Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Tractament de la Síndrome de Transfusió Fetus Fetal

Temps de lectura: 5 min

L'evolució natural de la transfusió fetus fetal implica una alta morbimortalitat a l'úter o neonatal en la majoria dels casos, amb taxes de discapacitat neurològica entre el 40% i el 80% i, de mortalitat, pràcticament en el 100% dels casos si apareix abans de les 20 setmanes i del 80% si apareix entre les 21 i les 26 setmanes.

El diagnòstic primerenc i un tractament en el moment adequat, són essencials per a millorar el pronòstic. Atès que pot progressar ràpidament, és una malaltia que requereix un tractament urgent els dies següents al diagnòstic.

El tractament de primera elecció per a la síndrome de transfusió fetus fetal sever és el quirúrgic: la cirurgia fetoscòpica.

La cirurgia fetal (fetoscòpia) és el tractament d'elecció de la transfusió fetus fetal. Es va proposar com a tractament de la síndrome de transfusió fetus fetal a principis dels 90.

Es tracta d'una cirurgia mínimament invasiva. Es realitza una incisió a la pell d'uns 3 mm i s'insereix una cànula (trocar) fins a l'interior de la cavitat uterina, a través de la qual s'introdueix una càmera i la fibra làser.

El problema de la transfusió fetus fetal radica a la placenta, no en els fetus, per això el tractament també es realitza sobre la placenta. S'obté visió directa a través d'un endoscopi i, després d'identificar les comunicacions vasculars, aquestes es coagulen amb làser, eliminant totes les connexions vasculars entre els fetus i dividint la placenta única en dos territoris placentaris independents, com si es tractés d'una gestació bicorial.

En la majoria de casos es realitza amb anestèsia local associada a una sedació, perquè la gestant estigui més relaxada. La gestant està adormida, però respirant espontàniament.

Després de la cirurgia, i durant les primeres 24 hores, la pacient ha d'estar al llit i en repòs absolut. A les 24 hores es realitza un primer control ecogràfic i, si no apareixen complicacions, comença la mobilització i es dóna l'alta al seu domicili.

Durant les setmanes següents a l'operació es fan els controls ecogràfics, cada setmana, i es recomana mantenir repòs relatiu i baixa laboral fins al final de la gestació. S'entén per repòs relatiu,no fer pressió abdominal (no agafar pesos i no fer exercicis que augmentin la pressió abdominal), i fer mobilitzacions curtes (moure's per casa i caminar durant 5 o 10 minuts seguits) però freqüents.

Un tractament de segona elecció és realitzar un amniodrenatge. L'amniodrenatge consisteix a introduir una agulla a l'interior de la cavitat amniòtica amb l'objectiu d'extreure l'excés de líquid amniòtic del sac del receptor i, així, reduir la pressió i el risc de part preterme.

Els resultats obtinguts amb aquest mètode són clarament inferiors als del làser i, per tant, es reserva el seu ús per a casos en els quals el làser no és possible o està contraindicat.

Amb aquest mètode la mitjana de supervivència és propera a un 60%, amb taxes de discapacitat neurològica superiors al làser. Amb aquesta teràpia s'aconsegueix perllongar la gestació, però només és un tractament simptomàtic, no tracta la causa de la malaltia, que és la presència de la transfusió a través de les anastomosis ja esmentades.

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Mar Bennasar Sans
María Marí Guasch

Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 8 juliol de 2025

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.