Com es diagnostica la infecció pel Coronavirus SARS-CoV-2?

Reacció en cadena de la polimerasa (PCR). Es considera l'estàndard de referència per al diagnòstic molecular. La PCR té limitacions, per la qual cosa la qualitat de la mostra obtinguda mitjançant un frotis de les secrecions nasals o faríngies és fonamental.

Aquesta prova s'utilitza per confirmar una infecció activa, normalment als pocs diesal cap de pocs dies de l'exposició i al moment en què solen començar els símptomes. La PCR pot ser negativa en etapes inicials de la infecció, per la qual cosa en aquests casos pot proporcionar una falsa sensació de seguretat. A més, la PCR, pot no reflectir la presència de virus viables (amb capacitat d'infectar). Això pot passar al final de la malaltia, on el pacient està bé, està curat, però la PCR  continua sent positiva.

Proves ràpides o d'antígens (RAT). Aquestes proves detecten les proteïnes del virus. Es caracteritzen perquè són més senzilles, ràpides i econòmiques que les PCR, però són menys precises. Funcionen millor quan hi ha més virus circulant, és a dir, quan la persona es troba en la fase més infecciosa de la malaltia.

• Proves d’anticossos. Aquestes proves no serveixen per a diagnosticar la COVID-19. Són proves que detecten si la persona ha tingut una infecció en el passat, encara que no hagi tingut símptomes.