Temes de Salut

La pèrdua d’olfacte es manté un any després de tenir COVID en 1 de cada 3 pacients

La COVID persistent comporta limitacions importants en la qualitat de vida, també en la població jove. Una de les seqüeles que té un major impacte en aquesta població és la pèrdua d’olfacte i gust, que es manté al cap d’un any en 1 de cada 3 casos.

Fa més d’un any de l’inici de la pandèmia per COVID-19 i, fins ara, s’han descrit amb detall els efectes de la infecció per COVID-19 a curt termini però les seqüeles a llarg termini continuen sent objecte d’estudi. S’ha confirmat que algunes complicacions posteriors a la infecció són encara persistents, com la fatiga, el dolor muscular i articular, o la pèrdua d’olfacte i gust. Amb les dades de què es disposava 6 mesos després de l’aparició del coronavirus, es pensava que els pacients amb pèrdua d’olfacte i de gust persistent serien al voltant d'un 10% dels casos, al cap d’un any.

Tot i això, dades obtingudes més recentment estan confirmant que la persistència d’aquest símptoma és d’entre el 25–30%. A més, la persistència és més alta en dones i en població de menys de 47 anys i similar en pacients que van ser hospitalitzats i en pacients que no.

En un estudi portat a terme per la Universitat de Milà van entrevistar a 303 pacients que havien passat la infecció per COVID-19 de febrer a maig de 2020, alguns del quals van requerir hospitalització. El 81% van reportar almenys 1 símptoma. Els més freqüents van ser fatiga (52%), dolor (48%), i desordres del son (47%). Un 36% dels pacients tenia afectació del sistema respiratori, amb dispnea i augment de la freqüència respiratòria, després de realitzar una activitat lleugera i moderada. Es va registrar deteriorament neurocognitiu en un 36% dels casos, probablement degut a la inflamació prolongada produïda pel virus, i un 28% dels casos presentaven alteracions sensorials de pèrdua d’olfacte (hipòsmia o anòsmia) i pèrdua de gust.  

Alguns símptomes com la fatiga, el dolor muscular, desordres del son, problemes respiratoris, deteriorament cognitiu i dificultats de mobilitat eren més freqüents en edats entre els 47 i 90 anys. Les alteracions sensorials eren els únics símptomes amb una freqüència significativament inferior en persones d’edat avançada (entre 58 – 90 anys) comparat amb adults joves (18-47 anys). A més, les dones van presentar una prevalença superior en tots els símptomes.  

Alguns dels símptomes com la fatiga, el dolor muscular i articular i els trastorns del son podrien ser deguts a la disminució de l’activitat física i l’aïllament per la pandèmia. Les causes que provoquen la pèrdua d’olfacte i gust en el SARS-CoV-2 són encara desconegudes i per tant, són necessaris més estudis per donar una explicació a aquest efecte. Pel que fa a les variants d’aquest virus, comença a haver dades que demostren que la variant delta sembla no tenir tant impacte sobre el sentit de l'olfacte.

La pèrdua d’olfacte i gust condiciona de manera important la qualitat de vida. Respecte a la recuperació, l’únic tractament amb evidència científica fins a aquest moment és l’entrenament olfactiu, que es caracteritza per l’exposició breu i repetida (entre 1 o 2 vegades al dia) a olors que estimulen la regeneració de les neurones especialitzades en la funció olfactiva.

Informació documentada per: Dr. Joaquim Mullol, responsable de l’àrea de Rinologia i de la Clínica de l’Olfacte del Servei d'Otorinolaringologia de l'Hospital Clínic i cap del grup de recerca Immunoal·lèrgia Respiratòria Clínica i Experimental de l'IDIBAPS, i Dr. Isam Abloid, coordinador del grup Multidisciplinari de Cirurgia de Base de Crani de l’Hospital Clínic i investigador del mateix grup de recerca.