Tractament de l'Hèrnia discal Lumbar
Tractament no quirúrgic
Llevat que hi hagi dèficits neurològics, debilitat muscular, dificultat per caminar o una síndrome de cua de cavall, la primera opció de tractament és una cura conservadora amb l'objectiu d'alleujar el dolor.
Les mesures no quirúrgiques comuns inclouen:
Repòs. Generalment un o dos dies de repòs calmen el mal d'esquena sever. Però no s'ha de mantenir repòs més temps. S'han de prendre certs descansos durant el dia, però evitar estar assegut durant períodes llargs de temps. A causa de que l’atròfia muscular associada pot provocar un retard en la recuperació de l’esquena.
Realitzar tots els moviments de forma lenta i amb control. Canviar les activitats diàries per evitar els moviments que causen més dolor, especialment arquejar-se cap endavant i aixecar pes.
Medicaments antiinflamatoris. Els medicaments com l'ibuprofè o el naproxèn poden alleujar el dolor.
Teràpia física. Alguns exercicis específics poden enfortir l'esquena lumbar i els músculs abdominals.
Injecció epidural d'esteroides. En aquest procediment, s'injecten esteroides a l'esquena per reduir la inflamació local. Els estudis mostren que les injeccions epidurals poden tenir un èxit d’entre el 42%-56% de pacients que no han tingut alleujament amb un tractament de sis setmanes o més temps d'un altre tractament no quirúrgic. Cal tenir en compte que, si es presenten símptomes motors, debilitat o si el dolor és intratable, s’hauria de considerar el tractament quirúrgic d’entrada.
Tractament quirúrgic
Un petit percentatge dels pacients amb hèrnia discal lumbar requereixen cirurgia. La cirurgia de columna només es recomana després d’un període de tractament no quirúrgic que no ha alleujat els símptomes, o si apareixen símptomes d’alarma com ara: dolor intratable, dèficits motors (dificultat per moure els dits del peu, el peu o per fer l’extensió de la cama) o dificultat per deambular.
Microdiscectomia lumbar
El procediment quirúrgic més comú per a una hèrnia discal a la zona lumbar de l’esquena és la microdiscectomia lumbar. Consisteix a extreure una petita part del disc danyat per alleujar la compressió nerviosa i oferir més espai perquè el nervi es recuperi.
Cirurgia endoscòpica
Des de fa uns anys, i cada vegada més acceptada com a tractament estàndard, s’utilitza la cirurgia endoscòpica de la columna lumbar. Aquesta permet obtenir els mateixos resultats amb una agressivitat mínima sobre els teixits circumdants.
A l’Hospital Clínic realitzem la cirurgia endoscòpica de columna lumbar mitjançant dues tècniques disponibles: l’endoscòpia monoportal i l’endoscòpia biportal (BESS), valorant cada cas de manera individual.
Complicacions del tractament quirúrgic
Només en casos molt extrems i amb criteris molt específics es requereix una estabilització de les vèrtebres.
El tractament quirúrgic de l’hèrnia discal lumbar no provoca una alteració evident sobre l’estabilitat, excepte en algunes excepcions. No obstant això, l’impacte de la discectomia sobre l’equilibri global de la columna vertebral encara no està ben establert. Alguns defensen que la discectomia pot provocar una “inestabilitat vertical” i opten per tècniques quirúrgiques de fusió vertebral o altres procediments sense fusió. Altres consideren que les pròtesis dinàmiques podrien protegir el disc lesionat i els discos adjacents de l’evolució degenerativa. Tanmateix, això no està científicament demostrat.
Aproximadament un 25% dels pacients operats desenvolupa dolor axial important a mitjà termini, que eventualment pot requerir tractament quirúrgic amb estabilització vertebral. Diverses modificacions tècniques, com reseccions òssies mínimes i l’extracció exclusiva del fragment herniat (sense buidar el disc), estan millorant aquesta situació (Barth, Weiss i Thomé, 2008).
Un estudi important (Resnick et al., 2005) va definir clarament que no està indicada l’estabilització en l’hèrnia discal lumbar, excepte en els següents casos:
- Patologia degenerativa – Hèrnia discal lumbar
- Inestabilitat prèvia associada (per exemple, hèrnia associada a espondilolistesi ístmica)
- Inestabilitat iatrogènica deguda a l’accés quirúrgic (com facetectomies àmplies o completes)
- Presència de dolor axial intens associat a síndrome radicular
Tractament postquirúrgic
Un cop ha cicatritzat la cirurgia, el pacient pot començar un programa d’exercicis de rehabilitació per a la zona tractada. Es tracta d’un programa domiciliari senzill que inclou caminar 30 minuts al dia, juntament amb exercicis de flexibilitat per a l’esquena i les cames. Si cal, el cirurgià el derivarà a un fisioterapeuta.
Informació documentada per:
Publicat: 29 octubre de 2019
Actualitzat: 30 juliol de 2025
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.