COVID prolongada

La COVID prolongada (long-COVID o síndrome COVID postaguda (PASC, per les sigles en anglès), és una malaltia que pot afectar diferents òrgans del cos. Es produeix quan, es mantenen en el temps alguns símptomes debilitants de la COVID-19.

Els casos de COVID prolongada poden tenir el seu origen en casos de COVID asimptomàtics, simptomàtics i de casos greus que han requerit hospitalització. Els casos de COVID postaguda amb seqüeles no sempre es produeixen en persones que han requerit hospitalització.

La gran majoria dels pacients amb seqüeles pulmonars són persones que han estat ingressades i han necessitat oxigen i ventilació, i que han necessitat tractament antiinflamatori per al control de la resposta immunitària generada pel virus. En aquests pacients pot ser que després d’acabar-se aquesta fase hiperinflamatòria puguin tenir dolor residual o cicatriu pulmonar o, fins i tot, una inflamació persistent que requerirà de la prolongació del tractament. La COVID postaguda inclou dos subgrups: 

• COVID-prolongada: persistència de símptomes (presents o no a l’inici de la infecció) després de 4 setmanes de la infecció, de manera permanent, remitent o de millora progressiva. 
• PASC (seqüeles): dany irreversible als teixits després de 12 setmanes, que pot desencadenar diferents graus de disfunció i la corresponent simptomatologia.  

Aquesta condició pot aparèixer en almenys el 10-15% dels pacients amb COVID-19 i suposa un repte addicional tant per als pacients com per al sistema sanitari. Hi ha dades que indiquen que els casos de COVID prolongada i/o PASC són ara menys freqüents que a l’inici de la pandèmia.

Les causes que produeixen COVID prolongada continuen sense conèixer-se, però es creu que algunes possibles són:

Els pacients amb COVID prolongada o postagut (PASC) tenen un ampli espectre de manifestacions. Les més prevalents són: fatiga (52%), símptomes cardiorespiratoris (30-42%) com la dispnea, símptomes neurològics (40%) com el mal de cap, i problemes d’atenció, entre molts altres.  

El diagnòstic és fonamentalment clínic, en base a la presència de símptomes que no es justificarien per una altra causa diferent a la infecció per SARS-CoV2.

Actualment, no hi ha tractament per al síndrome de COVID post agut, però sí per a determinats símptomes. En molts casos a partir dels 3 mesos els pacients milloren i a alguns se’ls dona l’alta.  

El tractament clau és la rehabilitació física, neurocognitiva i el suport psicològic. La simptomatologia d’aquests pacients té un impacte en la seva qualitat de vida tant a nivell físic com psicològic, per això, fer un abordatge en aquests dos àmbits aporta una millora substancial.

L’activitat física pot ser dificultosa en aquests pacients amb fatiga i no tindran el mateix rendiment que abans d’haver passat la COVID, però poden millorar si la realitzen de manera planificada, programada i amb control del ritme.  

El sedentarisme prolongat, tant en la fase aguda com posteriorment, pot afavorir el deteriorament físic, pot incrementar la fatiga i la intolerància a l’esforç, així com malalties múscul-esquelètiques.

Tot i que les vacunes autoritzades enfront de la COVID-19 han demostrat ser altament efectives per prevenir casos greus de malaltia aguda de COVID-19, encara no s'ha determinat la seva capacitat per prevenir la síndrome PASC o la COVID prolongada.

L'evidència actual suggereix que la vacunació ajuda a mitigar els efectes a llarg termini del virus, tot i que cal més investigació per confirmar i quantificar aquesta hipòtesi.

En una anàlisi recent, es van observar menys casos de PASC que en èpoques anteriors. Fins a un 28% de la reducció dels casos de PASC es va atribuir a canvis en el SARS-CoV-2 i altres efectes temporals, i el 72% de la reducció es va atribuir a l'efecte de la vacunació.

Cal més evidència i investigació d’equips multidisciplinaris per comprendre les causes que provoquen aquests efectes a llarg termini.

Falta informació sobre els mecanismes que es desencadenen a partir de la infecció, pera millorar l’anàlisi i el tractament d’una simptomatologia tan diversa, i així poder desenvolupar proves diagnòstiques, mesures preventives i de rehabilitació.