Què és el peu diabètic?
El peu diabètic és una complicació mèdica greu associada a la diabetis. Apareix quan els nivells elevats de glucosa en sang, mantinguts al llarg del temps, danyen els nervis i els vasos sanguinis dels peus.
Aquest dany provoca una pèrdua progressiva de la sensibilitat, de manera que la persona pot deixar de notar el dolor, el fred o la calor. Com a conseqüència, petites lesions com talls, butllofes o rascades poden passar desapercebudes.
A més, la mala circulació fa que aquestes ferides cicatritzin amb dificultat. Amb el temps, poden convertir-se en úlceres cròniques, ferides obertes que poden mantenir-se durant setmanes o mesos si no es tracten adequadament.
Quan una ferida roman oberta, el risc d’infecció augmenta. En situacions greus, la infecció pot derivar en gangrena, és a dir, la mort del teixit. En aquests casos, pot ser necessària l’amputació d’un dit, del peu o d’una part de la cama per evitar que la infecció comprometi la vida de la persona.
Per què apareix el peu diabètic?
La diabetis és una malaltia en què els nivells de glucosa en sang són més elevats del que és saludable. Aquest excés de sucre, amb el pas del temps, danya els nervis i altera la circulació sanguínia.
La combinació de pèrdua de sensibilitat i mala irrigació sanguínia crea un cercle viciós. Les lesions no es detecten a temps i, quan apareixen, el cos té dificultats per reparar-les. Sovint, el procés avança de manera silenciosa, sense dolor, fins que el problema ja és greu.
La neuropatia diabètica: quan falla el sistema d'alarma
El sistema nerviós actua com un sistema d’alarma natural. Davant d’un estímul dolorós, com trepitjar una pedra o portar una sabata que fa mal, els nervis envien un senyal al cervell que permet reaccionar i protegir el peu.
En les persones amb diabetis, l’excés de glucosa pot danyar aquests nervis. Aquesta alteració, anomenada neuropatia diabètica, provoca entumiment, formigueig i pèrdua de sensibilitat.
Quan el dolor no s’identifica, la persona pot no adonar-se que té una ferida, una butllofa o una lesió causada pel calçat. Sense tractament, la lesió pot empitjorar de manera progressiva.
La mala circulació empitjora les ferides
La diabetis també pot afectar les artèries i els vasos sanguinis, provocant el seu enduriment i estrenyiment. Aquesta situació es coneix com a malaltia arterial perifèrica.
La sang transporta oxigen i les defenses naturals del cos, necessàries per a la cicatrització. Quan no arriba amb prou fluïdesa als peus, les ferides cicatritzen lentament o no ho fan. Això facilita que la ferida romangui oberta i es converteixi en un entorn favorable per al creixement de bacteris.
Quines són les fases del peu diabètic?
El peu diabètic rarament comença amb una lesió greu. En la majoria dels casos, l’evolució segueix una seqüència progressiva:
- La lesió inicial: apareix un petit tall, una butllofa o una callositat que pressiona la pell. A causa de la pèrdua de sensibilitat, la persona no nota dolor i no actua.
- L’úlcera (nafra): la pell es trenca i es forma una ferida oberta que no cicatritza o ho fa molt lentament. Una úlcera que no millora després d’una o dues setmanes és un senyal d’alt risc.
- La infecció: els bacteris entren per l’úlcera. Com que la circulació és deficient, les defenses del cos no poden actuar amb eficàcia i la infecció pot estendre’s als teixits profunds i a l’os.
- La gangrena: si la infecció és molt greu o el flux sanguini queda bloquejat, el teixit deixa de rebre oxigen i mor. La pell pot enfosquir-se i aparèixer mala olor.
- L’amputació: quan la infecció o la gangrena amenacen d’estendre’s, pot ser necessari amputar un dit, el peu o una part de la cama per preservar la vida de la persona.
La prevenció és la clau
La majoria dels casos greus de peu diabètic es poden evitar amb una cura adequada i constant. Les principals recomanacions són:
- Revisar els peus cada dia per detectar talls, butllofes, enrogiment o inflor.
- Rentar els peus diàriament amb aigua tèbia i assecar-los bé, sobretot entre els dits.
- Utilitzar calçat còmode i protector, i evitar caminar descalç.
- Tallar les ungles amb cura i consultar el podòleg davant d’ungles encarnades o calls.
- Mantenir un bon control de la glucosa en sang.
Més recomanacions:
Fig.1. Recomanacions per a la cura preventiva del peu diabètic
Tractament del peu diabètic complicat
Quan ja existeixen úlceres o infeccions, el tractament ha de ser immediat i coordinat per un equip multidisciplinari. Pot incloure:
- Neteja i curació de les ferides, moltes vegades amb materials especialitzats que afavoreixen la cicatrització.
- Tractament amb antibiòtics quan hi ha infecció.
- Descàrrega del peu, per reduir la pressió sobre la zona afectada mitjançant dispositius específics o repòs.
- Revascularització: en casos de mala circulació, pot ser necessari obrir les artèries bloquejades mitjançant tècniques com l’angioplàstia o la cirurgia perquè la ferida pugui cicatritzar.
- Cirurgia: en lesions greus, pot ser necessari retirar teixit danyat o, en casos extrems, realitzar una amputació parcial.
El peu diabètic és una condició seriosa, però en molts casos prevenible. Davant de qualsevol ferida al peu d’una persona amb diabetis, la consulta precoç amb un professional de la salut és fonamental. Com més aviat s’inicia el tractament, més possibilitats hi ha d’evitar complicacions i preservar el peu.
Informació documentada per:
Dr. Vicenç Riambau, Cap de servei d'Angiologia i Cirurgia Vascular
