Viure amb una Hèrnia Discal Lumbar

L’envelliment és inevitable, però els canvis en l’estil de vida poden ajudar a prevenir la malaltia discal lumbar. Els factors de risc inclouen una mala postura, una mecànica corporal inadequada, debilitat dels músculs lumbars i abdominals, tabac i obesitat.

És important remarcar que, malgrat el diagnòstic d’una hèrnia lumbar, pot ser que el dolor no afecti significativament la vida diària. Per tant, no està contraindicat fer exercici ni altres activitats quotidianes.

Recomanacions

• El repòs prolongat al llit no es recomana en pacients amb lumbàlgia aguda, ja que no hi ha evidència que el justifiqui, i està contraindicat en lumbàlgia subaguda o crònica.
• El repòs al llit durant 2 a 4 dies pot ser una opció en casos de dolor intens o ciatàlgia.
• Un retorn gradual a les activitats normals és més efectiu que el repòs perllongat.
• És dubtós que els exercicis específics per a l’esquena produeixin una millora clínicament significativa en pacients amb lumbàlgia aguda.
• Programes d’exercici aeròbic amb mínima càrrega per a l’esquena (caminar, nedar, anar en bicicleta) poden començar-se durant les dues primeres setmanes.
• Els exercicis poden ser útils en pacients amb lumbàlgia crònica per facilitar el retorn a les activitats diàries i laborals.
• No hi ha evidència clara sobre l’efecte dels agents físics (fred i calor) en el tractament de la lumbàlgia.
• L’ús de faixes o suports lumbars no ha demostrat eficàcia en el dolor lumbar agut, però pot ser útil en la prevenció de recidives (prevenció secundària) en persones que fan esforços físics a la feina.
• El massatge pot ser beneficiós en casos de lumbàlgia subaguda o crònica inespecífica, especialment si es combina amb exercicis i educació, però només redueix la tensió muscular, sense actuar sobre la causa primària.
• Les escoles d’esquena, ubicades en el lloc de treball i centrades en l’educació específica per al lloc de feina i formació clínica, poden ser útils en pacients amb lumbàlgia aguda, crònica o recurrent.