escollir salut
Adoptar un estil de vida actiu implica prendre decisions conscients per incorporar el moviment a les activitats diàries, com desplaçar-se caminant o en bicicleta, mantenir-se dret, pujar escales o realitzar pauses actives. Aquests petits canvis, tot i que només requereixin uns minuts addicionals a la rutina, generen un impacte positiu a la salut i contribueixen a ser persones més actives. Reduir o eliminar el sedentarisme ofereix beneficis notables per la salut a curt i llarg termini.
Aquests petits moviments o pauses actives, que es defineixen com interrupcions breus i planificades a la rutina diària, tenen com a objectiu principal contrarestar els efectes perjudicials del sedentarisme, al mateix temps que ajuden a reduir la fatiga tant física com mental. Aquestes pauses es poden adoptar de diferents formes i adaptar-les a diferents entorns, com poden ser el laboral, l’escolar o el domèstic. A més, són particularment importants en entorns de treball sedentaris, ja que ajuden a mantenir un estil de vida més actiu i saludable, a més de millorar la creativitat i productivitat.
No obstant això, s’ha de tenir en compte que la situació ideal és que les persones compleixin amb les pautes d’activitat física setmanals recomanades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i limitin el temps diari que passen en posicions sedentàries. Les directrius actuals de l’organització recomanen almenys de 150 a 300 minuts d’activitat física aeròbica d’intensitat moderada o vigorosa per setmana per a tots els adults, incloses les persones que viuen amb afeccions cròniques o discapacitat, i una mitjana de 60 minuts al dia per als nens i adolescents.
Adoptar hàbits actius a la vida diària contribueix de manera considerable a mantenir una bona salut tant física com mental.
Informació documentada per:
Dr. David Domínguez, especialista en Medicina Interna i Medicina de l'Esport de la Unitat de Medicina de l'Esport.
