Diagnòstic del Fetge Gras

Biòpsia hepàtica. És la prova diagnòstica per excel·lència. Permet veure la presència de greix (esteatosi), la inflamació associada a aquest greix i la fibrosi (teixit cicatritzant). Donat que es tracta d’una prova invasiva, en els últims anys, han aparegut diferents eines diagnòstiques no invasives que permeten detectar la presència de greix i fibrosi.

Biomarcadors serològics. Són molècules presents a la sang que permeten establir la presencia de greix o fibrosi al fetge ajundant-nos en el diagnòstic de la malaltia. Son indicadors que es calculen a partir de paràmetres analítics i dades de l’historial mèdic del pacient. Els més utilitzats son el FLI  per avaluar l’esteatosi i el FIB-4 per avaluar la presència de fibrosi.  

• El FLI es calcula a partir dels nivells de gamma-glutamiltranspeptidasa (GGT), el perímetre abdominal, els triglicèrids i el índex de massa corporal (IMC). Un FLI >60 diagnostica la presència d’esteatosi i un FLI< 30 la descarta.  

• EL FIB-4 es calcula a partir de l’edat, les plaquetes i les transaminases (AST i ALT). Un FIB-4 < 1.3 en menors de 65 anys i < 2 en majors de 65 anys descarta la presència de fibrosi. Per contra,valors > 2.67 suggereixen la presència de fibrosi que cal confirmar amb una altra tècnica diagnòstica.    

Ecografia abdominal. És una eina radiològica no invasiva, que permet veure la presència d'esteatosi i de signes de malaltia hepàtica avançada com la cirrosi. No obstant, no es bona per definir la quantitat de fibrosi.  Si la quantitat de greix és baixa ens podem trobar una ecografia on el fetge sigui aparentment normal. 

TAC i Ressonància Magnètica. Són proves radiològiques més sensibles que la ecografia i que permeten detectar la presència d'esteatosi i la cirrosi, però pel cost, radiació i poca disponibilitat, no són útils a la pràctica clínica diària.

Elastografia de transició. És una tècnica que és capaç de detectar i quantificar la fibrosi i l’esteatosi de manera ràpida i a baix cost. No és invasiva i funciona a través d’ultrasons, de manera similar a les ecografies. L’elastografia mesura: 

• Per una banda, la rigidesa del fetge. Dona un valor en kilopascals (kPa) que es correlaciona amb el grau de fibrosi.  Valors < 8 kPa descarten la presència de fibrosi amb alta fiabilitat, mentre que valors > 8kPa indiquen que pot haver fibrosi i cal estudiar-ho.  

• Per altra banda, els aparells nous d’elasografia donen un valor, anomenat CAP (controlled atenuation parameter) que quantifica el grau d’esteatosi en dB/m. Valors CAP > 275 dB/m tenen una alta sensibilitat per detectar esteatosi. Tanmateix, alguns factors com l’absència de dejú, o problemes cardíacs poden afectar els valors, pel que es recomana sempre contrastar el resultat i la seva interpretació amb el personal mèdic