Tractament

El tractament del mal d’esquena depèn de la causa subjacent, la gravetat dels símptomes i el temps que fa que dura el dolor. En la majoria dels casos, es pot utilitzar una combinació d’estratègies per alleujar el malestar. Aquestes inclouen tractaments no farmacològics, farmacològics, procediments intervencionistes i enfocaments complementaris.

Tractament no farmacològic

• Exercici i fisioteràpia. La fisioteràpia té un paper clau en el maneig del mal d’esquena. Un fisioterapeuta pot recomanar i guiar exercicis que millorin la força, la flexibilitat i la postura, ajudant a reduir la pressió sobre la columna. Els exercicis específics per enfortir els músculs paravertebrals i abdominals també són beneficiosos per prevenir recaigudes.
• Terapia manual. Tècniques com la manipulació vertebral o el massatge terapèutic poden ajudar a alleujar el dolor i millorar la mobilitat.
• Terapia de calor. L’aplicació de calor (per exemple, amb una bossa d’aigua calenta o un coixí elèctric) pot ajudar a reduir la rigidesa muscular i millorar la circulació, alleujant així el dolor.
• Relaxació i gestió de l’estrès. L’estrès pot empitjorar el mal d’esquena. Tècniques com la meditació, la respiració profunda o el ioga poden ajudar a reduir la tensió muscular i afavorir el benestar general.
• Ergonomia. Mantenir una bona postura i assegurar que l’entorn laboral i domèstic (cadira, taula, matalàs, coixí, etc.) siguin adequats pot ajudar a prevenir el mal d’esquena o evitar que empitjori.

Tractament farmacològic

• Analgèsics comuns. Medicaments com el paracetamol, el metamizol i els antiinflamatoris no esteroïdals (AINEs) com el dexketoprofè, són útils per al mal d’esquena lleu o moderat.
• Relaxants musculars. Poden ser prescrits per alleujar espasmes musculars relacionats amb el mal d’esquena, sovint administrats a la nit per reduir la rigidesa i millorar el descans.
• Analgèsics més potents (opioides). En casos de dolor intens o persistent, es poden considerar els opioides. Tot i això, el seu ús es limita i és generalment a curt termini a causa del seu potencial addictiu i dels possibles efectes adversos.
• Corticoides. En casos d’inflamació severa, es poden utilitzar corticoides per reduir la inflamació i el dolor. Igual que els opioides, normalment s’utilitzen durant períodes curts pel risc d’efectes secundaris.

Tractament invasiu

• Injeccions i bloquejos nerviosos. En alguns casos, les injeccions localitzades a la zona afectada poden reduir eficaçment la inflamació i el dolor, tant en el mal d’esquena agut com en el crònic.
• Cirurgia. La cirurgia només es considera quan el dolor és greu, persistent i resistent a altres tractaments; o quan hi ha problemes estructurals importants com hèrnies discals grans, estenosi espinal o fractures; o si s’hi associen problemes neurològics. L’enfocament quirúrgic es personalitza segons cada cas.

4. Altres tractaments

• Acupuntura. Alguns pacients troben alleujament del mal d’esquena mitjançant aquesta tècnica.
• Suplements i teràpia nutricional. En alguns casos, es pot considerar la vitamina B (especialment B12) si hi ha afectació nerviosa. El magnesi pot ajudar a reduir la tensió muscular, mentre que la vitamina D, el calci i altres nutrients poden recomanar-se si el mal d’esquena està relacionat amb afeccions òssies com l’osteoporosi.

Actualment, la Unitat del Dolor de l’Hospital Clínic ofereix un enfocament holístic i multimodal per a pacients amb mal d’esquena crònic que no milloren amb tractaments convencionals no farmacològics o farmacològics i que no són candidats a tractaments invasius.