Augmentar la precisió és especialment rellevant en l’àmbit de la patologia psiquiàtrica, on les aproximacions diagnòstiques i terapèutiques encara tenen un cert nivell de subjectivitat i variabilitat. A més, sovint s’ha de recórrer a estratègies d’assaig-error, que poden resultar frustrants, tant pels pacients com pels professionals.
La Psiquiatria de Precisió s’inspira en la Medicina de Precisió i, aplicada a l’àmbit de la salut mental, suposa un canvi de paradigma. Aquesta vessant de la psiquiatria, aspira a identificar marcadors biològics (proves genètiques, bioquímiques o de neuroimatge), que permetin validar els diagnòstics psiquiàtrics. També seria útil per ajustar les indicacions de certs tractaments i preveure millor la resposta i la recuperació dels pacients.
Aplicar aquests mètodes permet fer una Psiquiatria més personalitzada, però ambdós termes no son sinònims. La personalització no necessàriament implica marcadors biològics, si no que la mera participació del pacient en el procés terapèutic, tan necessària, ja forma part del concepte.
Biomarcadors en Psiquiatria
Algunes persones pensen, erròniament, que no hi ha ni pot haver biomarcadors en Psiquiatria, ja que es tracta de malalties de “l’esperit” o “l’ànima”. En realitat, la Psiquiatria tracta de malalties del cervell que s’expressen a través de les emocions, els pensaments, i la conducta, ja que aquestes son algunes de les funcions del propi òrgan.
La neurologia s’ocupa de les malalties del cervell amb lesions més o menys específiques però identificables. D'altra banda, la Psiquiatria s’ocupa de les patologies que deriven de disfuncions dels circuits cerebrals i es manifesten en l’entorn social.
En aquest sentit, s’han identificat molts biomarcadors genètics i d’altres de patiment psíquic (com l’angoixa o la culpabilitat). Alguns exemples de biomarcadors inclouen les davallades de neurotrofines cerebrals com el “Brain Derived Neurotrophic Factor” (BDNF) o senyals d’inflamació que s’expressen en pèrdua de substància gris en certes localitzacions del cervell, però que per manca d’especificitat, no es poden fer servir, encara, per a la pràctica clínica.
El progrés de la ciència ajuda a identificar alguns biomarcadors que, combinats amb l’expressió clínica de la malaltia, i utilitzant models derivats de la intel·ligència artificial, ja comencen a permetre una aproximació molt més científica i precisa al diagnòstic i tractament d’algunes malalties mentals.
Això ens permetrà millorar la fiabilitat de les intervencions mèdiques en l’àmbit de la salut mental, especialment per aquelles malalties més greus i que causen discapacitat. Multiplicar el progrés científic significa potenciar la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies.
