En els darrers anys, el vegetarianisme ha guanyat popularitat a escala global, motivat per raons ètiques, ambientals i de salut. Diversos estudis han indicat que seguir una dieta vegetariana podria estar associat a millors indicadors de salut metabòlica i a una menor incidència de malalties cròniques. No obstant això, molts d’aquests treballs no han tingut en compte les diferències sociodemogràfiques entre els grups estudiats, fet que pot introduir biaixos i dificultar la interpretació dels resultats.
Ara, investigadors del Clínic-IDIBAPS i del Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (CAPSBE) han liderat un estudi publicat a la revista Public Health Nutrition. “L’objectiu era conèixer quantes persones segueixen un patró d’ingesta exclusivament vegetarià i comparar-les amb persones de característiques similars (edat, ingressos, estudis, etc.) que no segueixen una dieta vegetariana”, explica Luis González de Paz, investigador del grup de Recerca Transversal en Atenció Primària de l’IDIBAPS i líder del projecte.
Característiques de les persones vegetarianes a Espanya
L’anàlisi mostra una distribució desigual del vegetarianisme entre les diferents comunitats autònomes. Les regions amb una prevalença més alta són Catalunya, el País Valencià, el País Basc, Navarra i les Illes Canàries, amb fins a 12,2 persones vegetarianes per cada 1.000 habitants. En canvi, al sud de l’Estat, la prevalença cau per sota de les 2 persones per cada 1.000 habitants.
El perfil de les persones que reporta no consumir mai carn ni derivat animals presenta un patró molt característic: un 69% són dones, el 42% tenen estudis universitaris i el 71% no conviuen amb cap altra persona en el domicili. Aquestes dades coincideixen amb les tendències observades en altres països europeus, on les dietes vegetarianes també són més habituals entre dones joves amb alt nivell educatiu.
Quan es compara la dieta de les persones vegetarianes amb la de persones que no tenen restriccions a la carn, ni dels seus derivats, s’observa que els vegetarians segueixen una alimentació més saludable: El 83% consumeixen verdures diàriament, comparat al 44% dels que mengen carn, i el 66% ingereixen llegums almenys tres cops per setmana, respecte al 35% del no vegetarians. També eviten amb més freqüència el menjar ràpid, només un 42% en consumeixen alguna vegada, davant del 64% de les persones no vegetarianes, i menys dolços, només un 14% en consumeixen habitualment, comparat amb el 33% dels no vegetarians.
Quan es comparen amb persones amb un perfil social semblant, no s’han trobat diferències pel que fa a l’estil de vida: ni en el consum de tabac o alcohol, ni en l’activitat física, tampoc s’ha vist que aquesta dieta s’associï a tenir més o menys malalties. No obstant, el que s’ha observat és que el grup de persones vegetarianes tenien una major probabilitat de presentar símptomes de depressió. “Aquests resultats, però, s’han d’interpretar amb cautela: l’estudi no pot establir relacions de causa-efecte i és possible que hi intervinguin factors socials i emocionals que influeixen en les eleccions alimentàries” apunta Luis González de Paz.
L’alimentació no és una qüestió aïllada, sinó una part d’un sistema complex
“Els resultats de l’estudi reforcen la visió que l’alimentació no és només una qüestió de nutrients: reflecteix valors, context vital i benestar emocional”, explica Natalia Echiburu, metgessa del CAP Casanova (CAPSBE) i una de les autores del treball.
L’anàlisi posa de manifest que la capacitat de seguir una dieta determinada, com el vegetarianisme, no depèn exclusivament de la voluntat personal, sinó que està profundament condicionada per factors com la situació laboral, el nivell d’estudis o la disponibilitat d’una xarxa de suport familiar. A més, cal considerar els condicionants econòmics, com l’accés a aliments frescos o el cost dels productes substitutius, especialment en dietes que exclouen carn i derivats animals.
També és fonamental tenir en compte els factors emocionals i de salut mental que poden condicionar les eleccions alimentàries. L’alimentació pot reflectir el sentit de control, la identitat personal o el benestar emocional d’una persona, i aquests aspectes són especialment rellevants quan es parla de canvis o restriccions en la dieta.
“Els consells nutricionals han de ser personalitzats, basats en l’evidència, i tenir en compte els factors socials, econòmics i emocionals de les persones. “L’alimentació no és una qüestió aïllada, sinó una part d’un sistema complex que inclou la salut física, la salut emocional i les condicions de vida” conclou González de Paz.
Referència de l’estudi:
Echiburu N, Also-Fontanet A, Sisó-Almirall A, González-de Paz L. Impact of Plant-Based Diets and Associations with Health, Lifestyle, and Healthcare Utilization: A Population-Based Survey Study. Public Health Nutrition. Published online 2025:1-23. doi:10.1017/S1368980025100669
