Temes de Salut

Són efectives les vacunes contra la COVID-19 en pacients en diàlisi?

La vacunació de la COVID-19 dels pacients en diàlisi es va iniciar el febrer d’enguany. No obstant això, hi havia molts dubtes que la immunització fos efectiva, ja que el sistema immune està alterat. El Servei de Nefrologia de l'Hospital Clínic va estudiar la resposta immune de més de 200 pacients i va concloure que la gran majoria aconseguia crear anticossos i, per tant, estar protegits del coronavirus.

Professionals del Clínic atenent a un pacient durant una sessió d'hemodiàlisi. Fotògraf Francisco Avia

Els pacients que han de rebre tractament d'hemodiàlisi de manera regular tenen un major risc de contagi d'infeccions. En els mesos de la pandèmia aquest risc es va veure especialment incrementat, ja que, a causa de la necessitat de realitzar el tractament de diàlisi, aquests pacients no podien mantenir un aïllament apropiat. Però, a més, els pacients amb malaltia renal crònica que necessiten diàlisi tenen un risc de mortalitat per la COVID-19 fins a 4 vegades major que la població general. També presenten majors complicacions en cas d'infectar-se i tenen estades hospitalàries més prolongades. 

Per aquestes raons, la vacunació d'aquesta població es va considerar prioritària dins del sistema nacional de salut i es va realitzar entre febrer i abril de 2021. No obstant això, els experts tenien molts dubtes sobre si la immunització en aquests pacients seria efectiva. El sistema immune de les persones amb malaltia renal crònica està alterat a causa de les toxines que s'acumulen a causa de la mala filtració dels ronyons, i l'estat inflamatori crònic en el qual es troben per la seva malaltia. 

Des del Servei de Nefrologia i Trasplantament Renal de l'Hospital Clínic es va avaluar si els pacients en diàlisi eren capaços de generar una resposta immunitària en ser vacunats contra la COVID-19. Es van mesurar dos paràmetres: si generaven o no anticossos i la quantitat d'aquests (resposta humoral); i l'activació de limfòcits T específics enfront del virus SARS-CoV-2 (resposta cel·lular). Els anticossos són unes proteïnes que es fixen al virus per a marcar-lo i immobilitzar-lo, mentre que els limfòcits T són les cèl·lules que reconeixen aquests virus marcats i són capaços de destruir directament als virus, a les cèl·lules infectades pel virus o activar a altres cèl·lules perquè ho facin. 

En aquest estudi, van participar 175 pacients tractats en tres centres d'hemodiàlisi afiliats a l'Hospital Clínic, tres setmanes després d'haver rebut la segona dosi de la vacuna de Moderna (100 pacients) o de Pfizer (75). 

D'aquests 175 pacients, el 95% van generar anticossos, especialment els pacients més joves i aquells que ja havien passat la malaltia. Respecte als vuit pacients que no van produir anticossos, o bé es trobaven prenent medicació immunosupressora o eren pacients d'edat molt avançada, dos factors associats amb una resposta immunitària deficient. D'altra banda, es va observar una activació de limfòcits T específics en un 62.3% dels pacients, una xifra una mica més baixa que la de la població general, però superior a pacients trasplantats renals. De fet, el 98% dels pacients estudiats responia a la vacuna per una, altra o totes dues vies.  

En un subgrup de 78 d'aquests pacients, que havien rebut la vacuna de Moderna, es va comprovar, a més, el temps que trigaven a desenvolupar anticossos mitjançant una anàlisi setmanal. Es va veure que, prop del 95% dels pacients van aconseguir generar una resposta immune al cap de 6 setmanes d'iniciar el procés de vacunació, mentre que, en la població general això passava al voltant de la segona setmana. 

Finalment, els investigadors també van valorar la generació d'anticossos en 32 pacients amb una altra mena de diàlisi, la peritoneal, que és una tècnica que realitza el pacient en el seu domicili. Tres setmanes després de rebre totes dues dosis de la vacuna de Moderna, van trobar que un 97% de pacients van aconseguir produir una resposta immune satisfactòria

La conclusió que es pot extreure d'aquests resultats és que els pacients en diàlisi tenen un sistema immunitari alterat que fa que la resposta a la vacuna sigui més lenta, però igualment eficaç. Pràcticament la totalitat de pacients, tant en hemodiàlisi com en diàlisi peritoneal, aconsegueixen generar anticossos i/o produir activació de limfòcits T contra el SARS-CoV-2. Això suggereix que la vacunació és eficaç i necessària per a prevenir la infecció i, sobretot, el desenvolupament de casos greus de COVID-19, que en aquests pacients són especialment comuns.  

Autors: Dr. José Jesús Broseta i Dra. Diana Rodríguez Espinosa, Servei de Nefrologia i Trasplantament Renal de l’Hospital Clínic de Barcelona.