La recerca, publicada a la revista Biological Psychiatry, aporta una nova eina per comprendre millor les bases neuroanatòmiques dels trastorns mentals i avançar cap a un millor diagnòstic i tractament per a les persones afectades.
La majoria d’estudis fets fins ara que analitzaven les diferències en la substància grisa entre persones amb trastorns mentals i individus sans sovint es veien distorsionats per la presència de múltiples trastorns alhora. Aquest fenomen, conegut com a comorbiditat, és molt freqüent: s’estima que la meitat de les persones amb un diagnòstic de salut mental compleixen criteris per almenys un altre trastorn simultàniament.
Amb l’objectiu de superar aquesta limitació, l’equip investigador va crear una nova tècnica de meta-anàlisi tridimensional d’imatges cerebrals que té en compte els diferents trastorns concurrents simultàniament. L’anàlisi, que va combinar les dades de 433 estudis publicats, va incloure dades de gairebé 20.000 pacients i més de 16.000 controls sans. L’estudi analitzava trastorns com l’anorèxia nerviosa, l’esquizofrènia, l’ansietat, el trastorn bipolar, la depressió major, el trastorn obsessivocompulsiu, l’estrès posttraumàtic, el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), l’autisme i el trastorn límit de la personalitat.
“Amb aquest nou enfocament, hem pogut detectar patrons més concrets i diferenciats per a cada trastorn, cosa que no era possible amb els mètodes tradicionals”, explica Joaquim Raduà, cap de grup de l’IDIBAPS, catedràtic de neurociència de la UB, membre de CIBERSAM i líder del projecte. “Això valida el valor del nostre mètode per entendre millor els correlats d’aquestes condicions en el cervell”.
Aquest nou atles cerebral constitueix la primera cartografia a gran escala de les alteracions específiques i transdiagnòstiques de la substància gris associades a trastorns psiquiàtrics.
L’estudi ha comptat amb la participació de més de 40 investigadors i investigadores de centres de recerca i hospitals de referència d’Europa, Amèrica del Nord i Àsia, incloent institucions com King’s College London, Karolinska Institutet, University of California o la Beijing Normal University.
“Disposar d’aquest atles pot ajudar a dissenyar eines diagnòstiques més precises i obre la porta a un futur amb intervencions més personalitzades i dirigides a regions cerebrals específiques”, afirma Lydia Fortea, investigadora de l’IDIBAPS i primera autora de l’estudi.
