Preguntes freqüents sobre les vacunes enfront la COVID-19

S’han administrat més de 13.700 milions de dosis de vacunes contra la COVID-19. Això permet disposar de prou evidències per afirmar que les dosis de reforç redueixen el risc de malaltia greu, d’hospitalització i de mort. Les vacunes també redueixen, tot i que encara menys, el risc d’infecció.

En un estudi realitzat per la Xarxa Europea de Vigilància Respiratòria de l’OMS, el nombre de morts evitades gràcies a la disponibilitat de les vacunes contra la COVID-19 a Europa es va estimar en 1,6 milions entre desembre de 2020 i març de 2023. La majoria de les morts evitades gràcies a la vacunació es van produir en el grup de persones grans, fet que reforça la importància de mantenir la vacunació actualitzada entre les persones amb més risc.

L’efectivitat de les vacunes originals contra la COVID-19 comença a disminuir al voltant dels tres mesos, tot i que continuen protegint dels casos greus durant una mitjana de 6 a 9 mesos.

Diversos estudis indiquen la conveniència d’administrar dosis de reforç amb vacunes d’ARNm cada 6 o 12 mesos per mantenir una protecció adequada davant les variants del llinatge Òmicron.

L’aparició contínua de noves variants de preocupació (les anomenades Variant of Concern, VOC) pot disminuir l’efectivitat de la vacuna contra la COVID-19.

Les variants actuals són molt diferents, pel que fa a la seva composició, de la variant ancestral (o variant de Wuhan), fet que ha condicionat l’adaptació i l’actualització de les vacunes.

En adults de 18 anys o més amb malalties greus o immunosupressió, rebre una vacuna actualitzada contra la COVID-19 proporciona una protecció més elevada contra les hospitalitzacions associades a la malaltia en comparació amb no rebre-la.

Des de 2020, s’han administrat més de 13.700 milions de dosis de vacunes contra la COVID-19 a tot el món (dada actualitzada l’agost de 2024). Almenys el 70,7 % de la població mundial havia rebut una dosi d’una vacuna contra la COVID-19 i el 35,7 % havia rebut una dosi de reforç.

L’evidència obtinguda a partir d’aquests milers de milions de dosis administrades en tan poc temps representa una situació única en la història de la vacunació. Mai no s’havia estudiat amb tanta amplitud l’eficàcia i la seguretat d’una vacuna. Les dades recollides i analitzades mostren que les vacunes contra la COVID-19 tenen un molt bon perfil de seguretat en tots els grups d’edat i que els beneficis superen els possibles riscos.

Els efectes secundaris després de rebre la vacuna contra la COVID-19 varien d’una persona a una altra.

La majoria de les persones no experimenta cap efecte secundari o només presenta reaccions lleus i temporals, com ara dolor al lloc de la injecció, fatiga, mal de cap o dolor muscular.

Les dosis de reforç de les vacunes contra la COVID-19, especialment les vacunes d’ARNm i les vacunes basades en proteïnes, mostren de manera constant un perfil de seguretat favorable.

Les vacunes basades en proteïnes comporten habitualment un menor risc d’efectes secundaris.

Amb les vacunes contra la COVID-19 s’han produït un nombre reduït de reaccions al·lèrgiques potencialment greus, com ara anafilaxi, inflamació de les vies respiratòries o l’aparició d’una erupció cutània generalitzada, fet que pot ocórrer amb qualsevol vacuna.

Aquestes reaccions són molt poc freqüents, solen produir-se al cap de pocs minuts de la vacunació i es poden tractar amb èxit.

En els casos poc freqüents de persones amb antecedents clars de reaccions al·lèrgiques greus després d’una vacuna d’ARNm contra la COVID-19, es pot considerar l’ús d’una vacuna basada en proteïnes com a alternativa.

Amb les vacunes actuals només s’han detectat molt pocs problemes de seguretat poc habituals. Un estudi internacional va analitzar més de 99 milions de persones vacunades contra la COVID-19 per identificar possibles vincles amb efectes secundaris poc freqüents coneguts.

L’ús de vacunes d’ARNm s’ha associat, en rares ocasions, amb el desenvolupament de miocarditis i/o pericarditis, especialment en adolescents i adults joves. Aquesta miocarditis postvacunació acostuma a ser lleu i presenta una evolució clínica favorable en la majoria dels casos.

Les dades analitzades no donen suport a l’existència de cap vincle entre les vacunes d’ARNm contra la COVID-19 i la mort sobtada cardíaca en joves prèviament sans.

Tampoc no s’han identificat senyals de seguretat significatius que suggereixin que l’infart agut de miocardi, el tromboembolisme venós, el tromboembolisme pulmonar o l’ictus siguin efectes secundaris potencials de les vacunes contra la COVID-19.

Totes aquestes afeccions són complicacions conegudes de la COVID-19. Les persones que han patit la COVID-19 abans de la vacunació o que no s’han vacunat tenen  un risc més elevat d’esdeveniments cardiovasculars durant els dos anys posteriors.

Diversos estudis i centenars de milers de dosis administrades han demostrat que les vacunes d’ARNm contra la COVID-19 són segures durant l’embaràs, tant per a la gestant com per al fetus.

Les vacunes no augmenten el risc de complicacions com l’avortament espontani o el part prematur.

A més, redueixen el risc d’hospitalització i de mort en les persones embarassades i protegeixen els seus nadons.

Els efectes secundaris en persones embarassades són similars als de la resta de persones vacunades. En general, són lleus o moderats i es resolen en pocs dies.

Les dones lactants poden rebre la vacuna sense interrompre la lactància. A més, un benefici addicional és que els anticossos generats es poden transferir al fetus o al nadó a través de la llet materna.

Les dades indiquen que la vacunació contra la COVID-19 pot provocar canvis temporals en el cicle menstrual.

Els estudis han observat lleugers augments en la durada del cicle, aproximadament d’1 a 2 dies després de la vacunació, i aquestes alteracions solen resoldre’s en un o dos cicles.

Algunes persones han informat d’un sagnat menstrual més abundant després de la vacunació. No obstant això, aquests canvis acostumen a ser de curta durada i tornen a la normalitat en cicles posteriors.

Cal destacar que no hi ha proves que relacionin les vacunes contra la COVID-19 amb problemes de salut reproductiva a llarg termini ni amb problemes de fertilitat.

En resum, tot i que es poden produir canvis menstruals lleus i temporals després de la vacunació, no s’associen amb problemes de salut a llarg termini.

Les persones amb alteracions menstruals persistents o greus han de consultar un professional sanitari.

Actualment, es recomana esperar un període mínim de tres mesos des de la data de finalització de la malaltia abans de tornar a vacunar-se.