Tractament de la Psoriasi

Tractaments tòpics. Són el tractament d'elecció en formes localitzades i poc extenses de psoriasi. Són els tractaments que presenten menys efectes secundaris, però són incòmodes i requereixen un ús continuat. Existeixen diferents tipus de tractaments tòpics. Els més utilitzats i eficaços són els corticoides tòpics, de potència i presentacions variables. S’han d’escollir els més adequades segons les característiques de les lesions, la seva extensió i la zona a tractar. No s'han d'utilitzar de forma continuada per evitar l'atròfia cutània i la possible aparició d'estries. També poden utilitzar-se els anàlegs de la vitamina D, retinoides tòpics, derivats del quitrà o brea, immunomoduladors tòpics, emol·lients (hidratants) i substàncies queratolítiques (que ajuden a descamar). Poden utilitzar-se de forma combinada, rotatòria o seqüencial, amb l'objectiu de potenciar l'eficàcia de cada tractament i evitar els efectes secundaris de la seva aplicació continuada.

Fototeràpia. L'exposició als raigs ultraviolats (UV) de la llum solar o artificial enlenteix l'eliminació de les cèl·lules mortes de la pell i redueix la descamació i la inflamació. El tractament amb radiació ultraviolada B de banda estreta (UVBBE), radiació ultraviolada A (UVA) en combinació amb psoralens (un medicament oral potenciador de la radiació UVA) (PUVA) són tractaments eficaços per a formes extenses de psoriasi o en formes de psoriasi que afecten algunes localitzacions (palmells i/o plantes de peus) que no han presentat una resposta adequada als tractaments tòpics. La fototeràpia pot ser difícil de realitzar en alguns pacients per la seva disponibilitat (solen ser necessàries unes 3 sessions a la setmana) i pels possibles efectes secundaris a llarg termini (augment del fotoenvelliment i un major risc de càncer de pell).

Tractament sistèmic. Els tractaments sistèmics estan indicats en formes de psoriasi extenses o greus. Solen ser fàrmacs eficaços, però no es troben exempts d'efectes secundaris importants, el que obliga a la pràctica de controls (analítics i clínics) freqüents. La ciclosporina és un fàrmac molt eficaç, d'acció ràpida, però que pot provocar rebrots importants de la psoriasi en deixar el tractament, obligant a disminuir la dosi lentament. Requereix control de la pressió arterial i de la funció del ronyó. Pel seu potencial risc d'afectació renal, es recomana utilitzarla en cicles curts de 3-4 mesos. El metotrexat és un fàrmac que triga a actuar una mica més que la ciclosporina, però que sol aconseguir controlar la psoriasi durant períodes prolongats. Obliga a controls de la funció hepàtica i no s'aconsella superar una dosi total màxima pel risc de dany hepàtic a llarg termini. L’ acitretí és un fàrmac menys eficaç, però que pot ser molt útil en un subgrup de pacients, especialment en combinació amb la fototeràpia. Requereix controls dels triglicèrids i del colesterol i sol ocasionar un augment de sequedat de la pell i de les mucoses (llavis). És un fàrmac que pot produir malformacions del fetus en dones embarassades, fins i tot 2 anys després del tractament, per la qual cosa no es recomana en dones en edat fèrtil.

Tractaments biològics. Els tractaments biològics (etanercept, infliximab, adalimumab, ustekinumab, secukinumab, ixekizumab) són fàrmacs de recent aparició. Els tractaments biològics estan indicats en les formes greus de psoriasi. Segons les guies de consens europees, són uns medicaments de segona elecció i cal que els pacients no hagin respost com a mínim a dos tractaments sistèmics clàssics (fototeràpia, metotrexat, ciclosporina o acitretí), o que no se'ls hagi pogut pautar perquè tenen alguna contraindicació, han presentat algun efecte secundari o han sobrepassat la dosi acumulada aconsellada.

Depenent del fàrmac, s'administren mitjançant una injecció subcutània (etanercept, adalimumab, ustekinumab, secukinumab, ixekizumab), o bé per via endovenosa, és a dir, directament per vena (infliximab). En el cas de l'administració subcutània, el pacient sol administrar-se la medicació ell mateix a casa, mentre que en el cas del tractament endovenós es requereix que el pacient passi unes hores a l'hospital per a la seva administració.