Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Tractament

Temps de lectura: 3 min

El tractament del mal d’esquena depèn de la causa subjacent, la gravetat dels símptomes i el temps que fa que dura el dolor. En la majoria dels casos, es pot utilitzar una combinació d’estratègies per alleujar el malestar. Aquestes inclouen tractaments no farmacològics, farmacològics, procediments intervencionistes i enfocaments complementaris.

Tractament no farmacològic

  • Exercici i fisioteràpia. La fisioteràpia té un paper clau en el maneig del mal d’esquena. Un fisioterapeuta pot recomanar i guiar exercicis que millorin la força, la flexibilitat i la postura, ajudant a reduir la pressió sobre la columna. Els exercicis específics per enfortir els músculs paravertebrals i abdominals també són beneficiosos per prevenir recaigudes.
  • Terapia manual. Tècniques com la manipulació vertebral o el massatge terapèutic poden ajudar a alleujar el dolor i millorar la mobilitat.
  • Terapia de calor. L’aplicació de calor (per exemple, amb una bossa d’aigua calenta o un coixí elèctric) pot ajudar a reduir la rigidesa muscular i millorar la circulació, alleujant així el dolor.
  • Relaxació i gestió de l’estrès. L’estrès pot empitjorar el mal d’esquena. Tècniques com la meditació, la respiració profunda o el ioga poden ajudar a reduir la tensió muscular i afavorir el benestar general.
  • Ergonomia. Mantenir una bona postura i assegurar que l’entorn laboral i domèstic (cadira, taula, matalàs, coixí, etc.) siguin adequats pot ajudar a prevenir el mal d’esquena o evitar que empitjori.

Tractament farmacològic

  • Analgèsics comuns. Medicaments com el paracetamol, el metamizol i els antiinflamatoris no esteroïdals (AINEs) com el dexketoprofè, són útils per al mal d’esquena lleu o moderat.
  • Relaxants musculars. Poden ser prescrits per alleujar espasmes musculars relacionats amb el mal d’esquena, sovint administrats a la nit per reduir la rigidesa i millorar el descans.
  • Analgèsics més potents (opioides). En casos de dolor intens o persistent, es poden considerar els opioides. Tot i això, el seu ús es limita i és generalment a curt termini a causa del seu potencial addictiu i dels possibles efectes adversos.
  • Corticoides. En casos d’inflamació severa, es poden utilitzar corticoides per reduir la inflamació i el dolor. Igual que els opioides, normalment s’utilitzen durant períodes curts pel risc d’efectes secundaris.

Tractament invasiu

  • Injeccions i bloquejos nerviosos. En alguns casos, les injeccions localitzades a la zona afectada poden reduir eficaçment la inflamació i el dolor, tant en el mal d’esquena agut com en el crònic.
  • Cirurgia. La cirurgia només es considera quan el dolor és greu, persistent i resistent a altres tractaments; o quan hi ha problemes estructurals importants com hèrnies discals grans, estenosi espinal o fractures; o si s’hi associen problemes neurològics. L’enfocament quirúrgic es personalitza segons cada cas.

4. Altres tractaments

  • Acupuntura. Alguns pacients troben alleujament del mal d’esquena mitjançant aquesta tècnica.
  • Suplements i teràpia nutricional. En alguns casos, es pot considerar la vitamina B (especialment B12) si hi ha afectació nerviosa. El magnesi pot ajudar a reduir la tensió muscular, mentre que la vitamina D, el calci i altres nutrients poden recomanar-se si el mal d’esquena està relacionat amb afeccions òssies com l’osteoporosi.

Actualment, la Unitat del Dolor de l’Hospital Clínic ofereix un enfocament holístic i multimodal per a pacients amb mal d’esquena crònic que no milloren amb tractaments convencionals no farmacològics o farmacològics i que no són candidats a tractaments invasius.
 

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

José Poblete Carrizo
Salvador Fuster i Obregón

Publicat: 23 octubre de 2019
Actualitzat: 10 octubre de 2025

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.